Un adob orgànic alenteix la degradació dels fungicides
El nou compost ajuda a reduir el risc de contaminació de sòls i aigües de l'entorn
Un equip d’investigadors del CSIC i de la Universitat de La Rioja han analitzat els efectes que produeix l'aplicació de residus orgànics com a adob sobre la degradació dels fungicides que arriben a terra després de ser aplicats per combatre malalties de les plantes.
En concret, els científics han estudiat com es dissipen alguns d'aquests productes químics quan els agricultors apliquen simultàniament a terra com a esmena un substrat postconreu de fongs. Els resultats, publicats a la revista Journal of Agricultural and Food Chemistry, indiquen que aquests residus orgànics fan més lenta la degradació dels fungicides, amb la qual cosa disminueix el risc de contaminació de sòls i aigües de l'entorn.
"És important estudiar aquests processos perquè a les pràctiques agrícoles s'apliquen tant pesticides com esmenes orgàniques i la interacció entre tots dos pot donar lloc a contaminacions d'aigües superficials per vessaments o d'aigües subterrànies per lixiviació", assenyala Maria Jesús Sánchez, investigadora del grup.
El substrat postconreu de fongs és un material orgànic que queda com a residu després de conrear bolets o xampinyons i està compost pels materials del compost utilitzat per produir: palla, serradures, fem, carbohidrats o guix. Precisament, a La Rioja el cultiu més destacat després de la vinya és el cultiu del xampinyó i aquesta deixalla es podria emprar després com a fertilitzant en els sòls de les vinyes, pel fet que tenen un contingut molt baix en matèria orgànica. D'aquesta manera, s'evita l'enviament de residus orgànics als abocadors, tal com indica la legislació europea, i s'obtenen beneficis per un altre cultiu.
Al laboratori i en treballs de camp
El treball publicat estudia la dissipació de quatre fungicides de diferent estructura química: iprovalicarb, metalaxil, penconazol i pirimetanil, molt utilitzats en el cultiu de la vinya per combatre malalties com l'oïdi i el míldiu i la podridura.
Un agricultor pot aplicar al sòl de la vinya els substrats postconreu de fongs directament, quan encara estan frescos, o després d'un procés de compostatge, però segons les dades de la investigació les conseqüències són molt diferents. Amb el residu compostat, disminueix la velocitat de degradació de tots els fungicides. No obstant això, el residu fresc tot just frena la velocitat de degradació en algun dels compostos químics.
Controlar la degradació
La conclusió és que els residus postconreu de xampinyó "poden servir per controlar el mecanisme de degradació dels fungicides". Això té un aspecte positiu, ja que eviten que es dispersin ràpidament i puguin arribar, per exemple, a aigües subterrànies o aigües superficials. No obstant això, com a aspecte negatiu està la persistència del producte químic en l'ambient durant més temps, tot i que "el final desitjat per als fungicides és la seva transformació en CO2". D'altra banda, el substrat postconreu pot afavorir també la formació de productes de degradació amb diferent capacitat d'adsorció pel sòl que el fungicida original. Així mateix, les comunitats microbianes del sòl també pateixen modificacions a causa de la combinació de residus orgànics i fungicides.
Encara que l'article publicat al Journal of Aricultural and Food Chemistry fa referència a una situació molt específica que es dóna principalment a La Rioja, "l'objectiu és treure conclusions generals que serveixin també per altres tipus de residus", indica el grup de recerca.
