El 60 per cent dels excedents alimentaris es converteixen en pèrdues per al fabricant
La saturació d'oferta als mercats de consum massiu ocasiona excessos d'estoc que, en el cas de l'alimentació, es converteixen en pèrdues econòmiques al cap de poc temps, pel caràcter perible d'aquests béns.
Una anàlisi realitzada per l'empresa byeFood sobre el mercat a Espanya permet estimar una forquilla de pèrdua neta d'inventari d'entre 25 i 50 milions d'euros anuals. Tot i que Javier Arbex, director general de byeFood, precisa que “si atenem a estudis més documentats efectuats a d´altres països d'Europa, hauríem de parlar d'una xifra molt més gran”.
Els factors que provoquen el desfasament entre la demanda del consumidor i les existències disponibles per atendre-la són diversos:
- Els objectius de creixement de vendes: gairebé totes les empreses solen proposar-se creixements en la seva quota de mercat, però la mida del mercat és relativament constant.
- Llançaments fallits de nous productes.
- Referències discontinues, canvis d'envasament o d'aspecte.
- Canvis sobtats en la política de compres de la distribució comercial.
- Accions reeixides de la competència.
- Recessió generalitzada.
Tot i que les empreses intenten evitar l'aparició d'excedents o productes amb vida útil reduïda, quan aquests es produeixen es veuen obligades a recórrer a diferents tàctiques:
- Venda amb descomptes especials: és la més habitual, però destrueix el valor de la marca al mercat minorista, en introduir referències de preu inferiors entre la clientela habitual.
- Donacions a organitzacions benèfiques: fins i tot un cert import es considera com a despesa deduïble, l'empresa en recupera el 35 per cent del seu valor, corresponent a la taxa de l'impost de societats.
- Venda al cost o per sota del cost per a usos marginals (pinsos compostos) o com a matèria primera per a d´altres processos (ingredients per a plats preparats).
- Reutilització: alguns productes admeten un cert percentatge de producte "antic" en l'elaboració del producte "nou", com l'oli, els torrons, etc.
Tanmateix, cada vegada són més habituals les situacions en les quals les empreses es veuen finalment en la situació d'haver de destruir els seus excedents o de liquidar-los amb una pèrdua important per falta de canals i serveis especialitzats en la seva gestió.