FORMACIÓ | 25/06/2012  RuralCat/DAAM

Pelegrí remarca "el paper pioner, bàsic i fonamental" de l'ESAB en l'agricultura catalana

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha pronunciat l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) la conferència "Present i futur de l'agricultura, ramaderia, pesca i alimentació a Catalunya", en motiu del centenari de l'esmentat centre.

 Josep Maria Pelegrí ha volgut remarcar “el paper pioner, bàsic i fonamental” de l’ESAB en l’agricultura catalana, i que sempre ha donat resposta a les demandes socials i sectorials anticipant-se i treballant des de la qualitat i l’excel·lència, un referent peninsular; “la formació i la innovació ha estat clau en l’agricultura del segle XX, gràcies a elles hem passat d’una agricultura de subsistència a ser un dels sectors amb més projecció a Catalunya". El conseller també ha volgut posar en relleu la figura de Manel Raventós, del qual es compleixen 150 anys del seu naixement i qui “a part de renovar i prestigiar la viticultura catalana, va ser el primer director de l’ESAB i de l’Institut Català de Sant Isidre, un home pioner, un dels grans emprenedors dels sector, un model a seguir que va tenir clar que calia treballar per a aconseguir un bon producte”.

D’altra banda, Pelegrí ha incidit en la fortalesa i el caràcter “estratègic del sector agroindustrial que actualment a Catalunya té un dels clústers més importants d’Europa” i que està integrat per un sector productor amb més de 60.000 explotacions agroramaderes, més de 60.500 treballadors i un capital mobilitzat d’uns 1.554 milions d’euros i, d’una altra, per una indústria transformadora amb més de 4.300 empreses, prop de 77.000 treballadors i unes vendes que superen els 18.500 milions d’euros. “Un engranatge d’èxit que permet que l’alimentació catalana sigui molt competitiva en un mercat global i que, amb una estratègia empresarial adequada, tingui un èxit segur, i així ho avalen les dades també a nivell estatal. De fet, del total de la indústria alimentària espanyola, el 23,5% de les vendes, gairebé el 21% dels treballadors i el 12% de les empreses són catalanes. Tot plegat ens ha convertit en la principal indústria tant a nivell espanyol com català. Tenim davant nostre un sector sobre el qual podem i hem d’apostar”.

 

Cal fer front a les actuals regles del mercat

Durant al seva conferència, el conseller també ha fet palès que actualment hi ha quatre vies d’emprenedoria que permeten al sector agroalimentari guanyar en rendibilitat i competitivitat: la dimensió de l’empresa, l’exportació, la innovació/agricultura del coneixement, i l’adaptació a les noves tendències de consum (ecologia, qualitat, quarta i cinquena gama, etc.), i “apostar per elles és una font de guanys i de reactivació econòmica; però adaptar-se també vol dir fer front a les actuals regles del joc del mercat, i en aquest sentit, el sector ha de fer front a tres reptes: les polítiques europees (especialment la PAC), les dinàmiques d’un mercat excessivament liberalitzat, i l’actual situació de les arques públiques, que demanen passar de la cultura de la subvenció a la cultura de la col·laboració, i el Departament vol donar suport i crear les bases per avançar en tot aquest procés.  Som un ens facilitador i col·laborador”.
 
“Cal guanyar tamany” –ha afegit Pelegrí- “per a aconseguir millors preus i economies d’escala, més poder de negociació, una cadena més equilibrada, més capacitat d’escurçar els canals de venda, disminuir el cost d’oportunitat, alhora que també permet fer front, amb garanties, als altres tres reptes emprenedors. Anant junts podem arribar més lluny, invertir més i amb més seguretat en innovació, exportació i qualitat. A més, la internacionalització s’ha convertit en una sortida per a les empreses i per al desenvolupament de la pròpia activitat agrària, perquè davant d’un mercat intern cada cop més estancat, els productes catalans han de trobar nous mercats i consolidar aquells on ja som presents, però tenen un gran futur, tenim una gran fortalesa que és la qualitat, la traçabilitat i la seguretat dels nostres productes, exportem qualitat i el món ho reconeix. A més, els nostres productes estan molt relacionats amb la Dieta mediterrània, un dels patrons alimentaris més saludables del món i patrimoni immaterial de la humanitat, i són fàcilment linkables amb dos sectors que liderem: la gastronomia i el turisme”.
 

La transferència hi juga un paper molt important 

Referint-se a la innovació i la transferència, Pelegrí ha insistit en què “volem una agricultura del coneixement real, pràctica, econòmicament viable, que aporti valor a les nostres empreses (a les marques, productes i processos), i en la que la transferència hi juga un paper important. No pot ser que tinguem una de les millors xarxes mundials en recerca i investigació agroalimentària (estem al 9è lloc en la “lliga mundial”, tenim més de 180 organismes), però en innovació empresarial ens trobem en el 16è, és a dir tenim un gran rebost de coneixement, però no el sabem aprofitar”. Per aquest motiu, el conseller ha reiterat la necessitat d’”endreçar tot el que tenim en R+D+i, mobilitzar tot aquest potencial, crear un espai en comú on aquells que produeixen R+D+i es trobin amb els que el necessiten i l’apliquen (les empreses), un espai de treball conjunt, per tal d’obtenir més amb el mateix, i millorar l’eficàcia dels instruments existents i que aquests es complementin”. En aquest punt, Pelegrí ha recordat que el Govern ha desenvolupat el Pla de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària, que només en la primera fase del projecte ha aplegat més de 600 persones en 24 grups de treball; i ha emplaçat a treballar amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
 
El titular del Departament també ha destacat l’important paper de la formació i de les universitats en l’agricultura, i ha indicat que “si realment volem continuar liderant el sector i l’economia, necessitem incorporar el talent d’aquests professionals, d’aquesta innovació també per a millorar l’últim repte emprenedor: l’adequació a les necessitats del consumidor”, i per això caldrà entendre “què mou el consumidor, i aplicar nous processos i idees.