La resistència al míldiu depèn de l'anatomia i histologia de la vinya
Segons un estudi de la investigadora Virgínia Alonso-Villaverde, de la Missió Biològica de Galícia, pertanyent al CSIC, la resistència al míldiu de la vinya està condicionada per les característiques anatòmiques i histològiques de la planta. El projecte s'ha dut a terme comparant la resposta davant el fong d'onze clons diferents de la varietat Albariño a Galícia.
Fulla amb míldiu. Font: DAR
En estudis anteriors, efectuats pel CSIC, es van diferenciar els onze clons i es va demostrar que tenien una vulnerabilitat diferent davant l'atac del patogen. Les conclusions obingudes en aquests treballs han permès realitzar un nova investigació centrada en conèixer quines característiques de la planta la feien més propensa a patir la infecció.
Resultats de l'estudi
Des del punt de vista anatòmic es va comprovar que els clons més susceptibles de patir l'atac del míldiu eren aquells que presentaven els entrenusos més curts, ja que els raïms estan menys airejats i s'afavoreix el creixement del fong. El nombre d'estomes de la planta també és un important factor de vulnerabilitat degut a que és una de les principals vies d'entrada del míldiu. A partir de l'anàlisi de mostres d'un micró d'espessor (milionèsima part d'un metre) es va demostrar que els clons amb menor grossor de fulla són més resistents a l'atac perquè dificulten el desenvolupament del fong. Les conclusions de l'estudi permetran adequar les plantacions a aquells clons que són més resistents i necessiten aplicar menys productes fitosanitaris per a combatre aquest fong. Aquesta pràctica millorarà el rendiment econòmic de les explotacions i reduirà l'impacte mediambiental. El grup de viticultura de la Missió Biològica de Galícia investiga sobre la protecció del patrimoni vitivinícola, la localització i preservació de les espècies i varietats en perill d'extinció així com les seves característiques fisiològiques i d'adaptació.