Un estudi innovador permet avaluar millor la maduresa del garrí nounat
Una recent investigació de Lallemand Nutrición Animal defineix un conjunt de criteris per avaluar la maduresa dels garrins al naixement. Aquesta nova eina pot ajudar els ramaders a avaluar els resultats futurs dels garrins nounats i a reduir costos, gràcies a una millora del maneig de les llorigades.
Darrerament, el ràpid augment d' hiperprolificitat de les verres ha donat lloc a llorigades heterogènies al naixement. Posteriorment, aquesta heterogeneïtat afecta els rendiments zootècnics: mortalitat, guany de pes mitjà, pes al deslletament... Tanmateix, el pes del garrí en néixer, per si mateix, no és discriminatori per predir la vida productiva de l'animal. El seu nivell de maduresa, vinculat al seu desenvolupament intrauterí, apareix com una eina de predicció més precisa per avaluar les probabilitats de supervivència de garrins i el pes al deslletament.
Audrey Sacy, que va conduir l'estudi, explica: "La immaduresa dels garrins està molt subestimada, mentre que exerceix un paper molt important en l'heterogeneïtat de la llorigada. Afecta la supervivència en la maternitat (en el nostre estudi, la supervivència dels garrins immadurs no en va assolir més del 62 per cent davant el 89 per cent dels garrins madurs). També causa de retard en el creixement: el pes mitjà al moment del deslletament va ser de 4,7 kg per als garrins immadurs davant 5,7 kg per als més madurs. Lluny de ser un fenomen aïllat, la immaduresa afecta totes les verres independentment del nombre de parts. La immaduresa afecta a més del 10 per cent dels garrins nascuts vius i aquest valor pot arribar fins i tot a un 25 per cent en llorigades de verres velles".
L'estudi presentat a París, es va dur a terme el 2008 en una explotació de 400 verres situada a Bretanya (França). En total, van ser monitorats més de 900 garrins des del seu naixement fins al deslletament.
Criteris per a identificar els garrins immadurs
Aquest estudi proporciona als ramaders de porcs una nova eina mitjançant un conjunt de criteris simples dirigits a identificar els garrins immadurs en néixer:
Quant a criteris morfològics, els garrins immadurs són generalment més petits, amb un cap ovalat gran, un front en forma de dofí i els ulls desorbitats, sense els plecs de la pell característics dels garrins madurs.
Quant a criteris de comportament: els garrins immadurs es troben habitualment apartats dels altres garrins, tombats sobre el seu costat i mostren un comportament molt característic (vocalització, alternança de contraccions-estiraments).
Aquests criteris han estat validats per les dades anatòmiques: les relacions entre els pesos dels òrgans vitals han mostrat diferències significatives entre els garrins madurs i immadurs.
Els resultats obtinguts pels garrins immadurs en les explotacions, així com els costos associats (mortalitat, atenció, retard en el canvi de sala...) o la maduresa dels garrins en néixer són, de fet, criteris interessants que podrien ser avaluats regularment a nivell de granja, però que també podrien integrar-se en un futur a la selecció genètica de les verres.
