Quan arriben aquestes dates els àpats familiars amb menjar abundant i divers es multipliquen. Escudella, rostit, canelons, torrons o neules entre d'altres plats omplen les taules d'arreu del país. En aquests àpats podem trobar-hi productes de proximitat i amb distintius de qualitat. Com a plat principal és tradició menjar pollastre de pagès, per exemple de la Raça Prat distingida amb la Indicació Geogràfica Protegida, i a les postres es poden servir torrons i caves amb denominació d'origen o les tradicionals neules, que ben aviat podrien estar considerades una Especialitat Tradicional Garantida.
El pollastre del Prat
Pel dinar del dia de Nadal, després de la tradicional escudella, moltes famílies opten pel pollastre de pagès. Una carn que també és tradició aprofitar l'endemà per fer els canelons típics de Sant Esteve. Una de les opcions és la Raça Prat que està reconeguda amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Es tracta d'una raça autòctona del Baix Llobregat recuperada a partir dels anys vuitanta que es caracteritza per les plomes de color verd amb reflexos metàl·lics en els galls i negres en les gallines i pel blau pissarra de les potes i els dits.
Els pollastres i capons del Prat s'alimenten amb un 70 per cent de cereals i tenen una criança mínima de 90 dies els galls i 182 els capons. Es crien a terra en una densitat que no pot superar els vuit animals per metre quadrat. Com a resultat de tot això la seva carn és melosa, fina i sense greix excessiu.
El capó es distingeix del pollastre pel seu gust més pronunciat i la carn més tendra, degut a que té un contingut més alt en greix i localitzat en el teixit muscular. La resta de propietats són les mateixes que les del pollastre comú, és a dir, és una bona font de proteïnes i, al tractar-se d'una carn blanca, és fàcil de digerir. Pel que fa les vitamines destaca el contingut en vitamines B3 i B9 i té més fòsfor i potassi que altres carns.
Torrons
En un dinar de Nadal no poden faltar les postres que acompanyaran les llargues sobretaules característiques d'aquestes trobades familiars. El rei de les postres nadalenques a casa nostra és el torró. Es tracta d'una massa obtinguda a partir de la cocció de mel i sucre, amb o sense clara i albúmina d'ou, a la que s'incorporen ametlles torrades i pelades. Hi ha dos tipus bàsics de torró. El tou, on l'ametlla es barreja amb la resta d'ingredients i que té com a màxim representant el torró de Xixona, amb Denominació d'Origen. I el dur, en el que l'ametlla es barreja sencera i que també gaudeix d'una Denominació d'Origen, en aquest cas el torró d'Alacant.
Aquests dos tipus són els que tenen l'ametlla com a ingredient principal, però també trobem altres tipus en que és substituïda per altres fruits secs, com poden ser l'avellana, les nous o els pinyons, o altres ingredients com el coco, el cacau o el cafè.
A més de la tipologia, els torrons també poden ser de diverses categories distingint entre suprema, extra, estàndard i popular segons el percentatge mínim d'ametlla que portin.
Els torrons són aliments amb una gran concentració de greixos, hidrats de carboni i calories, per tant cal consumir-los en moderació, sobretot tenint en compte que els mengem en unes dates en que la resta d'àpats també són més abundants i calòrics que els habituals. Les recomanacions varien segons la tipologia. Els de més qualitat, fets només amb ametlla, sucre, mel, clara d'ou i oblea, són els més recomanables en cas d’hipercolesterolèmia i hipertensió, ja que les ametlles són riques en greixos insaturats, però no són recomanables si es tenen alts els triglicèrids ni per diabètics, degut al seu alt contingut de sucre. Celíacs i intolerants al blat han d'optar pels torrons tous que no contenen oblea, però parant atenció als ingredients ja que poden dur fècula o farina. Pel que fa als torrons de diversos sabors cal parar més atenció i llegir atentament les etiquetes per saber si algun dels ingredients pot produir al·lèrgia.
Neules
Un altre clàssic que no pot faltar després dels àpats són les neules, un dolç d'origen religiós que es creu que és antic que els torrons, doncs existeixen referències dell segle XIII, tot i que llavors eren planes, semblants a una hòstia, marcades símbols i emblemes. El seu nom prové de l'italià “nebula”, una boira molt poc densa, i es deu a la seva textura.
Les neules són de forma cilíndrica, dolces i cruixents, elaborades amb una massa enrotllada feta amb ous, sucre, llet, mantega, farina i vainilla. Per elaborar-les cal un estri especial, el neuler, una mena de tenalla amb dues planxes rodones al que s'aboca la pasta perquè tingui forma de cercle que, un cop cuita, es cargola. Actualment estan en fase d'estudi per ser considerades Especialitat Tradicional Garantida (ETG). També s'elaboren neules farcides de torró de Xixona, cobertes de xocolata, sense sucre pensades per diabètics, o sense gluten per celíacs.
Les neules són un aliment molt complet. Contenen hidrats de carboni, proteïnes d'elevada qualitat i greixos saturats. Es tracta, doncs, d'un aliment amb un contingut energètic elevat que cal consumir amb moderació.
Cava
Per regar tot aquest menjar, la beguda més tradicional és el cava que de fet no associem només al Nadal sinó a les celebracions en general. El mètode champenoise amb el que s'elabora va arribar a Sant Sadurní d'Anoia el segle XIX. Durant els anys vint del segle passats es va consolidar al mercat espanyol i a partir dels anys vuitanta ho va fer internacionalment. Actualment el 95 per cent de la producció s'elabora al Penedès.
El cava s'elabora a partir d'una primera fermentació, seguida d'un cupatge de diferents vins. A continuació, s'embotella aquest vi, juntament amb una mescla de sucre i de llevats, per encetar una nova fermentació, operació que es coneix com a tiratge. Les ampolles es tapen hermèticament i es deixen fermentar a les caves, a les fosques, en posició horitzontal i a temperatura constant. Finalitzada la segona fermentació, i després d'un període mínim de nou mesos de criança, el vi es "remou" per tal d'acumular els sediments dels llevats al coll de l'ampolla. Després es produeix el degollament per eliminar aquest pòsit i una mínima part del líquid. Per restablir el volum inicial s'afegeix licor d'expedició o una mica més del mateix vi. Finalment, l’ampolla es tapa amb taps de suro.
Els tipus de cava es distingeixen segons el licor d'expedició utilitzat. Es distingeix entre els caves dolços, amb més de 50 grams de sucre per litre; el semisec, entre 33 i 50 grams; els secs, de 17 a 35 grams; i els bruts, de 0 a 15 grams. El cava brut nature no conté licor d’expedició. Al Penedès, les varietats de raïm emprades són preferentment les de raïm blanc macabeu, xarel·lo, parellada i chardonay. També es fan servir pels caves rosats les varietats pinot negre i trepat.
Es calcula que aquest Nadal els espanyols consumiran uns 37 milions d'ampolles de cava, segons el Consell Regulador del Cava. Tot i que les vendes al mercat interior augmenten lleugerament, cada cop té més importància el mercat exterior. Destaquen el cas de França, un país coneixedor del vins espumosos on els primers nou mesos de l'any les ventes de cava s'han incrementat un 16,9 per cent arribant als 2,9 milions d'ampolles. L'augment als països emergents com Xina, amb un 115,4 per cent, són molt importants, si bé les xifres totals encara no són gaire importants.
