Utilitzar la genètica per a augmentar la supervivència dels garrins

Els científics confien que els seus descobriments conduiran a la reducció de l'ús de gàbies paridores, fetes de metall i molt criticades per grups que lluiten pel benestar dels animals. La mortalitat neonatal és un greu problema per als criadors de bestiar porcí, ja que moren una mitjana del 20 per cent de garrins per ventrada. Avui en dia les paridores s'utilitzen normalment per a prevenir que les femelles aixafin per accident als seus garrins. Les gàbies separen a les mares de les criatures de manera que aquestes últimes només tenen accés a les mames per a alimentar-se. No obstant, se sap que les gàbies provoquen estrès en les femelles i també guarden relació amb altres causes de mortalitat en garrins com la violència i el canibalisme.

Qui i com sobreviuen?

En aquest estudi, els investigadors van acudir a la genètica per a comprovar si la cria selectiva podria millorar l'índex de supervivència dels garrins en sistemes coberts d'estabulació lliure o a cel obert. Els resultats van desvetllar que els garrins que troben el pit i mamen més ràpid tenen major índex de supervivència. Els garrins amb una complexió proporcionada i una capa de greix adequada també tenien més probabilitats de sobreviure. Les característiquesde la truja també influeixen en la supervivència del garrí. En l'úter, els garrins que neden en una placenta adequada tenen més probabilitats d'arribar a un pes apropiat en el part i sobreviure. Una vegada que els garrins han nascut, si les truges mostren un comportament maternal apropiat també augmenta la probabilitat de supervivència de les seves criatures. Una bona mare és aquella que es manté calmada durant el part i jeu amb cura per a reduir el risc d'aixafar a les seves criatures.

Millorar el benestar dels animals

Els investigadors van estudiar garrins i truges nascuts de verrons amb un elevat índex de supervivència i els van comparar amb altres criatures amb un índex de supervivència mig. Els resultats van demostrar que la mortalitat en les ventrades procedents del primer grup disminuïa fins al 12 per cent, en comparació del 18 per cent del segon grup. Les truges de ventrades amb índex elevat de supervivència també solen ser millors mares i tenen comportaments que provoquen menys aixafades que les d'un índex de supervivència mig. Segons els responsables de l'estudi, "millorar la supervivència mitjançant estratègies de selecció genètica és beneficiós tant per al benestar dels garrins com per al de la mare, i ajuda al ramader a l'aconseguir un estalvi econòmic substancial". Aquesta investigació s'emmarca dins del projecte Welfare Quality, dissenyat per a desenvolupar estratègies pràctiques que millorin el benestar dels animals de granja.