Primers resultats del Grup d’experts en sistemes de tractament de dejeccions ramaderes
Amb la creació d’aquest Grup s’aposta per la recuperació i la valorització de nutrients, així com per l’exportació fora de les zones excedentàries en cas que sigui necessari.
Diferents tractaments (font: Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes)
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) informa sobre els primers treballs del Grup d’experts creat per analitzar les diferents opcions i donar suport a les actuacions en sistemes de tractament actuals o futures, amb l’objectiu d’assolir una bona qualitat dels sòls i de les aigües, tant a nivell individual com en sistemes conjunts.
Tal com s’informa en el Butlletí nº 10 de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, el Grup d’experts ha elaborat la informació a partir de la qual decidir la millor opció tecnològica de transformació de les dejeccions ramaderes. A grans trets, s’aposta per la recuperació i la valorització de nutrients, així com per l’exportació fora de les zones excedentàries en cas que sigui necessari. Aquesta informació està disponible a l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes de RuralCat a la pestanya de Grup experts tractament dejeccions.
Es tracta d’una iniciativa que s’integra dins de l’estratègia impulsada pel DARP per millorar l’actual gestió de les dejeccions ramaderes. El Grup està format per especialistes de l’IRTA, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Lleida, la Universitat de Vic, el DARP, l’Agència de Residus de Catalunya, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic i experts independents.
A banda dels sistemes de tractament plenament consolidats, com poden ser els separadors sòlids/líquids, la nitrificació-desnitrificació o el compostatge, n’hi ha d’altres emergents que també val la pena conèixer.
D’altra banda, l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes ha publicat el Butlletí nº 09, que explica l’eina de teledetecció en fertilització, el Visor Agroforestal i3. Es tracta d’una eina ideada per tècnics del DARP i la Fundació Mas Badia que ha desenvolupat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), gràcies al cofinançament del projecte europeu LIFE+ FUTUR AGRARI. És una plataforma que està pensada per acostar la teledetecció a l’agricultura d’una manera senzilla i sense cost per a l’usuari, que permet identificar la variabilitat de la vegetació en qualsevol parcel·la o recinte agrícola o forestal d’una manera ràpida i identificar zones amb diferent comportament, ja sigui pel tipus de sòl, per problemes de reg, etc. En el cas de la fertilització, pot ser útil per reduir, per exemple, l’adobat en aquelles zones on s’intueix un menor potencial productiu.
Per últim, el Butlletí nº 08 de l’Oficina de fertilització recull la convocatòria dels ajuts corresponents al Pla de Renovació de Maquinària Agrícola pel 2018 (RENOVE), que està limitat exclusivament a la substitució o adaptació d’equips d’aplicació de purins, amb un pressupost total de 5 milions d’euros.
Els ajuts van destinats a l’adquisició de cisternes noves amb sistemes d’aplicació localitzada amb desballestament de la vella o a la substitució dels equips d’aplicació de purí (ventall, plat o canó) per altres localitzadors de purí. Les sol·licituds es poden fer fins el 15 de setembre i la concessió, amb un import màxim de 20.000 euros o el 30% de la inversió sense IVA, es farà per ordre de presentació a la web del MAPAMA.