SANITAT ANIMAL | 23/07/2012  RuralCat/FAO

Un centenar de països recolzen l'estratègia mundial per controlar de la febre aftosa

Més d'un centenar de països ja donen suport a l'estratègia de l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) per lluitar contra la febre aftosa (FA) a nivell mundial.

 La FAO està posant l'accent en la necessitat d'una acció col·lectiva per millorar el control de la FA allà on suposi una pesada càrrega per a milions d'agricultors, pastors i operadors comercials ja que els "recents brots de FA a tot el món demostren que les malalties animals no tenen fronteres, poden tenir un impacte devastador i requereixen una resposta global ", segons ha assenyalat Hiroyuki Konuma, representant regional de la FAO per a Àsia i el Pacífic.

"Els beneficis de l'estratègia aniran molt més enllà del control de la FA, ja que representa una oportunitat per iniciar mesures a llarg termini que milloraran la capacitat dels serveis veterinaris per lluitar contra altres malalties ramaderes d'elevat impacte. A nivell regional el programa de la campanya contra la febre aftosa a la Xina i el Sud-est Asiàtic (SEACFMD, per les sigles en anglès) gestionat per l'OIE Bangkok està considerat com un model molt eficient", ha explicat Bernard Vallat, director general de l'OIE. 

L'estratègia combina dues eines desenvolupades per la FAO i l'OIE

L'eina de l'OIE, anomenada Avaluació de les Prestacions dels Serveis Veterinaris (PVS, per les sigles en anglès), avalua els serveis veterinaris nacionals perquè compleixin les normes de qualitat de l'OIE. Uns serveis veterinaris fiables garanteixen la qualitat i seguretat de la producció ramadera, el comerç i la sanitat animal i són un bé públic mundial.

La FAO ha desenvolupat la Línia de Control Progressiu per la Febre Aftosa (PCP-FMD, per les sigles en anglès), que guia als països a través d'una sèrie de passos graduals per gestionar millor els riscos de la FA, començant per la vigilància activa per determinar quins tipus de soques del virus de la FA estan circulant al país i les zones més properes. El procés porta contínuament als països a millorar els nivells de control de la FA i, per tant, a una eventual obertura al comerç i els mercats internacionals.

L'objectiu de l'Estratègia Global de la FA és reduir l'impacte de la FA a tot el món, disminuint el nombre de brots de malalties en els països infectats fins que en última instància s'assoleixi la condició de lliure de febre aftosa, i mantenint aquest estat oficial en aquells països que ja estiguin lliures de la malaltia. Molts països es troben en les primeres etapes de control de la FA i la PCP-FMD compara el progrés amb l'objectiu de sol·licitar eventualment a l'OIE el reconeixement oficial dels seus programes nacionals de control i de la seva condició de lliure de febre aftosa, amb o sense vacunació. 

L'Estratègia Mundial de la FA ha estat desenvolupada per la FAO i l'OIE en el context del seu Programa mundial per al control progressiu de les malalties transfrontereres dels animals (GF-TAD, per les sigles en anglès), en col·laboració amb experts, països i donants seleccionats, així com amb organitzacions regionals i internacionals. Es fa especial èmfasi en les regions del món on la malaltia és endèmica, incloent la major part de l'Àfrica subsahariana, Orient Mitjà i Àsia.

L'estratègia contribueix significativament a la reducció de la pobresa mitjançant l'augment de les oportunitats comercials i la contribució i protecció dels ingressos diaris dels mil milions d'agricultors pobres a tot el món que depenen de la ramaderia. 

El cost anual mundial de la FA

Encara que en rares ocasions la FA és mortal, la malaltia pot provocar elevada mortalitat en animals joves, pèrdua de pes, reducció de la producció de llet i menor fertilitat. El cost anual mundial de la FA en termes de pèrdues de producció i necessitats de prevenció mitjançant vacunació s'ha estimat en aproximadament 4.000 milions d'euros.

En un greu brot el 2001 al Regne Unit, s'estima que van haver de sacrificar-se uns sis milions de caps i, el 1993, Itàlia va patir una altre brot de pèrdues milionàries.