Montserrat Soliva  "La gestió dels residus orgànics a través del sòl cal fer-la bé, evitant convertir el sòl en un abocador encobert"

El compostatge és un biotractament que s’aplica a materials orgànics, és una transformació biològica dels residus. En principi, podríem dir que és tan antic com l’agricultura però ara s’ha trobat  en una situació nova al haver-hi molts més residus i més variats. El compostatge s'ha de fer sempre sota condicions controlades; que els controls a realitzar siguin més o menys estrictes depèn de la quantitat i tipus de residus a tractar. No és el mateix compostar a casa que a una granja o a un ecoparc. Val a dir que el compostatge ha de ser respectuós amb l'entorn i el producte que s'obté ha de tenir un destí adequat. Quan s'instal·len plantes de tractament s'hauria d'informar i preguntar al tècnic agrícola, a l’usuari o al pagès si necessita aquell compost, si té les característiques adients per ser aplicat al sòl i si és d’utilitat per als seus conreus.

 

Si el procés es porta a terme correctament, es compleix la legislació i es produeix un bon compost per fertilitzar el sòl i augmentar la seva productivitat, s’està transformant un residu en un recurs. Hem fet moltes experiències de camp aplicant compost i combinant-lo amb fertilitzants minerals i els resultats han posat de manifest bon resultats en la producció vegetal, tant en la quantitat com en la qualitat. També la seva aplicació al sòl pot incrementar el contingut en matèria orgànica amb tots els beneficis que això comporta. Els beneficis són econòmics i mediambientals per a la societat, el pagès i el gestor. 

 

 

 

Antigament el compostatge es feia per aprofitar al màxim la matèria orgànica i els nutrients que portaven els residus, fonamentalment, els fems. Avui dia els residus són molt variats i un gran problema i les plantes de tractament són necessàries però cal que planifiquin bé tot el procés, com fa qualsevol indústria. Es mouen molts diners al voltant de la gestió dels residus i cal exigir que aquesta gestió a través del sòl es faci bé, evitant convertir el sòl en un abocador encobert. Cal que les instal•lacions coneguin bé els residus d’entrada, que facin les barreges adients, que controlin el procés i el producte final, així com la seva comercialització. El compost, com qualsevol altre fertilitzant/adob s'ha de conèixer i saber quan i com aplicar perquè els seu ús sigui beneficiós.

 

Si el material que arriba a les instal·lacions de compostatge o les condicions en que es tracta no són adequades poden haver diferents problemes, des d'un producte final contaminat o excés de rebuig, fins a la generació d’olors desagradables. A més, això fa que es pugui generar una mala imatge i que es tingui tendència cap a altres sistemes de gestió que, tot i ser necessaris, potser no haurien de ser els primers en la llista de prioritats. 

 

En el cas concret del compostatge de la fracció orgànica dels residus municipals, a causa de la insuficient informació dels ciutadans o perquè no estan prou motivats, a les plantes de tractament arriba fracció orgànica barrejada amb materials impropis que generen problemes en el funcionament de la instal•lació i en la qualitat del producte final; també ens trobem amb que el compost no es coneix o el pagès no el valora o no l'utilitza correctament. És curiós que, en una època com la que vivim ara, en plena societat de la informació i amb tantes maneres de divulgar, encara no s'entengui bé perquè és tant important separar la fracció orgànica o que els pagesos, jardiners i altres possible usuaris no coneguin que hi han plantes de compostatge que fan un bon compost.

 

 

Sí. De fet, la Generalitat és pionera a l'Estat en aquest àmbit i, a principis dels anys noranta, va treure la Llei Reguladora dels residus, que va ser modificada el 2003. Després, a finals de la mateixa dècada, la Unió Europa va fer un pas endavant demanant que la fracció orgànica no anés a parar als abocadors. Es va afavorir la recollida selectiva i es va fer una normativa per impulsar el reciclatge i una nova estratègia per la protecció del sòl. El govern espanyol també va fer el 2011 una nova llei sobre residus i sòls contaminants que parla de la recollida selectiva i ja diu que s‘hauria de denominar compost només el material que surt de la recollida segregada... En definitiva, la legislació hi és i s'ha de complir, però quan hi ha tants interessos econòmics i polítics la cosa es complica. 

 

De tota manera, no hem d'oblidar que és important gestionar bé els residus però encara és més important prendre consciència de que els generem i intentar minimitzar-los.

 

Els residus orgànics generats són molt variats en origen i composició; alguns es poden aplicar directament al sòl i altres necessiten tractament previ, com ara el compostatge, per afavorir el maneig i/o assegurar la seva qualitat. No sempre s’apliquen i es tracten els més adequats ja que en els darrers anys ha aparegut una certa competència entre residus. Existeixen diferents tipus de instal•lacions, amb capacitats molt variades i també amb diferents gestors (els propis generadors, empreses particulars, l'administració...). No és el mateix gestionar un procés de compostatge en una granja on es tracten els residus propis i s’aprofita directament el producte final, que gestionar els residus generats per altres o gestionar una planta on cada dia arriben una quantitat determinada de residus municipals o fangs de depuradora urbana. Totes les instal•lacions cal considerar-les com una indústria amb uns materials d’entrada, un procés a controlar i un material de sortida. Un dels principals problemes amb que es troba aquest sector és amb la poca valoració del producte final perquè surt d’uns materials d’entrada que són residus. La poca valoració del compost i el rebuig a la instal·lació de plantes de compostatge en molts zones es deu al poc control del procés per part de moltes instal·lacions i a que es sobrepassa la capacitat real de tractament per incrementar els ingressos. 

