Les vaques amb més llibertat de moviment als estables produeixen menys llet
Una investigació de la Facultat de Veterinària d'Oslo ha posat de manifest que les vaques en estables en llibertat de petits ramats produeixen menys llet que les lligades. En canvi, tenen millor desenvolupament reproductiu i pateixen menys ferides als mugrons i menys malalties metabòliques.
Producció lletera
No obstant això, en relació amb ramats grans, produeixen més llet les vaques sense lligar que les lligades. Els investigadors creuen que ja que les vaques són animals socials i que formen jerarquies de domini, fonamentalment, de cara a l'accés a les zones de descans, aigua o menjar, pot ser que en petits ramats es passin més temps lluitant que alimentant-se, especialment en el cas de petites explotacions mal dissenyades.
Comparativa de ramats
Els investigadors de la Facultat de Veterinària d'Oslo van analitzar les dades de 812 ramats de bestiar vermell noruec, dels quals 192 estaven lligats. Els resultats van mostrar que la producció mitja de llet per vaca va ser 134 kg més baixa en els ramats lliures que als lligats. Tanmateix, en els ramats de 27 a 45 vaques no es va registrar diferència significativa en els rendiments. En ramats de menys de 27 vaques es va observar que els rendiments van ser més baixos en vaques lliures, especialment després del primer part. Per contra, els rendiments van ser més alts en vaques lliures que en lligades per a ramats de més de 45 vaques. Als estables sense lligar, la fertilitat va ser millor, els intervals entre parts més baixos, així com també va ser menor la taxa d'incidència de ferides als mugrons, de ketosis, indigestions i ovaris cístics que als lligats. Tots aquests factors van ser més favorables en els ramats de 50 vaques que en els de 20. Els investigadors van decidir realitzar aquest estudi ja que a Noruega, des de 2004, totes les explotacions de nova instal·lació han de tenir les vaques sense lligar als estables i amb llibertat de moviment.