Colza sense toxines com a cultiu per a pinsos animals
Investigadors de Dinamarca, Alemanya i Espanya han desenvolupat un nou mètode que permet evitar que les toxines s'introdueixin en les parts comestibles de la planta
Les plantes produeixen toxines per defensar davant de possibles enemics com ara plagues herbívores i malalties nocives. En el cas de la planta de la colza, el tercer cultiu més estès per a la producció de llavors oleaginoses, seva toxina és el glucosinolato.
Aquest mecanisme d'autoprotecció pot suposar un maldecap per als ramaders que utilitzen la colza, rica en proteïnes, com a pinso per a porcs i pollastres. El glucosinolato s'ha de consumir en quantitats reduïdes, ja que en cas contrari és tòxic i és perjudicial per a la majoria dels animals. En conseqüència, al nord d'Europa actualment s'importen grans quantitats de coques de soja per servir com pinso per animals.
Ara un equip d'investigadors finançats amb fons europeus i procedents de Dinamarca, Alemanya i Espanya ha desenvolupat un nou mètode que permet evitar que les toxines s'introdueixin en les parts comestibles de la planta. Aquest gran avenç ha augmentat notablement les possibilitats d'utilitzar la colza amb fins comercials introduïda en el pinso animal.
Dos dels investigadors participants en l'estudi tenen beques Marie Curie: Meike Burow, de la Universitat de Copenhaguen, amb una beca intraeuropea Marie Curie de 200.222 euros per al projecte Regulation OF FLUX ("Dissecció molecular de factors determinants del flux a través de vies"); i Ingo Dreyer, de la Universitat Politècnica de Madrid, amb una subvenció per a la integració professional de 100.000 euros per al projecte Regopoc ("Regulació dels canals de potassi de plantes").
En un article publicat a la revista Nature, els autors expliquen el valor de la colza sense toxines com cultiu per a pinsos. I el que és més destacable: la planta de la colza no és més que un exemple de cultiu l'ús pot potenciar en gran mesura gràcies a aquesta nova tecnologia.
Un dels autors, la professora Barbara Ann Halkier de la Universitat de Copenhaguen, va explicar: “Hem creat una tècnica radicalment nova que anomenem ‘enginyeria del transport’ (transport engineering).Pot emprar-se per eliminar substàncies no desitjades de les parts comestibles de les plantes cultivades. Descobrim dues proteïnes que transporten glucosinolats cap a les llavors de l'Arabidopsis thaliana, estretament emparentada amb la colza. A continuació vam produir Arabidopsis sense aquestes dues proteïnes i una bona sorpresa va ser que les seves llavors estaven totalment exemptes de glucosinolato i eren per tant aptes per al consum animal.”
La seva nova tècnica es podria aplicar pròximament per produir llavors de colza sense glucosinolato, això promouria l'ús de la farina de colza com a pinso per animals i oferiria un tractament de la colza més sostenible.
Nour-Eldin, H. H. et al. "NRT / PTX transporters are essential for translocation of glucosinolate Defence compounds to seeds", Nature, 2012. doi: 10.1038/nature11285
