Unes teulades ecològiques redueixen el consum energètic dels edificis

L'estudi es basa en l'ús d'una coberta ecològica de tercera generació, caracteritzada per la seva sostenibilitat i per l'ús d'espècies vegetals autòctones. Aquest tipus de teulada és una solució arquitectònica que preten fusionar el món urbà i rural de manera sostenible. A més, permetrà reduir els nivells de contaminació ambiental i acústica en les ciutats, oferint una agradable sensació visual. Segons el professor de la UPM i coautor de l'estudi, Francisco Javier Neila, "lo important de les teulades és que cada lloc geogràfic requereix les estructures i espècies vegetals que millor funcionin".

Les espècies autòctones funcionen millor

Per a dur a terme la investigació es va dividir la coberta d'un edifici experimental, a la localitat de Colmenar Vell (Madrid), en 20 mòduls, i van provar amb diferents suports i plantes regionals segons tres factors:

• La planta creixi a una bona velocitat.
• La densitat de la biomassa entapissi perfectament la teulada.
• L'aspecte sigui atractiu per a la vista.

Els resultats van mostrar que en condicions d'hivern i estiu, el model de coberta amb millor comportament consta d'una esquifada de vuit centímetres que recull l'aigua de la pluja i ofereix un sistema de regadiu regular. Neila indica que algunes plantes com el crespinell ( Sedum praealtum ) o la aptènia ( Aptenia cordifolia) aïllen més "perquè tenen una fulla gruixuda i aguanten bé les gelades i la calor". No obstant, cada localitat on s'instal·li una teulada ecològica tindrà el seu propi catàleg de plantes, que comença amb les autòctones "perquè en el seu hàbitat, la planta rendeix més". A més, els investigadors també es van plantejar entapissar amb una planta eficaç i adornar-ho amb altres més boniques per a complir amb el requisit de l'atractiu visual. Malauradament les proves no van reeixir "degut a que quan dues espècies comparteixen el mateix espai, al final predomina la més forta".

Funcionament del sistema

Sota el tapís vegetal hi ha una sèrie de capes superposades. La primera és un substrat especial molt lleuger que ajuda a drenar ràpidament l'aigua de la pluja perquè la planta no s'ofegui. En aquest cas, la millor solució és l'escorça de pi triturada i barrejada amb llots residuals de depuradora. El substrat descansa sobre formigó porós, que funciona com un colador de l'aigua a l'excés i que acabarà en l'aljub. Aquesta aigua continguda puja fins a la coberta per capil·laritat, i permet un regadiu regular. A més, cada capa porta associada un sensor que mesura variables de temperatura i humitat. Aquesta informació es compara amb les dades recollides per una estació meteorològica annexa que comprova la modificació de la coberta durant les quatre estacions de l'any. Els investigadors també van deixar diversos mòduls sense teulada ecològica per a demostrar definitivament la seva eficàcia. D'aquesta manera van observar que "les zones de la teulada amb vegetació van optimitzar millor la calefacció i refrigeració que una estructura corrent, per molt aïllant que sigui".

Fusió de la vida urbana i rural

El disseny de teulades ecològiques respon al repte de fusionar la forma de vida urbana amb la rural que s'està duent a terme en països com Alemanya, Suïssa, EE UU o Sud-àfrica . Les teulades ecològiques redueixen la contaminació de les ciutats, absorbeixen el plom i altres components orgànics. ¿Un bosc estaria menys contaminat amb la mateixa intensitat de pol·lució urbana¿, apunta Neila.