El programa ODISSEU incentiva l'arrelament rural dels joves
El programa ODISSEU ha presentat els resultats d'un any de feina per potenciar la inserció laboral dels joves al medi rural fent especial incidència en el teixit emprenedor i les universitats. El programa ha analitzat l'estructura de la població rural, les migracions cap a entorns urbans, bàsicament de joves que marxen a cursar estudis superiors, i les comarques on l'atur és més important. Entre les conclusions destaca el fet que molts joves no troben oportunitats laborals relacionades amb els seus estudis al seu lloc d'origen. En aquest sentit, el programa aposta per trobar noves vies de negoci que responguin a les necessitats d'aquest col·lectiu.
Un moment de la presentació. Font: DAAM.
El projecte és una iniciativa conjunta de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Fundació del Món Rural (FMR) i ha estat impulsada aquest any 2011 per la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).
En la presentació dels resultats s'ha volgut fer una crida a l'optimisme en moments d'incertesa econòmica. "L’Europa que s’està redefinint torna a mirar cap als territoris rurals com una font d’oportunitats. Aquests territoris, ara dotats de majors infraestructures i bones comunicacions, es presenten com a elements clau per tornar cap als camins del creixement”, ha dit Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural. Que ha afegit que a Catalunya ja hi ha gent jove, ben formada i amb esperit emprenedor que pot transformar aquestes expectatives en realitats.
Un camp envellit
Per pensar en actuacions de cara a millorar la inserció laboral dels joves el primer que cal fer és saber quina és la situació. És per això que el programa ODISSEU ha fet una diagnosi que dóna una particular importància a les migracions del món rural al món urbà. Malgrat l’evolució de la població sembla que repunta després de dècades de pèrdua constant, gràcies en part a la immigració fins fa pocs anys, la població és envellida. Hi ha comarques on la gent gran duplica el percentatge de la gent jove, i el recanvi generacional indica que per cada dues persones potencialment actives n’hi ha una d’inactiva. Per aquest motiu és un repte imprescindible abordar el retorn dels i les joves als territoris rurals.
Continua havent-hi un flux migratori rural – urbà, eminentment jove: el volum d’emigrants joves de les comarques rurals amb destinació a la ciutat suposava gairebé un 50% del total d’emigrants del 2000 al 2009. En canvi, el flux d’emigrants joves cap a municipis rurals (de menys de 2.000 habitants) continua essent molt inferior als fluxos cap a les capitals comarcals, essent aquest majoritàriament femení i vers el Pirineu axial i les comarques gironines.
Estudis i ocupació
Un dels factors que condiciona aquesta mobilitat, i també el moment de trencament del jove amb l’origen, és la necessitat de traslladar-se a les zones urbanes per a realitzar els estudis superiors. Els resultats confirmen que les sol·licituds en primera opció dels estudiants de comarques rurals els copa la Universitat de Barcelona. La segueixen la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida, universitats territorials que normalment copen més de la meitat dels seus estudiants dels seus àmbits d’influència immediats.
Respecte l’atur i l’ocupació juvenil a les comarques rurals, ambdós es concentren a la costa, a la segona corona metropolitana i a les comarques de la demarcació de Lleida, principalment a la comarca del Segrià. Malgrat que hi ha menys noies aturades que nois, el nombre de noies aturades amb estudis superiors és més elevat. Per territoris, la zona pirinenca i Aran concentren les comarques amb més aturats joves qualificats i l’interior de la demarcació de Tarragona i el Pirineu lleidatà tenen, de forma molt accentuada, poca població jove ocupada. Per règim d’afiliació, els afiliats joves al règim especial agrari tenen un pes important a l’oest i sud oest del país, mentre que el seu paper és gairebé insignificant a la Catalunya Central i al Pirineu, essent el pes de les dones encara molt baix. Per contra, al règim general de la seguretat social trobem més paritat i continua havent-hi la majoria dels ocupats del món rural, també joves.
Oportunitats i recomanacions
En la diagnosi també s’han analitzat cinc comarques tipus que són l'Alta Ribagorça, el Solsonès, el Ripollès, la Noguera i la Ribera d’Ebre. S'han escollit perquè representen tot l'àmbit territorial i diverses especialitzacions productives. Analitzant les dades del teixit empresarial, l’emprenedoria, les noves oportunitats d’ocupació i els sectors emergents, s’ha constatat que hi ha divergència entre les especialitzacions dels estudiants d'origen rural i els projectes de desenvolupament econòmic i empresarials d’aquests territoris, essent un dels objectius d’ODISSEU, fer minvar aquesta divergència i potenciar nous jaciments i sectors emergents com poden ser el turisme o els serveis a les persones.
En la jornada també s'han proposat una sèrie de mesures que creuen que cal dur a terme de manera urgent per fomentar el retorn dels joves al món rural. La primera línia d'accions té a veure amb una comunicació que contribueixi a la construcció d'un discurs modernitzador de la identitat rural. Apunten també que cal dissenyar models de desenvolupament econòmic consensuats i sostenibles. I per últim, establir sistemes de governança que gestionin el retorn dels joves als territoris rurals d'origen en un escenari competencial ampli i a través de la col·laboració d'agents socials i administració.
Exemples pràctics
A la jornada, s’ha comptat també amb la intervenció de tres experiències pràctiques. Transversalis, presentada pel Dr. Josep Tresserras com a director de programa Europeu, que incentiva la formació i la inserció professional d’estudiants i professionals de l’espai transfronterer. D’entre les actuacions del projecte, cal destacar la creació d’un Centre Pilot d’innovació i emprenedoria que s’ha convertit en un punt de referència per als professionals i les empreses on poder potenciar i canalitzar els seus projectes emprenedors.
Josep Plasencia ha presentat el seu projecte vital, quan finalitzats els seus estudis d’enginyeria tècnica forestal va apostar per anar a viure al Pallars Jussà, engegant un projecte de futur amb la creació de l’empresa Franc Alou. Franc Alou treballa en el desenvolupament d’estudis tècnics vers terrenys i finques comunals, projectes d’ordenació forestal i recuperació i arranjament de camins; entre d’altres activitats. Actualment l’entitat s’ha centrat en projectes de producció de biomassa amb l’objectiu de facilitar la seva producció a nivell local.
Finalment, Jaume Valls, director de la Càtedra d'Emprenedoria de la Universitat de Barcelona, ha exposat el projecte de la Xarxa d’Emprenedoria Universitària, que pretén millorar el capital humà en habilitats i competències clau d’emprenedoria entre l'alumnat universitari. L’objectiu del projecte és dur a terme, de manera coordinada, accions de foment de l’emprenedoria en totes les universitats que conformen la Xarxa.