El ratpenat argentat, una nova espècie a Catalunya
Per primer cop a Catalunya, el passat dimecres, 17 d'agost, uns investigadors van capturar exemplars del ratpenat argentat, la trentena espècie de ratpenat trobada a les nostres contrades. En concret, es van capturar 13 mascles, que posteriorment van ser alliberats als boscos del municipi de Gòsol, a l'entorn del massís del Cadí, a 1.600 metres d'altitud.
Imatge del ratpenat argentat. Font: Museu de Ciències Naturals de Granollers.
L’expedició per a buscar aquests animals havia estat preparada durant la primavera per l’equip de l’Àrea d’Investigació de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb la col·laboració de l’Associació Galanthus. Es va utilitzar models de nínxol ecològic per tal d’acotar les zones a mostrejar durant diverses nits. La troballa no hagués estat possible sense l’autorització del Parc Natural del Cadí Moixeró (Generalitat de Catalunya).
Característiques de l'espècie
El ratpenat argentat (Vespertilio murinus) és una espècie adaptada a climes molt freds. Es troba típicament al nord d’Europa i la seva àrea de distribució s’estén a zones de muntanya del centre d’Europa. Va ser trobada per primer cop al Pirineu aragonès l’any 2009 per un equip d’investigadors de la Universitat del País Basc, i la catalana és la segona població coneguda de l’espècie en tota la península ibèrica.
Es tracta d’un animal de pelatge dens i atapeït que presenta una coloració dorsal platejada molt característica. El fet que no s’hagi trobat fins ara i l’absència de femelles fa pensar que l’espècie presenta moviments migratoris i potser no s’hi trobi tot l’any. Malgrat que es desconeix si la població és aïllada o forma part d’una de més extensa, l’espècie és, amb tota seguretat, molt escassa a Catalunya i cal més recerca per a aclarir el seu estatus.
Com totes les altres espècies de ratpenats catalans, el ratpenat argentat és insectívor i, per tant, molt important per a controlar les poblacions d’insectes. A més, són indicadors naturals de la qualitat del nostre entorn. Actualment, la davallada constant de les seves poblacions ha provocat que la major part de les espècies es trobin protegides per la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea (UE).