Els residus apícoles es poden convertir en fertilitzants

Aquestes deixalles estan formades per substàncies molt orgàniques que, després d'un procés de compostatge, es converteixen en un valuós abonament, segons han comprovat els científics després d'estudiar les seves propietats físico-químiques i els resultats obtinguts en les plantes.

Un residu molt orgànic

Quan es retiren els panals dels ruscs s'extreu la cera per a usos industrials, però el residu que queda és molt orgànic, ja que conté larves, plagues del rusc, pol·len, cera, mel i altres substàncies. Aquest residu té interès, precisament, com a fertilitzant orgànic, tot i que cal anar amb compte amb la dosi, que ha de ser molt petita a causa de la gran riquesa d'aquest compost. Els experts de la Universitat de Salamanca ho han provat ja en cultius com el tomàquet, el pebrot, l'enciam i en plantes ornamentals com la petúnia. Les primeres proves indiquen que ajustant bé la dosi dóna bons resultats. Els investigadors han provat amb un compostatge únic i també amb barreges amb palles i residus de cultiu de xampinyó. També es van preparar granulats consistents en la barreja amb altres substàncies, com el guix, permès en agricultura ecològica, amb molt bons resultats. A més, la dosi ha d'estar ajustada al cultiu al que es dirigeixin en funció de les necessitats de nitrogen que tingui cada planta. Així, l'equip va realitzar proves amb diferents quantitats i també amb diferents substrats, no només en sòl natural. De fet, s'han realitzat proves en llavorers, on el procés és més delicat, ja que es conrea en petits tests i tot el que es tira va directament a la planta, que, a més, està en un moment molt determinant, al ser petita. En el cas del camp, el problema de les dosis és menor, perquè el sòl és un regulador natural.