 

Pel que fa al sector primari, antigament, els ramaders sempre gestionaven els seus residus orgànics però a causa de l’augment del número de caps per unitat de superfície, al no disposar de prou espai de conreu i que els nous sistemes de maneig utilitzen molta aigua, no sempre poden o gestionen correctament els residus ramaders generats. A la pràctica, ens trobem amb instal·lacions que, si disposen de suficient superfície de conreu pròpia o propera, apliquen directament els residus ramaders sòlids (fems) o bé els composten per facilitar-ne el maneig i poder-los transportar/comercialitzar  a més distancia. Si, pel tipus de granja, el que tenen que gestionar és un material líquid (purins) els poden aplicar directament (amb estricte control de dosis i d’època ja que no tenen la mateixa funció que els fems) si disposen de superfície  de conreu i, en cas de no ser així, avui dia s’estan instal·lant plantes de digestió anaeròbia per aprofitar l’energia generada en aquest procés, però sense oblidar que encara quedarà un digerit que també caldrà gestionar correctament. Existeixen plantes privades que tracten els excedents de residus ramaders sòlids o líquids per sistemes aerobis (compostatge)  o anaerobis  respectivament.

 

 

 

Després d'acabar la tesi el 1976, vaig entrar a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona com a professora de pràctiques, i allà vaig continuar exercint fins el 2007, quan em vaig jubilar. Una de les primeres coses que vam fer, juntament amb altres professors, va ser organitzar el laboratori i unes pràctiques de química i anàlisi química diferents, més relacionades amb les necessitats reals de l’agricultura i la ramaderia. Vam contactar amb les administracions, sobretot amb el Servei de Medi Ambient de la Diputació que participava en el compostatge de Residus Municipals en unes plantes que hi havia a Mataró i Vilafranca. Així, a principis dels anys vuitanta, vam començar a treballar el tema dels residus orgànics i la seva aplicació al sòl. Calia caracteritzar-los per decidir quins podien ser o no ser acceptats, conèixer els canvis ocasionats pels diferents tractaments per procurar que tant sols s’apliquessin els que fossin necessaris i que estiguessin contrastats, evitant malbaratar diners i esforços amb sistemes que no aporten solucions reals. El primer llibre sobre compostatge el vam escriure cap l'any 1985 o 1986...

 

Sempre vam treballar intentant vincular la docència amb les necessitats dels tècnics i professionals del sector, el que va fer que es tingués relació amb els estudiants quan sortien al món laboral, afavorint l’intercanvi de informació. Al llarg del temps, els sistemes de producció, l'economia, el món dels residus així com els plans d’estudi han anat canviant i un tema de recerca que es va començar a l’ESAB com una manera de lligar els ensenyaments amb el reciclatge dels components dels residus orgànics (matèria orgànica i fitonutrients) mitjançant  el sistema sòl-planta, va esdevenir un tema “de moda” a causa de l'increment desmesurat de molts dels residus i als negocis que van anar apareixent al voltant.

 

En l’actualitat, els residus orgànics interessen més pel negoci de desfer-se d’ells que per l’aprofitament dels seus components; aquesta concepció és errònia ja que no té en compte la nova situació energètica i ambiental existent, la necessitat de complir la nova legislació respecte a la gestió dels residus (emfatitza el reciclatge i la protecció del sòl entre d’altres aspectes) i la situació geogràfica general de l'àrea mediterrània. 

 

Cal seguir relacionant la docència i la recerca amb els problemes de la societat i tenir-ho en compte en els plans d’estudi i en l’organització de la recerca i experimentació per afavorir l’entrada dels titulats en el món laboral, participar en els problemes de la societat i evitar que la recerca estigui massa influenciada per les fonts de finançament.

 

La feina que es faci cal donar-la a conèixer per afavorir la discussió, l’intercanvi de idees i coneixements, l’avenç constant. Si bé és important publicar a revistes destacades o estrangeres també ho és la transferència i divulgació de proximitat. Sempre m’han estat molt útils les converses mantingudes amb diferents persones quan he participat a alguna xerrada informativa o he visitat instal·lacions de compostatge, granges o camps d’aplicació. 

 

Els premis estan bé però no és el més important. El que més em va agradar de l'acte d'entrega del Premi Medi Ambient va ser la part dedicada a les escoles verdes. Penso que Medi Ambient i Ensenyament han de treballar conjuntament i sensibilitzar més i més a la ciutadania, sinó no canviarem... Pel que fa a l'administració pública, el cas que jo conec més és l'Agència de Residus de Catalunya i puc dir que ha fet molt bona feina i té molt bons tècnics que controlen, assessoren i tiren endavant la feina malgrat els canvis polítics i econòmics.