Marta Cerdà “Amb millores en la bioseguretat es pot reduir un 40% la prevalença de Campylobacter en granges de broilers”
Des de l’any 2005 Campylobacter spp s’ha convertit en un patogen zoonòtic molt rellevant, responsable de toxiinfeccions alimentàries humanes. Es calcula que, a la Unió Europea, hi ha uns 9 milions de casos anuals. En aquesta entrevista parlem amb Marta Cerdà, investigadora al CReSA-IRTA, sobre com afecta aquest bacteri la producció avícola.
Marta Cerdà és doctora en ciències biològiques especialitzada en microbiologia per la Universitat de Barcelona i, des del 2004, investigadora al CReSA-IRTA. Col·labora en els màsters de Biotecnologia Molecular i de Microbiologia Avançada de la Universitat de Barcelona. Actualment la seva recerca està centrada en zoonosis bacterianes incloent resistències antimicrobianes i epidemiologia i control de patògens transmesos per aliments.
Campylobacter spp són bacteris responsables de la campilobacteriosi, la zoonosi més comuna a la Unió Europea (UE). L’any 2015 es van notificar gairebé 230.000 infeccions però, com s’estima que només es declara un 2,1% dels casos, la seva incidència real podria estar al voltant dels 9 milions de casos anuals. Es calcula que provoca un cost de 2,4 bilions d’euros anuals en sanitat pública i baixa productivitat laboral.
La carn de pollastre és la principal font d’infecció, involucrada en gairebé el 50% dels casos declarats a la UE. Per això, la reducció o eliminació de Campylobacter en broilers (pollastres d’engreix) ha esdevingut un pas essencial per al control d’aquest problema de seguretat alimentària.
“La principal font d’infecció (involucrada en gairebé el 50% dels casos de campilobacteriosis declarats a la UE) va ser la carn de pollastre”
Com està afectant actualment Campylobacter spp. en l’àmbit de la producció avícola i en l’àmbit de la salut pública?
Aparentment no causa malaltia en les aus. De fet, els pollastres colonitzats per aquest bacteri no es mediquen. No obstant, estudis recents indiquen que Campylobacter podria afectar la salut intestinal de les aus i, de retruc, el benestar animal i la productivitat de les granges.
En ser la principal causa de toxiinfecció alimentària a la UE és un problema de salut pública que també suposa un cost econòmic important. Des de 2005, Campylobacter ha superat en nombre a Salmonella com a causa més freqüent de malaltia diarreica a la UE.
Val a dir que les infeccions per Campylobacter en humans també poden donar lloc a seqüeles com ara els síndromes de Guillain-Barré o el de Miller-Fisher (neuropaties).
“estudis recents indiquen que Campylobacter podria afectar la salut intestinal de les aus i, de retruc, el benestar animal i la productivitat de les granges”
Com s’està actuant en aquests moments en granges i naus per reduir la prevalença de Campylobacter spp.?
Actualment l’única acció efectiva per reduir l’elevada prevalença de Campylobacter en granges de broilers és la millora de les mesures de bioseguretat, com vam demostrar en un estudi, on comparàvem la prevalença de lots positius abans i després d’implementar millores de bioseguretat tant a nivell de granja com de nau. No obstant això, aquestes mesures s’han implementat en poques granges perquè, en general, es considera que Campylobacter no causa malaltia en els animals.
També és important establir mesures durant el clareig, doncs suposa un trencament de la barrera higiènica de manera que un lot que és negatiu a Campylobacter en el moment del clareig, sol esdevenir positiu en el buidat final. Això és també degut a la rapidesa amb què el bacteri s’escampa per tota la nau, una vegada ha colonitzat el primer individu.
Quines mesures de bioseguretat demostren ser més efectives?
Per una banda podem parlar de la bioseguretat, que generalment ja es compleix, a nivell de granja: presència de tanca perimetral i en perfecte estat; perímetre exterior de les naus net i sense vegetació; absència d’animals de companyia a la granja; i maneig adequat, que inclou la pràctica del “tot dins-tot fora” i un buidat sanitari que permeti una correcta neteja i desinfecció.
Per altra banda, també és imprescindible una bioseguretat a nivell de nau, perquè a l’exterior de les naus hi ha nombroses fonts de Campylobacter i és molt fàcil que, al llarg de la criança, el bacteri acabi entrant en les mateixes. Aquesta bioseguretat a nivell de nau consisteix tant en mantenir portes i finestres en bon estat per evitar l’entrada d’aus i rosegadors, com en seguir un protocol senzill però estricte per entrar i sortir de les naus. Això minimitza les possibilitats d’entrada del patogen dins les naus i la seva disseminació entre les diferents naus d’una mateixa granja.
“La bioseguretat a nivell de nau consisteix en mantenir portes i finestres en bon estat i seguir un protocol senzill però estricte per entrar i sortir de les naus”
Existeixen mesures de bioseguretat específiques per evitar el contagi del primer individu, considerat punt crític d’infecció a les explotacions?
Les mesures que he comentat abans són efectives però cal tenir present que, tot i que disminueixen de forma notable la colonització de les aus, no l’eviten per complet. Caldrien mesures addicionals però no disponibles actualment, com ara vacunes o estratègies nutricionals.
Perquè les mesures de control establertes per Salmonella no han tingut cap efecte indirecte sobre el control de Campylobacter spp.?
Les mesures de control per a Salmonella es duen a terme principalment en granges de reproductores i ponedores, donat que la transmissió d’aquest patogen és vertical. La transmissió de Campylobacter és horitzontal, per tant, cal actuar directament a les granges d’engreix.
Les mesures de control per a Salmonella inclouen no només la bioseguretat (molt especialment en granges de reproductores i ponedores), sinó també la vacunació i l’ús de prebiòtics o probiòtics. Per a Campylobacter encara no hi ha disponibles vacunes, prebiòtics o probiòtics que hagin demostrat de forma consistent la seva efectivitat.
En quins nivells de la cadena alimentària creu que és més important aplicar els esforços?
Cal actuar a tots els nivells de la cadena alimentària, des de la granja fins a la taula.
A nivell de granja és fonamental perquè hi una alta prevalença de lots positius i una elevada càrrega de Campylobacter en el intestí de les aus colonitzades.
A la darrera baula de la cadena alimentària és igualment important seguir unes pràctiques bàsiques d’higiene a la cuina per evitar la contaminació encreuada, que és una via molt important d’infecció de les persones.
“Per a Campylobacter encara no hi ha disponibles vacunes, prebiòtics o probiòtics que hagin demostrat de forma consistent la seva efectivitat”
Com es podria millorar el control de Campylobacter spp. en un futur pròxim?
Mitjançant mesures de bioseguretat, però també amb d’altres eines ja mencionades anteriorment (vacunes, estratègies nutricionals, etc.) quan estiguin disponibles. Amb Salmonella l’objectiu era aconseguir una prevalença zero, amb Campylobacter l’objectiu serà una reducció de l’elevadíssima prevalença de lots positius en granja i aconseguir uns nivells màxims de 1000 ufc/g en les canals a l’escorxador després de l’oreig.
Com podrien afectar aquestes actuacions a la prevalença de Campylobacter spp?
Amb les mesures disponibles actualment (bioseguretat a nivell de granja i de naus) es podria aconseguir una reducció molt important (de l’ordre del 40%) en la prevalença de Campylobacter en les explotacions de pollastres d’engreix.