Descobreix els avantatges i desavantatges dels nanoaliments
La nanotecnologia té la capacitat de millorar els aliments que consumim fent-los més saborosos, sans i nutritius. Tanmateix, es desconeix la manera en què les nanopartícules es comporten en l'organisme i els efectes tòxics que podrien tenir.
El document divulgatiu ""Introducció a les nanotecnologies i les nanociències", editat pel Centre d¿Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), defineix la nanotecnologia com la tècnica, dispositiu o sistema que permet treballar a escala nanomètrica (1 nanòmetre =0,000001 milímetres). El Dr. Hermann Stamm, científic del Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea, que ha format part d'un grup de treball de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ha publicat recentment l'esborrany d'un dictamen sobre les nanotecnologies en els aliments i pinsos.
Beneficis de la nanotecnologia
La nanotecnologia aplicada a l'alimentació té molts i diversos usos, com ara:
- Millorar el sabor i la textura dels aliments.
- Reduir el seu contingut en greixos dels aliments.
- Encapsular certs nutrients (per exemple: vitamines per impedir que es degradin durant la vida útil del producte).
A més, aquesta tecnologia permet:
- Fabricar envasos que conserven millor i més temps la frescor del producte.
- Dissenyar recipients intel·ligents dotats de nanosensors que informin al consumidor de l'estat en què es troba el producte de l'interior.
Riscos de l'ús de nanomaterials
Malgrat els seus beneficis, segons el Dr. Stamm, l'addició de nanomaterials als aliments no està exempta de riscos ja que "atesa la seva petita mida, els nanomaterials poden travessar barreres com l'epiteli intestinal i introduir-se en el torrent sanguini. Així, poden arribar fins òrgans secundaris i acumular-se en ells". Per tot això, el grup d'estudi de l'EFSA va concloure que els mètodes actuals d'avaluació de riscos es poden aplicar als nanomaterials. No obstant, les dades referents a partícules de mida superior no es poden extrapolar a les seves versions de mida nanomètrica. La raó és que la diminuta mida de les nanopartícules els permet circular per l'organisme de manera diferent a com ho fan les partícules més grans, alhora que la seva àmplia superfície incrementa la seva reactivitat. Tampoc es coneix la manera en què aquestes partícules són absorbides i excretades per l'organisme. Per això, s'haurien d'efectuar avaluacions de riscos per a cada partícula en particular.