"Seafood és la gran oportunitat de convertir Barcelona en l'epicentre del mercat pesquer del sud d'Europa"

Seafood Barcelona ha estat organitzat conjuntament per l’empresa nord-americana Diversified Business Communications (que organitza les prestigioses edicions de Seafood a Brussel•les, Hong Kong i Boston) i Alimentaria Exhibitions (empresa organitzadora d’Alimentaria cada dos anys),  i rep el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

 

En aquesta entrevista, Leandro Serra Pallarès, president del Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna, parla de l’evolució i l’actual situació del sector i de la importància d’aquest esdeveniment.

Leandro Serra Pallarès (Barcelona 53 anys) presideix el Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna des de 2002. La seva vinculació amb l'entitat va començar un any abans, com a vocal, i també és el propietari d'Lesemar, una empresa fundada el 1983 que té dues parades obertes al mercat. 

 

Com han evolucionat els objectius del Gremi de Majoristes del Peix des de la seva creació el 1978?

Durant tots aquests anys hem treballat per professionalitzar el nostre gremi. Vam néixer sent una associació tradicional però ara podem presumir de ser una organització digna del segle XXI, dinàmica i amb molts projectes de futur. A part d'un alt grau de professionalització, hem aconseguit integrar el 100% dels majoristes. A més, el canvi generacional s'ha produït tant a nivell de càrrecs directius com d'associats.

 

En primer lloc atendre totes i cadascuna de les necessitats que ens plantegen les nostres 52 empreses associades. Intentem oferir una gran varietat de serveis: subministrament de gel procedent de la nostra fàbrica, serveis veterinaris, jurídics propis i indústria gràfica, disposem de departament informàtic, servei de descàrregues, servei de frigorífic, transport i fins i tot tenim una caixa gremial que gestiona el Banc Sabadell. A més, oferim activitats de promoció i divulgació al voltant del món del peix a través del Centre Interactiu del Peix (CIP). També donem formació contínua als treballadors del Mercat sobre aspectes com la manipulació d'aliments, riscos laborals, etc.

 

Es tracta d'un projecte que proposa al visitant una immersió per totes les etapes que recorre el peix, des de que es pesca fins que arriba al consumidor, destacant els valors nutritius que el converteixen en un aliment indispensable dins d'una dieta sana i equilibrada. 

 

És un centre educatiu, sobretot, per als més joves. La intenció és explicar-los que abans que el peix arribi a la taula hi ha un llarg procés on hi ha molta gent implicada. 

 

Estem molt contents perquè en 2011, el primer any de funcionament del centre, vam rebre 5.000 escoles. Aquest any ja tenim totes les visites programades ocupades. Cada dia el centre rep un grup de 50 alumnes i també rep moltes visites d'altres col·lectius.

 

Històricament sempre hem estat pioners. Podem afirmar que estem per sobre dels mercats europeus i tenim unes infraestructures que són úniques a Espanya. El mercat compleix estrictament amb tota la reglamentació europea i a més disposem de serveis que ens donen un valor afegit i fins i tot ens situen per sobre. Per exemple, tenim un equip de veterinaris propis, que sotmeten tots els articles a un procés d'autocontrol. Assegurem el manteniment de la cadena de fred del producte i disposem de grans espais dedicats al congelat. Evidentment, complim amb la normativa d'etiquetatge, traçabilitat, neteja, etc.

 

Com a gremi, el nostre punt fort és la sòlida unió i les sinergies que hem creat entre les nostres empreses associades. El fet de poder compartir tots els serveis que he esmentat abans ens permet ajustar costos i aconseguir ser molt més competitius.

 

 

Un dels principals punts febles del sector és la dificultat per traslladar al consumidor la informació sobre els beneficis de menjar peix. Hem de potenciar el treball de conscienciació perquè el ciutadà perquè el consumidor s'adoni que el consum de peix i marisc és molt positiu per a la salut. A més de les seves propietats nutricionals, és un producte totalment fresc que surt del mar i arriba directament als mercats. Sempre dic que cada euro que s'inverteix en menjar peix significa un estalvi de 10 euros en sanitat en 10 anys.

 

Una altra de les grans dificultats són els reduïts marges comercials que obtenim. El sector està passant per una situació complicada. La venda de peix no disminueix: el 2011 el tonatge de venda va créixer un 4%, però aquesta pujada només va ser possible a causa del gran esforç en l'ajust dels preus que realitzem els pescadors, els majoristes i els peixaters.

 

La cadena és molt llarga. Està formada per les confraries, les llotges de pescadors on van els compradors del port, els majoristes, els detallistes i el comerç minorista fins arribar al consumidor final. Però també hi ha una cadena més curta en la qual el producte passa directament del pescador de la gran distribució saltant-se la resta d'intermediaris. La gran paradoxa és que, encara que el producte no passa els mateixos filtres, el preu final acaba sent el mateix. Europa està apostant cada vegada més per la cadena curta perquè no hi ha la tradició de mercats que tenim a Catalunya. Només a Barcelona hi ha 46 mercats municipals mentre que a Madrid només hi ha sis. El peix és l'únic article on la confiança amb el consumidor és el principal argument de venda i la venda tradicional de peix és un valor de la cultura mediterrània.

 

Oferim prop de 1.000 varietats diferents, entre producte fresc i congelat, de procedències molt diverses: el 50% del peix és importat i procedent dels cinc continents, el 18% dels productes es pesquen a la costa catalana i el 32% restant procedeix de la resta d'Espanya. L'aqüicultura està guanyant terreny: avui el 60% del peix que venem és de pesca salvatge i el 40% procedeix de l'aqüicultura. Aquesta pràctica de cultiu permet que espècies com el besuc, el salmó, o l'orada, per exemple, que abans eren aliments elitistes ara siguin plats habituals en els menús de les llars i restaurants.

 

 

El Mediterrani és el mar que està més explotat. Hem passat d'importar el 70% del lluç d'Àfrica del Sud al 10% perquè Espanya s'està recuperant gràcies a les vedes i les talles mínimes. No obstant això, gairebé tota la tonyina que arriba al mercat català prové de Canàries i Senegal, excepte a l'estiu, quan obren quotes i també n'hi ha mediterrani. Actualment, les principals zones de captura són l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.

 

El sud d'Europa és el principal consumidor de peix mentre que el nord d'Europa és el legislador i crec que Barcelona pot ser, per ubicació i experiència, la plataforma de venda ideal per al sud d'Europa. La paradoxa és que els països que ens estan dient què hem de fer són els que no consumeixen. Els principals països consumidors per càpita són: Japó, Islàndia, Corea, Portugal, Espanya i Itàlia. Quant a Llatinoamèrica, a més de mirar cap als Estats Units, s'està obrint a mercats emergents com la Xina on el potencial de clients és enorme, encara que crec que queda un gran treball a fer en la difusió del peix sud-americà a Europa.

 

Sens dubte és la gran oportunitat per convertir Barcelona en l'aparador per al mercat pesquer del Sud d'Europa i demostrar el gran potencial i l'àmplia experiència de la ciutat en el sector pesquer. Un saló com el Seafood és ideal per posar en contacte l'oferta i la demanda i crear un espai on els actors puguin interrelacionar i crear sinergies.

 

Que vagi més enllà  del tarannà estrictament comercial i es converteixi en un fòrum social on es puguin discutir els problemes del sector pesquer. També és una oportunitat per potenciar el debat social i conscienciar sobre la importància del consum de peix per a la salut.