Es compleixen 25 anys de la primera protecció d'arbres monumentals
Actualment, a Catalunya hi ha 250 arbres monumentals individuals i 3 arbredes.
Fotografia del Pi de les Tres Branques. Font: Generalitat de Catalunya
Es compleixen 25 anys de la primera protecció d’Arbres Monumentals per part de la Generalitat de Catalunya. Actualment, a Catalunya hi ha 250 arbres monumentals individuals i 3 arbredes. Aquests arbres són diversos en espècie, aspecte, història, etc. Alguns es troben prop d’una masia, d’altres isolats al mig d’un prat, d’altres formen part d’un bosc, o són a la vora d’un camí o d’una font. Cadascun és diferent de la resta i té una història pròpia.
N’hi ha que són força coneguts i estan carregats d’història i simbolisme com el Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu, el Berguedà); d’altres formen o van formar part del paisatge i la vida quotidiana d’alguns pobles com el Plàtan de la Plaça de Colera (Colera, l’Alt Empordà) o l’Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines, el Vallès Oriental). D’altres són més solitaris i silvestres com el Pi deth Pla de Naut (Vielha e Mijaran, era Val d’Aran) o el Pi d’Amitges (Espot, el Pallars Sobirà), etc.
A més de la Generalitat, ajuntaments i consells comarcals d’arreu han protegit nombrosos arbres sota l’empara de la figura de protecció d’Arbre d’Interès Local o mitjançant plans urbanístics municipals. En tenim uns 1.300 de protegits.
A fi de difondre tot aquest ric patrimoni, s’ha posat a disposició del públic la web d’Arbres Monumentals (www.gencat.cat/parcs/am) on trobar informació d’aquests arbres. La web detalla mesures, dades històriques, fotografies, localització, etc., però també fa referència a altres arbres singulars fins i tot de fora de Catalunya. Hi ha altra informació diversa com ara documentació de jornades tècniques d’arbres monumentals, informació bibliogràfica, un rànquing amb els arbres més grossos que tenim mesurats, etc. Finalment, s’ha habilitat una adreça electrònica on adreçar aportacions en matèria d’arbres singulars.
També, pretén deixar constància dels arbres, avui desapareguts, que ja només podem considerar històrics, que encara ressonen en el record popular i que de ben segur serien declarat monumentals. Aquí la col·laboració ciutadana pot ser important: fotografies, característiques i altres informacions poden ajudar força.
Des de 1987, quan es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha treballat per conservar-los. Tot i així, una trentena ha patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar. Alguns s’han mantingut drets, com per exemple el famós Pi de les Tres Branques que porta mort gairebé un segle i on se celebra una diada catalanista al juliol, pels volts de Sant Jaume, ja que és un símbol dels Països Catalans. En altres casos, aquests arbres s’han hagut d’aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat. Per exemple, el Pi Gros de Can Gallego, després de tallar-lo, es va deixar una gran part del tronc a terra com a mostra. Hi ha altres casos en què s’han fet rodanxes i s’han conservat. En tot cas, cal respectar com es mereix l’empremta deixada per la majestuositat dels arbres monumentals.
Aquests arbres són de 54 espècies (16 gimnospermes i 38 angiospermes). Les més freqüents són: alzines (Quercus ilex), roures (Quercus pubescens, Q. faginea), plàtans (Platanus x hispànica), pinasses (Pinus nigra subsp. salzmannii), pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis) i teixos (Taxus baccata), etc.
Els arbres i les arbredes monumentals són protegits i tutelats per la Generalitat de Catalunya. El manteniment i la millora d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom. Per això, el Departament d’Agricultura demana que quan es visiti un arbre monumental es faci de manera respectuosa tant envers l’arbre com envers la gent i l’entorn.
Aquests arbres tenen un propietari que tant pot ser privat com públic. En general, estan ubicats a zones rurals on l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament del bosc són el mitjà de vida de la gent.