L’informe del projecte Futur Agrari conclou que l’ús de digerits en la fertilització pot reduir fins a un 35% les emissions d’efecte hivernacle
El document exposa els quatre anys de treball d’aquest projecte, cofinançat pel Programa LIFE+ de la Unió Europea, que té per objectiu promoure actuacions per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització dels cultius a Catalunya. L’informe Layman ja es pot consultar i descarregar des de l’Oficina de fertilització de RuralCat.
Portada de l'informe Layman
“Granges per al futur: innovació per a la gestió sostenible de la fertilització des de la granja fins al sòl” és el títol de l’informe Layman que resumeix el treball realitzat per l’equip del projecte Futur Agrari durant el període de 2014 al 2018. El projecte, que ha estat coordinat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Mas Badia i l’IRTA, ha posat en pràctica les tecnologies existents de gestió i tractament de dejeccions ramaderes en zones de Catalunya que tenen una elevada concentració ramadera i designades com a zones vulnerables. Els resultats obtinguts, mostrats en l’informe, contribuiran a minimitzar els continguts elevats de nutrients en els sòls agrícoles buscant la compatibilitat amb el desenvolupament de l'activitat agrària i forestal. Es tracta, doncs, d’un projecte amb finalitat demostrativa i va dirigit principalment a les explotacions agràries, les empreses de serveis, la mateixa administració i el sector en general.
Una de les principals motivacions del projecte ha estat la millora ambiental de la fertilització agrícola. Per aquest motiu s’ha dut a terme una quantificació ambiental basada en les eines de l’Anàlisi del Cicle de Vida per avaluar els potencials efectes ambientals de la incorporació de cultius captadors, sistemes agro forestals i filtres riparis en comparació amb un maneig convencional. Entre els resultats obtinguts destaca que l’ús de digerits pot reduir un 25-35% les emissions d’efecte hivernacle per la substitució de recursos fòssils.
El projecte s’ha executat íntegrament a Catalunya per posar a disposició del sector agrari la tecnologia i els coneixements més innovadors en matèria de gestió de dejeccions ramaderes. Per a fer-lo més transversal, s’ha treballat amb una visió global i integradora que va des de la granja fins als sòls agrícoles que acaben rebent el fertilitzant. A la pràctica el projecte s’ha estructurat en tres línies de treball: la reducció de nutrients i volums i tractament dels purins a les granges, la millora de la fertilització dels cultius en l’aplicació de l’adob al camp, i l’extracció i valorització de nutrients excedentaris dels sòls agrícoles amb elevada fertilitat.
La primera línia de treball s’ha dirigit a minimitzar el volum de dejeccions i la quantitat de nutrients excretats pels animals, a través de la millora de la gestió de l’aigua i de la dieta dels animals, i a conèixer millor els tractaments de separació dels purins. La segona línia de treball s’ha centrat en la millora de les pràctiques de fertilització dels agricultors amb l’ús d’eines que ajuden a decidir la millor manera de dosificar i aplicar els adobs. Així mateix, el projecte també ha treballat en l’ús de la teledetecció (avionetes, drons i satèl·lits) per conèixer l’estat nutricional dels cultius. Un dels productes que s’ha desenvolupat durant el projecte és el Visor Agroforestal i3, una eina web gratuïta accessible des del portal RuralCat que permet identificar la variabilitat associada al nitrogen en qualsevol parcel·la agrícola sobre imatges del satèl·lit Sentinel 2 de l’Agència Espacial Europea.
D’altra banda, també s’ha posat especial atenció en la difusió dels equipaments més innovadors i dels sistemes de distribució de purins més eficients que hi ha actualment disponibles al mercat, com el conductímetre automàtic, un aparell que va instal·lat en la cisterna per estimar el contingut de nutrients del purí en el moment de la seva aplicació. En els darrers anys s’ha treballat en posar a disposició dels usuaris noves rectes que permetran afinar encara més les aplicacions en conèixer el valor nutricional de cada cisterna de purins. Estan disponibles al web de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.
En la tercera línia de treball, sobre l’extracció i valorització de nutrients excedentaris de sòls agrícoles, s’han desenvolupat tres accions pioneres que tenen per objectiu extreure i aprofitar nutrients que hi hagi en excés en sòls agrícoles, com ara nitrogen, i alhora minimitzar els possibles efectes adversos sobre el medi ambient. La primera mesura proposada consisteix en sembrar cultius per reduir les pèrdues del nitrogen romanent al sòl després del conreu principal. En aquest projecte s’ha estudiat el seu ús com a cosubstrat de plantes de biogàs, és a dir, com a complement als purins per incrementar la producció d’energia renovable. També s’han proposat dues alternatives que combinen la introducció de cultius arboris intercalats en cultius herbacis, com ara el blat, l’ordi o el panís: els sistemes silvo arables, que introdueixen línies d’arbres enmig de camps de conreu amb un aprofitament per a fusta noble en 40 o 50 anys, i els filtres riparis, que consisteix en interposar barreres biològiques entre el cultiu agrícola i un curs fluvial.
Balanç positiu del projecte
Després de més de quatre anys, els responsables del projecte han fet un balanç molt positiu, tant pels coneixements adquirits com per la bona acceptació per part del sector. El projecte ha estat un instrument capaç, doncs, de difondre les tecnologies i els coneixements per a millorar l’eficiència de la gestió de les dejeccions ramaderes en els àmbits ramader, agrícola i forestal, i millorar, en definitiva, la rendibilitat de les explotacions.
La transferència de la informació generada al sector ha estat, per tant, un dels punts forts del projecte amb prop de 100 jornades tècniques amb més de 6.500 assistents, més de 150 aparicions en mitjans de comunicació, una vintena de documents tècnics adreçats al sector i especialitzats en aspectes ramaders, agrícoles i també de l’àmbit forestal, la creació de dues pàgines web (la del projecte i una altra sobre aspectes d’agricultura de precisió) amb prop de 14.000 visites anuals.
L’informe ja es pot consultar i descarregar des de l’apartat de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, a la secció de Novetats i de Fitxes Tècniques – Publicacions del portal RuralCat, així com des del portal del projecte Futur Agrari.