Les coixeses del vaquí lleter repercuteixen més del suposat

A part, "els consumidors associen les coixeses amb el benestar animal. Aquesta s¿inclou a les auditories al respecte, tant als Estats Units com a Europa", assenyala Gerard Cramer, el qual ha conclòs recentment un projecte de recerca en vaquí lleter al Departament de Medicina de Poblacions, a Guelph. L¿estudi de Cramer ha estat possible gràcies a la col·laboració de cinc ferradors, dedicats a fer peus de vaquí, que van recollir les dades de les condicions del vaquí al llarg de 15 mesos. Es van analitzar un total de 13.530 vaques en 204 ramats, 38 d¿estabulació lliure i 142 lligades.

Algunes dades

Es van estimar les prevalences d¿11 lesions diferents. Les infeccioses es van mostrar comunes en tots dos sistemes d¿estabulació. En els sistemes d¿estabulació lliure, el 46 per cent de les vaques presentaven problemes podals, en comparació amb el 26 per cent de les vaques que es mantenien lligades. De les diferents coixeses, les de causa infecciosa van ser les més corrents. Per exemple, la dermatitis digital va presentar una prevalença del 22 per cent en estabulació lliure i del 9 per cent a lligades. Entre les no infeccioses, menys freqüents, destaquen les úlceres de sola amb un 9 i un 5 per cent de prevalença, respectivament. Els factors de risc per les lesions podals van variar en funció de la patologia i el sistema d¿estabulació. Pel que fa a la estabulació lliure, entre els factors de risc tenim:

• El rascat de les dejeccions més de tres cops al dia per les úlceres de peu i la dermatitis digital.
• Accés anual a una àrea d¿exercici pel que fa a fibroma interdigital.

Pel que fa a vaques lligades, entre els factors de risc tenim:

• L¿accés a una àrea d¿exercici (dermatitis digital, malaltia de la línea blanca i fibroma interdigital).
• Espraiat rutinari dels peus (dermatitis digital).
• Ramats grans.
• Llit de derivats de fusta (malaltia de la línia blanca).
• Nombre de vaques a les que es tallen els unglots.

De tota manera, cal ser cautelosos a l¿hora d¿interpretar aquests factors de risc, ja que la relació causa efecte entre aquests i les lesions no està completament clara i calen més estudis experimentals per confirmar-los. Tant productors com veterinaris haurien de considerar aquests factors quan s¿enfrontin a un problema de coixeses.

Un problema amb repercussions econòmiques

Cramer també va analitzar els efectes de les coixeses en les produccions lleteres i els sacrificis d¿animals. Amb les noves dades, conclou que cada cas de coixesa té un cost mig de 300 dollars, considerant les pèrdues de producció, les reproductives i el sacrifici d¿animals. Els problemes apareixen quan els animals destinen menys temps a menjar, caminar o jeure per problemes als peus. "Quan les vaques arriben a aquest punt, la seva forma de caminar resulta evident als visitants puntuals, fet que l¿indústria hauria de considerar pel seu potencial impacte. Per tant, és important reconèixer precoçment i prevenir les coixeses", destaca Cramer. A l¿estudi de Cramer, la mesura de les pèrdues en producció de llet va ser difícil, degut a la intervenció de multitud de factors interrelacionats, com ara el temps destinat a arreglar els peus, la determinació del màxim potencial productiu i la classificació de la lesió. D¿altra banda, va resultar evident que la presència de coixeses fomentaven l¿eliminació precoç dels animals, especialment en les lesions no infeccioses. Segons Cramer, la prevenció del problema passa per la combinació de diverses aproximacions, com ara mantenir els estables secs, nets i desinfectats regularment, a més de fer peus amb regularitat:

• Retallar unglots com a mínim dos cops per lactació.
• Assegurar un llit sec d¿un mínim de 5 cm de gruix.
• Posar banys de peus que caldrà canviar després de passades 200 vaques.