Els avantatges de la reutilització de l’aigua regenerada en el reg agrícola

Abans d’entrar a fons en les particularitats del reg amb aigües regenerades, convé aclarir alguns termes per evitar possibles confusions. 

L’aigua residual, una vegada se n’ha fet un ús domèstic, municipal o industrial, presenta contaminants perjudicials per a la salut humana i/o el medi ambient. L’aigua residual tractada o depurada és aquella aigua residual que ha estat sotmesa a un procés de tractament en una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) perquè compleixi la normativa d’abocament aplicable en termes de qualitat. Després d’aquest tractament, l’aigua, amb menor concentració de contaminats, pot ser retornada al domini públic hidràulic. Per la seva part, una aigua regenerada és una aigua residual depurada en una EDAR però que es tracta d’una manera addicional o complementària per tal d’adequar la seva qualitat a l’ús específic al qual es destinarà. En aquest moment, i amb aquesta qualitat d’aigua, apareix el concepte de reutilització de l’aigua, consistent en l’aplicació d’una aigua regenerada per a un nou ús, ja sigui privatiu o no, abans del seu retorn al domini públic hidràulic.

Plantejar un escenari on es reutilitza l’aigua és beneficiós, sobretot en les zones àrides i semiàrides com són les zones properes al mar Mediterrani, perquè permet disposar d’un recurs alternatiu a les fonts convencionals d’aigua que cal tenir en compte en la gestió integral dels recursos hídrics. 

La legislació estatal vigent (Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre) permet cinc usos possibles de l’aigua regenerada. L’ús urbà (que inclou l’ús residencial i de serveis), l’ús agrícola per al reg, l’ús industrial (com a aigües de neteja però mai com a aigües de procés), l’ús recreatiu (que inclou el reg de camps de golf) i, per últim, l’ús ambiental, com la recàrrega d’aqüífers i el manteniment d’aiguamolls.

La reutilització de l’aigua regenerada en l’agricultura té uns avantatges clars enfront l’ús de fonts convencionals. En primer lloc, es considera que és una font de subministrament garantida ja que, per la seva procedència, urbana i industrial, no està tan subjecte a la variabilitat de les condicions climàtiques. Permet també alliberar grans volums d’aigua de major qualitat cap a altres sectors. Depenent del tractament de depuració a què ha estat sotmesa, l’aigua pot aportar nutrients que poden permetre reduir l’ús de fertilitzants i, gràcies als processos que es produeixen al sòl, es realitza un tractament addicional de depuració a l’aigua aplicada.

Segons l’INE (2018), l’any 2014 es van reutilitzar un 10.7% i un 4% de les aigües depurades a Espanya i Catalunya, respectivament. El destí d’aquestes aigües per al reg agrícola va ser del 62.3% a l’estat espanyol i el 8.2% a Catalunya. Tot i això, només un 2.2% a Espanya i un 0.2% a Catalunya de l’aigua que utilitza l’agricultura prové de la reutilització d’aigües regenerades. Considerant que si es reutilitzés tota l’aigua residual tractada es podria regar un 15% de la superfície del món (Mateo-Sagasta et al., 2015), és evident que els valors de reutilització d’aigua regenerada per part de l’agricultura en el nostre entorn són, en aquests moments, molt baixos.

Perquè un projecte de reutilització d’aigua regenerada pugui ser possible cal que aquest sigui viable des del punt de vista social, polític, econòmic, legal i tècnic. Bona part de la població pot presentar resistència i inquietud per la percepció de risc, per la qual cosa cal oferir garanties de subministrament segur i realitzar tasques d’educació per aconseguir un canvi en aquesta percepció. 

La viabilitat política ha de permetre potenciar la reutilització, ampliant la xarxa d’EDAR capaces de realitzar tractaments avançats a l’aigua i finançar les infraestructures  relacionades. Disposar del Reial Decret en el marc espanyol i, en un futur proper, del Reglament Europeu, per a la reutilització agrícola permet fixar les característiques per tal que el projecte sigui viable legalment, emmarca la voluntat dels legisladors i, en certa manera, estableix la possibilitat que augmenti la reutilització de l’aigua. 

La viabilitat econòmica del projecte hauria de ser també una exigència del projecte. S’ha de dir que, en aquest aspecte, és difícil la quantificació dels costos i beneficis, sobretot a nivell social, i és dubtós que analitzant-los únicament a nivell empresarial des del sector agrícola es justifiqui la seva viabilitat econòmica. Pel que fa a la viabilitat tècnica, s’està avançant per conèixer millor aspectes agronòmics tals com la gestió dels nutrients aportats. 

També cal considerar la hidràulica del sistema, ja que el disseny de les instal·lacions de reg ha de ser adequat a l’ús d’aquesta tipologia d’aigua. En aquest sentit, el reg per degoteig és el sistema més interessant per a l’aplicació d’aigües regenerades des del punt de vista de minimització del risc de contaminació, però, d’altra banda, presenta majors problemàtiques de maneig degut a l’exigència dels sistemes de filtració per tal d’evitar obturacions en laterals i degoters, pel que és necessari realitzar tasques de manteniment importants i monitorització contínua.

Així doncs, la reutilització de l’aigua regenerada en el reg agrícola ha de ser una alternativa real en la gestió integral de l’aigua, tot i que no pot ser responsabilitat única del sector agrícola, cal que intervinguin tots els actors implicats per tal de plantejar el projecte a una escala superior, amb suport social i polític. 

Les tecnologies de tractament permeten produir una aigua de qualitat ajustada a les necessitats de la reutilització, però cal definir els projectes amb criteris d’eficiència hídrica i energètica, essent la investigació en aquest camp un element fonamental per a seguir avançant.

Autor: Grup de recerca d’Enginyeria i Gestió del Reg de la Universitat de Girona (Grup consolidat per AGAUR- Generalitat de Catalunya: 2017 SGR 00486)