La indústria de l'alimentació aposta per la integració per millorar la competitivitat
El sector de l'alimentació i begudes necessita afrontar un procés que afavoreixi una major integració empresarial amb l'objectiu de potenciar la seva competitivitat i permetre situar empreses espanyoles entre les empreses líders del sector a nivell europeu, com succeeix en altres sectors. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi "Competitivitat i grandària en la indústria d'alimentació i begudes" presentat per la Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB) i la Fundació Cajamar.
Detall de la coberta de l'informe. Font: Fundació Cajamar.
L'estudi analitza la relació entre competitivitat i dimensió empresarial en la indústria de l'alimentació i begudes a partir de tres vectors clau: innovació tecnològica, internacionalització i finançament.
Un sector de gran pes però atomitzat
Amb una facturació de 80.700 milions d'euros prevista per al tancament de 2011, 444.000 empleats, l'aportació del 7,6% al PIB nacional i una balança comercial positiva de 1.088 milions d'euros entre gener i novembre de 2011 (dades de l'ICEX), la indústria de l'alimentació i begudes es presenta com un dels motors de l'economia espanyola.
No obstant això, es tracta d'un sector massa atomitzat , amb més de 30.000 empreses i un 96% de pimes, i la falta de dimensió limita el seu creixement i competitivitat. Si bé aquesta atomització és una característica generalitzada d'aquesta indústria a la UE, és especialment significativa en els països mediterranis per la seva gran tradició agroalimentària.
L'estudi destaca que durant els últims 15 anys s'ha produït una progressiva reducció del nombre d'empreses, que s'ha traduït en una millora del seu dimensionament. Prova d'això és que mentre en el conjunt de l'economia espanyola van guanyar pes les microempreses (menys de 10 treballadors) en la indústria agroalimentària es va produir un moviment contrari, el pes d'aquest tipus d'empreses a favor de mides superiors va ser notable. Aquest fenomen va ser especialment destacable en el cas de les indústries làcties i les dedicades a les begudes en general i als greixos i els olis vegetals.
Sobre la seva distribució territorial, segons dades de 2010, Andalusia és la comunitat autònoma on la indústria agroalimentària té una major presència, seguida per Catalunya i Castella i Lleó. Mentrestant, en la indústria de les Begudes, es produeix una major concentració d'empreses a Catalunya, seguida del País Basc i de Castella i Lleó.
Indústria de l'Alimentació
Andalusia (20,4%)
Catalunya (11,7%)
Castella i Lleó (10,4%)
Castella-la Manxa (7,8%)
Galícia (7,7%)
Indústria de Begudes
Catalunya (12,9%),
País Basc (11,9%)
Castella i Lleó (10,7%)
Castella-la Manxa (10,4%)
Galícia (10%)
Innovació tecnològica i competitivitat
L'estudi indica que la innovació tecnològica és un dels principals motors per aconseguir avantatges competitius duradors. En aquest sentit les empreses de major dimensió tenen una major probabilitat de realitzar activitats innovadores, el 73,7% enfront de les pimes amb un 24,3%. A més, les primeres disposen de més alternatives al finançament, un factor crucial en qüestions relacionades amb R + D.
Quant a l'objectiu de les inversions en R + D. Particularment les empreses més grans solen destinar els seus esforços a dissenyar i desenvolupar nous productes. No obstant això, el cas de les Pimes, les seves inversions en innovació solen estar destinades a millorar els processos productius de manera que es dirigeixen a l'adquisició de maquinària, equips, maquinari o programari avançats.
Internacionalització i competitivitat
Els resultats de la balança comercial manifesten que indústria de l'alimentació i begudesté un paper destacat fora de les nostres fronteres. A més, el trinomi alimentació-gastronomia-turisme és una fórmula que genera sinergies de valor.
L'estudi realitzat indica que existeix una relació positiva entre dimensió empresarial i les seves capacitats d'internacionalització, assenyalant que si bé per a les empreses més grans és més senzill accedir als mercats exteriors, les petites empreses que desenvolupen amb èxit estratègies d'internacionalització tenen una major intensitat exportadora. En part, això es deu al fet que les petites empreses consideren la internacionalització com una estratègia de supervivència i creixement a mitjà i llarg termini.
L'estudi també destaca quin tipus d'empreses més grans permetran una major internacionalització, no només en termes d'exportacions sinó en termes de presència efectiva a l'estranger.
La internacionalització cada vegada suposa un percentatge més gran de les vendes. Des de 2005 el percentatge d'exportacions sobre la facturació ha passat del 18% al 24%, i té un major potencial de creixement en el futur. Per això, a més d'una indústria amb més dimensió serà fonamental fomentar una major coordinació entre institucions, administracions i empreses .
Finançament i competitivitat
L'informe destaca que les empreses més grans gaudeixen d'avantatges a l'hora d'accedir al finançament, ja que poden fer-ho a uns costos més baixos i tenen a més al seu abast un major ventall d'alternatives financeres que abasten des de les tradicionals del crèdit comercial i bancari a solucions més complexes com els crèdits sindicats o recórrer als mercats d'emissió de deute o capital.