L'IRTA investiga en el desenvolupament de noves varietats de blat d’alta qualitat resistents a la sequera i adaptades al canvi climàtic
Els assajos, que es realitzen amb més de 350 varietats de 24 països mediterranis, es realitzen a Lleida i Turquia i utilitzen les imatges aèries a partir de càmeres tèrmiques i multiespectrals.
Font: IRTA
Els principals efectes del canvi climàtic que ja s’observen i es pronostiquen en un futur proper són l’augment de les temperatures, el que provocarà un augment de l’evapotranspiració dels cultius (valor que s’estima a escala global en 3.000 l. per persona i dia), l’increment d’episodis meteorològics extrems i la reducció de les precipitacions. Aquests canvis donaran lloc probablement a sequeres més severes i freqüents que afectaran directament a la viabilitat i productivitat dels cultius.
Investigadors del programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA estan duent a terme un projecte per a proporcionar eines útils per el desenvolupament d’una nova generació de varietats de blat fariner resistents al creixent estrès hídric previst per a les pròximes dècades a la conca Mediterrània com a conseqüència del canvi climàtic. L’objectiu és, a més, que el gra que s’obtingui d’aquestes varietats sigui d’alta qualitat, d’acord amb els requisits de la indústria.
L’estudi utilitza tant varietats tradicionals com modernes. Les varietats tradicionals són varietats locals que es van anar adaptant a les condicions climàtiques de cada territori durant el procés de migració del blat des del Creixent Fèrtil (on el blat es va domesticar fa uns 10.000 anys) fins a la seva arribada a la Península Ibèrica (fa uns 7.000 anys); mentre que les modernes son les varietats corresponents a 184 varietats desenvolupades a partir dels diferents programes de millora genètica tant públics com privats d’aquesta regió i centres de referència internacional (CIMMYT i ICARDA).
En el procés de selecció s’estudien caràcters com el rendiment i els seus components (número d’espigues per planta, número de grans per espiga i pes del gra), la fenologia (varietats de floració primerenca o tardana) i caràcters relacionats amb l’estrès hídric.
Els camps d’assaig es troben a Gimenells (Lleida) i a Konya i Diyarbakir (Turquia), en condicions de secà. Els resultats permetran identificar les varietats més resistents a la sequera i les característiques fisiològiques de la planta associades a la mateixa. Entre elles, els índexs d’estrès hídric que s’obtenen a partir de fotografies aèries realitzades amb drons mitjançant càmeres tèrmiques i multiespectrals, permetran predir quines varietats seran més productives davant l’escassetat de recursos hídrics.
Paral·lelament, les 354 varietats s’estan analitzant genèticament mitjançant marcadors moleculars amb la finalitat d’identificar aquells lligats a característiques d’interès i associats als gens que les controlen. Aquests marcadors moleculars també serviran per a incrementar l’eficiència de la selecció identificant en el laboratori quins dels descendents obtinguts en cada creuament són portadors dels gens d’interès, sense necessitat d’avaluar-los a camp, podent així avançar més d’una generació per any en hivernacle i reduint el temps necessari per a obtenir una varietat millorada.
El projecte “Eines per a la selecció assistida per marcadors en programes de millora de blat a escala nacional i internacional: adaptació al canvi climàtic i qualitat industrial”, està finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO), té una durada de 4 anys i compta amb la col·laboració de CIMMYT-Turquia.