La consellera Teresa Jordà demana situar l’avellana com a “referent de qualitat i identitat territorial"

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha promogut la redacció del Pla estratègic per a la valorització de l’avellana amb l’objectiu d’incrementar la presència del producte en el territori de producció, implantar nous canals de valorització i, en darrer terme, contribuir al manteniment del conreu, el paisatge i l’estructura social vinculada al sector.

 

La consellera Teresa Jordà ha presentat a Reus aquest treball i ha situat l’avellana “com a referent d’identitat territorial, capaç de mantenir un entorn productiu de qualitat, un paisatge característic i una estructura social i econòmica viva”. Jordà també ha insistit en el fet que el Pla “ha de contribuir a  millorar la salut i el benestar de les persones a través de la valorització del producte, de la feina del productor i de la complicitat amb el consumidor”.

 

Aquest Pla és una de les mesures sorgides del Grup de Treball de l’Avellana que va ser creat pel sector i el Departament l’any 2016 per millorar la producció del cultiu i fomentar l’organització del sector i la transparència dels mercats. Tot encaminat a aconseguir una millor comercialització de l’avellana definint les  línies de treball que han de garantir el futur d’aquest sector.

 

Segons Teresa Jordà, també en el sector de l’avellana cal un lideratge global que posi l’accent en la qualitat i la singularitat del producte. “Si es posa l’accent a fomentar el consum final amb un producte de qualitat vinculat al territori, el futur està assegurat”, ha conclòs.

 

El Pla ha estat redactat per l’equip tècnic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili i s’estructura en quatre eixos que contenen 37 accions, descrites en una fitxa individualitzada. 

 

• Accions producte:

 

El Pla proposa 7 accions, que es classifiquen en dos grups:

 

1.    Actuacions per a la innovació, qualitat, valorització i diferenciació que estableix la priorització de les varietats locals, la creació d’un Panell de Tast, la publicació tècnica de varietats locals i la innovació per a la sostenibilitat del conreu de l’avellaner. 

2.    Actuacions per a l’adaptació al mercat que estableixen la creació de noves línies de productes i formats, la valorització de característiques diferencials de l’avellana en etiquetatges i el pla d’acompanyament i millora empresarials.

 

 

Conté 15 accions en 5 grups:

 

1.    Esdeveniments de caire lúdic i popular, que inclouen 3 accions: la Festa de l’Avellana, l’articulació d’un calendari continuat d’esdeveniments “Terra d’avellana” i la redefinició de les fires i festes locals de l’avellana. 

2.    Reforç de la presència simbòlica de l’avellana en el territori, que inclou les accions Reus, capital de l’avellana, la Creació de l’espai avellana, l’increment dels senyals que identifiquen el territori amb l’avellana, el foment de l’organització d’esdeveniments periòdics de caràcter científic al voltant de l’avellana i l’elaboració d’un llibre de prestigi.

3.    Comercialització i punts de venda, que té per acció la identificació, la promoció i el suport a la xarxa de punts de venda d’avellana local amb la marca Aquí, avellana.

4.    Identificació i diferenciació territorial, que pretén potenciar la diferenciació territorial de l’avellana dins i fora de la DOP.

5.    Aprofitament turístic, que conté 6 accions: la millora de la competitivitat de les explotacions, empreses de transformació i obradors per a l’activitat turística; la creació de productes turístics vinculats a l’avellana; el lideratge públic per a la realització de projectes estratègics d’oferta turística; la realització i difusió de material divulgatiu turístic; la creació d’un banc d’imatges, i l’organització de sortides d’índex de referència (benchmark).

 

 

Conté 7 accions en tres grups:

 

1.    Millora de la presència, el valor simbòlic i la imatge de l’avellana, que proposa el disseny de material i la realització de campanyes de foment del consum d’avellana, i l’articulació del Club de Prescriptors de l’Avellana.

2.    Reforç del binomi avellana-gastronomia amb tres accions: millorar la presència i aconseguir visibilitat de l’avellana en restaurants;  implicar cuiners i restaurants de prestigi en la promoció de l’avellana, i l’acció De postres, avellana.

3.    L’avellana a l’escola té dues accions: promoure el coneixement i la valorització de l’avellana a les escoles, i afavorir el consum d’avellana als menús escolars.

 

 

Són 7 accions que pretenen consolidar la Taula de l’Avellana, promoure la millora de l’organització del sector, crear l’Oficina Técnica, implantar el pla de comunicació de la DOP Avellana de Reus, incorporar nous productes i elaboradors certificats a la DOP, promoure patrocinis i associació de marques (cobrandings) i incorporar a la web de la DOP estratègies i continguts turístics.

 

L’anàlisi interna del sector de l’avellana descriu les superfícies de conreu, reflecteix l’evolució dels preus en els últims anys i contrasta la demanda amb la producció. També fa un detall de la indústria agroalimentària que processa avellana del territori on està implantat el conreu. Aquesta anàlisi posa de manifest, entre altres coses, la progressiva pèrdua de superfície de conreu, la competència pel preu, l’increment de l’oferta a escala mundial o la necessitat de la seva valorització a l’empara de la DOP Avellana de Reus.

 

L’anàlisi externa descriu la despesa a les llars, avalua el consum d’avellana i mostra les tendències actuals en alimentació. Reflecteix, també, la tasca realitzada per altres sectors agrícoles per valoritzar els seus productes vinculant-los amb el territori on es produeix. L’anàlisi externa palesa un lleuger augment de la despesa en alimentació a les llars i un estancament del consum d’avellana, tot i que el consum de fruita seca i la despesa associada augmenten. Encara que, en general, hi ha un increment de la demanda de productes locals, hi ha un desconeixement de l’avellana, dels seus atributs i característiques i dels beneficis que aporta a la salut.