Dossier Tècnic nº 92: “La lluita contra el malbaratament alimentari. Aprofitament dels aliments”

Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) en tot el món llencem cada any un terç dels aliments produïts, que suposen un  malbaratament de feina, diners i recursos. Tal com destaca el Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, en la presentació del dossier, reduir el malbaratament alimentari és un repte col·lectiu que requereix sensibilitzar i implicar tots els agents de la cadena alimentària per revisar les polítiques alimentàries i redefinir els models de producció, distribució i consum cap a un model circular on reciclar i reaprofitar és fonamental i on la prevenció envers la gestió és la fita a assolir. Un d’aquests instruments és el Consell Català de l’Alimentació, creat recentment pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb l’objectiu d’obrir un espai de diàleg entre tots els agents o la Llei de reducció del malbaratament alimentari, un marc normatiu català que articularà l’acció per a la reducció del malbaratament en els propers anys. Tal com es reflecteix en la introducció, aquest Dossier Tècnic vol reivindicar, doncs, el valor dels aliments i la tasca que fa el sector agroalimentari. 

El Dossier inclou l’article “El valor dels aliments”, dignat per la gastrònoma i xef del restaurant Semproniana Ada Parellada, en què destaca que el preu dels aliments és una de les principals causes del malbaratament i reivindica la compra de proximitat com el mètode fonamental per equilibrar el territori a nivell mediambiental, econòmic i social. D’altra banda, l’article “Què és el malbaratament alimentari?”, a càrrec de la investigadora del CREDA-UPC-IRTA, Raquel Díaz, pretén reflexionar sobre les causes i possibles solucions per reduir el malbaratament alimentari, tenint en compte que a Europa, els aliments malbaratats al llarg de tota la cadena alimentària serien aproximadament de 300kg per persona i any, unes xifres que mostren la magnitud del problema.

A l’article “Origen de la lluita contra el malbaratament alimentari a Catalunya”, les autores Glòria Cugat, sots-directora general d’Inspecció i Control Agroalimentari de la Direcció General d´Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, i  Míriam González, tècnica del Departament de Prevenció i Eficiència de Recursos de l’Agència de Residus de Catalunya, exposen les xifres del malbaratament a Catalunya i fan un anàlisi de la situació actual, en què la crisi econòmica han fet incrementar la pobresa i les desigualtats socials. En el text es mencionen algunes de les eines existents per lluitar contra la pèrdua d’aliments, com el Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris del DARP, que va posar en marxa un sistema pioner de col·laboració pública i d’aprofitament de les retirades previstes a la Política Agrària Comunitària. 

D’altra banda a “El malbaratament alimentari, un tema central de l’agenda global de sostenibilitat”, el Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la Xarxa Europea de Consells Assessors en Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible (EEAC), Arnau Queralt, i l’analista tècnica en polítiques de desenvolupament sostenible al CADS, Meritxell Rota, apunten com el creixement demogràfic i l’augment del podeu adquisitiu de la població fa preveure un increment del 60% en la demanda d’aliments a escala global. En aquest sentit, l’Assamblea General de les Nacions Unides va aprovar el 2015 l’Agenda 2013 per al desenvolupament sostenible, amb 17 objectius globals o ODS   a assolir de cara a l’any 2030. L’alimentació disposa d’un ODS propi (el número 2): posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible. També ho fa el número 12.3, centrat en la producció i el consum responsable, que es marca com a fita “reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i el consum, i també les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues postcollita”. Catalunya ja té incorporada la fita del malbaratament en la seva planificació: el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2020 estableix la voluntat de reduir en un 50% el malbaratament alimentari de cara a l’any 2020.

El Dossier Tècnic també aborda com l’economia circular contribueix a la reducció del malbaratament. A l’article “Posant fre al malbaratament alimentari: el paquet d’economia circular de la Unió Europea”, el Director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, explica, en primer lloc, la contribució de la UE a la reducció del malbaratament des de la normativa de gestió dels residus i l’eficiència en l’ús dels recursos. I és que la millora de la gestió dels residus tindria efectes positius en el medi ambient, el clima, la salut pública i l’economia. Com a part del canvi cap a l’economia circular, la Comissió Europea va aprovar el Paquet d’Economia Circular format per quatre propostes legislatives. A Catalunya el 7% dels aliments adquirits es malbaraten pels consumidors, els comerços i els restaurants. El Govern de Catalunya, a través del Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya, fixa objectius i actuacions pròpies per  la reducció del malbaratament alimentari en tota la cadena. A Catalunya, l’economia circular s’orienta amb accions de reducció del malbaratament alimentari com la participació al projecte europeu Ecowaste 4 food, la campanya “Som Gent de Profit” o la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

A l’article titulat “Junts per l’aprofitament dels aliments: iniciatives de reducció del malbaratament alimentari”, es detallen les entitats i col·lectius per la prevenció del malbaratament, l’aprofitament dels excedents i per a la sensibilització de la cadena alimentària, mentre que al darrer article “Recerca i innovació per la reducció del malbaratament alimentari” es mencionen alguns dels principals projectes europeus com el Projecte FUSIONS, el Projecte REFRESH, el Projecte Interreg Ecowaste 4 Food i el Projecte EFFECT, així com el treball de recerca en aquest àmbit de l’IRTA.

A l’espai de l’entrevista s’aborda el malbaratament alimentari amb el reconegut expert mundial Tristram Stuart, autor del best-seller Waste: Global Uncovering the Food Scandal i d’altres llibres, cursos i conferències. També hi intervé Carina Millstone, directora executiva de l’organització Feedback, que promou, entre d’altres, els àpats “Feeding the 5000” que també s’han celebrat a Catalunya. 

Cal destacar que aquest Dossier està dedicat en memòria del tècnic, investigador i activista Paco Muñoz, que va estar directament implicat en l’origen de la lluita contra el malbaratament alimentari a Catalunya.