Entitats i ajuntaments del Priorat signen la Carta del paisatge
El document té com a objectiu la protecció, ordenació, millora i valoració dels paisatges de la comarca.
Paisatge del priorat. Font: Generalitat de Catalunya
La Carta del paisatge del Priorat, signada al castell de Falset, és un projecte que considera els paisatges com un dels elements identitaris més importants de la comarca, però també un recurs econòmic i de desenvolupament local de primer ordre. Així, d’acord amb el Conveni europeu del paisatge, aquest s’entén com el conjunt del territori, integrat per elements naturals, antròpics i per les seves interaccions. En el cas del Priorat, aquesta tríada es materialitza en l’eix format pel vi, la natura i el patrimoni històric.
La comarca és, de fet, un exemple paradigmàtic de paisatge agrari de muntanya mediterrània i, com a tal, constitueix un valuós capital i, alhora, un recurs fràgil. És per aquest motiu que la Carta considera que la seva gestió s’ha d’orientar cap a l’obtenció de beneficis socials, culturals i econòmics a nivell local, l’increment de la qualitat de vida i l’equilibri entre l’ús del territori i la salvaguarda de la seva integritat.
Per tal d’assolir aquestes fites, la Carta ha consensuat 11 objectius de qualitat paisatgística i 13 compromisos estructurants que assumeixen tots els agents, entitats i institucions, i conté, a més, un seguit de fitxes que recullen altres compromisos individuals més concrets dels quals es fa responsable cada signant.
Els compromisos estructurants generals, assumits per totes les parts, són els següents:
- Delimitar les zones d’especial dinamització del paisatge (ZEDP), on es podran desenvolupar de forma prioritària projectes pilot.
- Constituir un fons per a la conservació i gestió del paisatge del Priorat, amb especial atenció a les fórmules de patrocini i mecenatge.
- Signar convenis de gestió del paisatge per tal de desenvolupar projectes i accions específiques.
- Atorgar un distintiu de qualitat paisatgística a accions considerades emblemàtiques.
- Elaborar un document, d’adopció voluntària per part dels ajuntaments, de recomanacions per a intervencions paisatgístiques.
- Redactar una ordenança del paisatge tipus, també de caràcter voluntari.
- Crear el Premi Paisatge del Priorat.
- Donar suport a la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial per l’UNESCO.
- Apostar pel paisatge com a eix fonamental en les polítiques de promoció del turisme de la comarca.
- Incorporar el paisatge en els currículums educatius.
- Constituir la comissió de seguiment del paisatge del Priorat, amb representació de les administracions públiques i els agents del territori, que faci de mitjancera entre els diferents interessos existents a la comarca i formuli propostes d’actuació.
- Crear la comissió tècnica comarcal del paisatge, com a òrgan executor de les actuacions i administrador dels fons econòmics.
- Nomenar un dinamitzador del paisatge.
A més dels impulsors de la Carta —el Departament de TES, l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Consell Comarcal del Priorat— han signat el document la majoria d'ajuntaments de la comarca; el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; la Diputació de Tarragona; la DOQ Priorat; la DO Montsant; la DO Siurana; el Parc Natural de la Serra de Montsant; el Consorci de la Serra de Llaberia; l'associació Prioritat; PIMEC Priorat, i un centenar d'entitats i particulars que han assumit compromisos concrets.
Què és una Carta del paisatge?
Les cartes del paisatge són uns instruments de concertació creats per la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, aprovada el 2005. El text va dotar les administracions catalanes d’instruments per a fer compatible el desenvolupament econòmic i urbanístic amb la qualitat del paisatge, mantenint-ne els valors naturals, econòmics, socials i patrimonials.
Les altres dos instruments bàsics previstos per la Llei eren: Els Catàlegs del paisatge, quatre dels set previstos estan aprovats definitivament, i les directrius del paisatge, que tradueixen els objectius de qualitat paisatgística establerts pels catàlegs en prescripcions normatives incorporades al planejament territorial.
Les cartes del paisatge són instruments de caràcter eminentment propositiu i orientats a l’acció, basats en la concertació voluntària d’acords entre els agents públics i els privats d’un territori que té en comú uns trets geogràfics determinats i que comparteix les mateixes dinàmiques econòmiques i paisatgístiques. Aquests agents es comprometen davant de la societat a treballar conjuntament, dins de l’esfera de les seves possibilitats, per assolir l’execució dels compromisos signats. La Generalitat col•labora amb els impulsors de les cartes del paisatge oferint assessorament i guiatge en el procés.
Fins avui s’han signat quatre cartes —les de l’Alt Penedès (2004), el Berguedà (2007), la vall de Camprodon (2009) i l’Alt Empordà (2010)—, a les quals s’ha afegit la del Priorat, la signatura de la qual ha presidit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.