MEDI NATURAL | 22/08/2011  RuralCat/IRTA

Els científics preveuen una forta davallada en les poblacions de papallones mediterrànies

Segons els resultats d'un estudi exhaustiu dut a terme pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) diversos efectes del canvi global com la falta d'aigua, l'augment de temperatures o el canvi d'usos del sòl causaran greus problemes les comunitats de papallones de l'entorn mediterrani. L'estudi de les papallones és important perquè aquests insectes són claus per determinar la salut d'un ecosistema i el futur d'altres espècies.

CREAF_papallones_cont_22082011

Exemplar d'Iphiclides podalirius Font: IRTA.

 

 
El canvi global és una fenomen que va més enllà del canvi climàtic i inclou modificacions de la composició atmosfèrica, del clima, l'ús del sol o, fins i tot, del règim d'incendis. És un fenomen complex i multidimensional i això dificulta estudiar-ne els impactes actuals i futurs sobre els nostres ecosistemes.
 
Investigadors del Museu de Granollers i del CREAF han estudiat els efectes d'aquest fenomen sobre la població de papallones mediterrànies. L'estudi, dut a terme a Catalunya i publicat per la revista Ecography, preveu davallades importants en la majoria de poblacions. A més a més, Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Granollers, investigador associat del CREAF i un dels autors de l'article, afirma que aquesta davallada pot ser molt més ràpida del que s'espera per l'actuació conjunta de factors climàtics i humans.
 

Causes de la davallada

 
Stefanescu, conjuntament amb Jofre Carnicer i Josep Peñuelas, investigadors de la Unitat d’Ecologia Global del CREAF i del CSIC, han detectat un augment de l'aridesa que, combinat amb una intensificació de l'ús del territori per part de l'home, afectarà poblacions d'espècies comunes i generalistes que podem trobar a moltes altituds, com per exemple la reina zebrada (Iphiclides podalirius).
 

A l'ecosistema de muntanya mitjana, que és on s'ha detectat un major nombre d'espècies, l'augment de la temperatura combinat amb la pèrdua d'hàbitats a causa de l'abandonament de les pastures farà disminuir les poblacions de les papallones més especialitzades, que només viuen en aquests ambients, com per exemple les donzelles, espècies del gènere Melitaea.

Les dades per simular l’evolució d'aquests grups de papallones s’han obtingut gràcies al monitoratge dut a terme pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) que, entre els anys 1994 i 2007, ha estudiat 169 espècies de papallona. També s’han introduït als models de simulació els principals factors que afecten la distribució i diversitat de les papallones del nostre país: el seu clima idoni, el lloc on acostumen a viure, els recursos o plantes nutrícies que necessiten o l’estructura del paisatge que prefereixen. També s’han tingut en compte factors ecològics com l’especialització de l’eruga a l’hora d’alimentar-se, l’especialització de la papallona al seu hàbitat i la mobilitat dels adults, diferenciant les papallones que són molt sedentàries i viuen en poblacions tancades de les que viuen en poblacions laxes i efectuen dispersions i migracions estacionals.

 

Les papallones, termòmetre de l'ecosistema


Les papallones són indicadors biològics molts útils per conèixer l’estat dels nostres espais naturals. A més, s’ha vist que responen molt ràpidament a les alteracions que el canvi climàtic provoca en el medi ambient. De fet, són més sensibles a la transformació dels nostres hàbitats que altres grups més coneguts com poden ser les aus. Així doncs, pels científics és molt útil estudiar els patrons i factors que afecten la diversitat de papallones, ja que el seu comportament pot servir per preveure el comportament futur d'altres espècies que viuen en hàbitats similars.