MEDI NATURAL | 19/03/2012  RuralCat

Comença el procés per ampliar el Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Aquest parc nacional té una superfície de 14.000 hectàrees i la Generalitat busca incrementar-la un mínim de 5.000 hectàrees en aquelles zones on hi hagi consens territorial. Serà un procés llarg, amb l'objectiu de protegir els valors naturals destacats de l'entorn, respondre a les demandes del territori i reconèixer i donar impuls al paper de dinamització socioeconòmica dels parcs respecte els municipis propers.

Mapa del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Font: Generalitat de Catalunya.

 A partir d’ara s’iniciarà una ronda de converses amb els ajuntaments i altres agents del territori per acordar la proposta d’ampliació. L’objectiu és que abans de l’estiu es pugui arribar a una proposta consensuada per presentar-la al Patronat del Parc. A partir d’aquí s’iniciaria el procés formal de tramitació administrativa que inclou un període d’informació pública per a tots els ciutadans, l’audiència als ens locals i la petició dels informes preceptius.

 
Aigüestortes, l’únic parc nacional de Catalunya, es va declarar l’any 1955. Va ser el cinquè parc de l’Estat i el segon dels Pirineus. Està gestionat per la Generalitat i té una superfície de 14.119 ha de zona de parc (PNac) i de 26.733 de zona de protecció perifèrica (ZPP), amb un nivell de protecció menys exigent. Des que es va declarar ha tingut tres modificacions de límits: el 1988, el 1990 i el 1996, quan adquireix les dimensions actuals.
 
El Parc Nacional d’Aigüestortes inclou 4 comarques i 10 municipis, amb una població que frega els 15.000 habitants dedicada majoritàriament al sector terciari, i dins d’aquest, als serveis relacionats amb el turisme, que és una activitat econòmica important dins l’àmbit d’Aigüestortes. Segons dades del Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), l’any passat el nombre de visitants es va incrementar un 10% respecte el 2010, assolint la xifra de més de 322.000. A part del patrimoni natural, també és un atractiu turístic d’aquest territori l’arquitectònic, on destaquen les esglésies i les ermites de la Vall de Boí declarades com a Patrimoni de la Humanitat.
 
Pel que fa als aprofitaments i activitats econòmiques dins del parc nacional, són molt limitats, tot i que hi ha aprofitaments hidroelèctrics anteriors a la declaració de parc nacional. Els aprofitaments ramaders extensius són els únics admesos dins l’àmbit del parc. A la ZPP els aprofitaments són més amplis, equiparables al règim d’un parc natural.
 
A més, en el cas d’Aigüestortes, el parc s’ha volgut dotar d’una gestió ambiental de qualitat i per això té atorgats des del 2005 el sistema de gestió ambiental europeu EMAS i l’ISO 14001, i des del 2006, la Q de qualitat turística.
 

Valors naturals

 
El Parc Nacional d’Aigüestortes es troba al nord oest de Catalunya, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Val d’Aran.
 
Aquest extens territori muntanyós compta amb les zones perifèriques de protecció del parc nacional formades per la Vall Fosca, en el seu extrem sud, i per les Valls de Boí i Sant Nicolau, la vessant oest. Al nord est limita amb les valls de la Bonaigua i Saboredo. Finalment, al nord, limita també amb les vessants septentrionals de Naut Aran. Aquest espai és un dels més extensos del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), juntament amb els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró.
 
El Parc Nacional d’Aigüestortes representa un dels millors sistemes naturals granítics del Pirineu central i garanteix la conservació de tota una sèrie d’hàbitats i espècies d’interès comunitari dels estatges subalpins.
 
L’aigua és un element molt important, en el sentit que es tracta de l’espai amb el major nombre de llacs de muntanya, als quals se sumen salts d’aigua, torrenteres, rierols i tot el conjunt de molleres, com les anomenades “aigües-tortes”, de lenta circulació, i que modelen aquest paratge.
 
Acull una gran varietat de comunitats vegetals que es distribueixen en funció de diferents paràmetres ambientals com ara l’altitud, la naturalesa del substrat geològic, la humitat i l’orientació. Dins l’estatge subalpí, destaquen les pinedes de pi negre amb neret, que a les parts més ombrívoles es barregen amb l’avetosa. Pel que fa a l’estatge alpí, hi trobem prats i pastures calcícoles i acidòfiles.
  
Pel que fa a la fauna, compta amb elements típics de la fauna vertebrada de muntanya, com l’isard i l’ermini o l’almesquera, que habita en alguns dels cursos fluvials. Quant a ocells, destaquen el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra i el trencalòs, i de rèptils, la sargantana vivípara i la sargantana pirinenca. I el tritó pirinenc és el màxim exponent pel que fa als amfibis.