Les plantes muntanyenques no resisteixen a les invasions

L'any 2005, es va crear la Xarxa d'Investigació d'Invasions de Muntanya (MIREN), formada per científics d'Espanya, Alemanya, Suïssa, Austràlia, EE UU i Xile, per a estudiar la distribució d'espècies exòtiques en ambients d'alta muntanya i dissenyar experiments que analitzin la seva capacitat invasora.

Una visió errònia

Les comunitats de plantes d'ambients alpins eren considerades fins a ara poc vulnerables a aquest tipus de pertorbació ambiental. No obstant això, els experiments duts a terme pel MIRIN posen de manifest l'errònia visió que es té sobre aquesta suposada protecció i resistència d'ambients muntanyencs contra les espècies invasores. L'estudi ha permès identificar els factors que afavoreixen la vulnerabilitat que tenen les plantes d'aquestes àrees a les invasions d'altres espècies. Entre altres factors, els científics destaquen:

• La facilitat d'arribada de propàguls (modalitat de reproducció asexual en vegetals per la qual s'obtenen noves plantes) a causa de l'activitat humana.


• L'augment de pertorbacions.


• La poca resistència biològica de les comunitats de plantes envaïdes.


• L'augment del transport entre zones d'alta muntanya allunyades.

També es sospita que el canvi climàtic global pot ajudar l'establiment de plantes invasores facilitant la seva reproducció. El treball realitzat en els últims cinc anys demostra que les invasions poden ser un factor de pertorbació més extens i seriós del que se solia pensar, pel que és necessari establir una agenda de treball que valori no només les invasions presents, sinó també les que es puguin donar en el futur en ambients muntanyencs. La protecció i prevenció de les invasions podrien realitzar-se amb treballs experimentals i de modelització. I és que la invasió biològica no és un fet, sinó un procés d'imbricació de les espècies en l'hàbitat d'acollida que fa molt més efectiva i factible la prevenció que l'eradicació.