Agricultura tanca el 2017 amb una concessió de més de 390 M€ en ajuts dins de la PAC a Catalunya

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha concedit el 2017 al sector agrari, a través de les mesures de la Política Agrària Comuna (PAC) a Catalunya, un total de més 390M€. Aquest xifra, que es manté respecte anys anteriors, és un indicador del dinamisme del sector agrària català. 

Quant a les xifres, dels més de 390 milions d’euros esmentats, 270,5 M€ corresponen a ajuts directes de la PAC pagats, és a dir, ajuts de l’anomenat primer pilar, destinats a donar suport a la renda dels agricultors i garantir la viabilitat econòmica de les explotacions agràries. La resta de l’import, 122,5 M€, correspon als ajuts del segon pilar, concedits en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020, adreçats a la millora de la sostenibilitat i la competitivitat de les explotacions agràries i a la dinamització de l’economia rural. 

Aquest programa és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agrari i forestal. El pressupost total d’aquest Programa és de 810 M€ i l’execució actual es situa en un 32,75%, situant-se per sobre de la mitjana espanyola i europea. Així, en el marc d’aquest programa, i en línia amb els objectius del DARP de vetllar per la continuïtat de les explotacions i rejovenir el sector, durant la campanya 2017 s’han donat ajuts per a la incorporació al món rural a 418 joves beneficiaris, per un import de 12 M€. I en els darrers 10 anys, aquests ajuts han ajudat a incorporar-se al món rural 3.415 joves, mitjançant una inversió de 102 M€. A banda, en el primer pilar, hi ha un pagament complementari per als joves agricultors, que el 2017 ha representat 1,7 M€ en ajuts i que ha beneficiat 1.196 joves.

Pel que fa als plans de competitivitat, s’han resolt 753 expedients i s’hi han destinat prop de 20 M€. En aquest àmbit també s’haurien d’incloure els ajuts destinats a la mitigació del canvi climàtic i els de diversificació, que el 2017 han suposat 4,6 M€ i han arribat a 187 beneficiaris.

Quant als ajuts a la ramaderia ecològica, s’han pagat un total de 531 sol·licituds, que han rebut 5,2 M€, i això representa un increment de 66 expedients i 1,3 M€ més que el 2016. I també s’han resolt els ajuts a l’agricultura ecològica, amb un pressupost que ha passat de 5,9 M€ el 2016 a 6,5 M€ el 2017, i que han beneficiat 1.915 sol·licitants. En la resta d’ajuts per a mesures agroambientals, s’ha destinat 16M€ a 9.824 sol·licitants.

També corresponen a l’ àmbit de la sostenibilitat agrària, els ajuts per Zones amb Limitacions Naturals, que el 2017 han beneficiat 4.990 sol·licitants amb 11M€.

Per a més informació sobre els ajuts: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/pac/impacte-economic-ajudes-pac/

Els pagesos catalans, els primers a cobrar el 95% dels ajuts directes de la PAC

En relació als ajuts directes del 2018, el Departament d’Agricultura va efectuar, la setmana passada, el primer pagament dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) 2018 a 40.221 beneficiaris per valor de 218.304.368 euros, corresponents als ajuts de pagament bàsic, pagament del greening, complement de joves, i els ajuts del règim de petits agricultors.

Amb aquest pagament els beneficiaris hauran rebut el 95% de l’import dels ajuts directes desconnectats de la PAC, corresponents a 2018, i el 100% en el cas del règim de petits agricultors. El 5% restant es liquidarà durant el primer semestre del 2019, un cop es verifiquin els límits pressupostaris, si s’escau.

Els pagesos catalans són els primers a cobrar el 95% dels ajuts directes dissociats de la PAC i també els primers a cobrar el reemborsament de la disciplina financera de 2018.

Principals línies d’actuació 

Les actuacions per una nova política alimentària de país basada en la producció local d’aliments i en la gestió sostenible del medi han estat una de les prioritats del Departament. L’objectiu és garantir que la població catalana a mitjà i llarg termini tingui accés físic i econòmic a una alimentació suficient i nutritiva d’acord amb les necessitats alimentàries per a dur una vida activa i saludable.

Dins aquesta línia d’actuació, el Departament d’Agricultura treballa en una sèrie d’accions com: 

-Impuls del Consell Català de l’Alimentació. Un fòrum d’anàlisi, debat i proposta sobre les qüestions relacionades amb les polítiques agroalimentàries; els reptes socials, ambientals, empresarials i tecnològics. Actuarà com a observatori de l’agroalimentació per oferir les millors condicions de qualitat i sostenibilitat.

-Aprovació del Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya, la Llei d’Ordenació Vitivinícola, el Pla de Gastronomia de Catalunya i el Canal Aliments.

La segona línia de treball del Departament d’Agricultura és la cohesió territorial. Posar tots els recursos per garantir un sector agrari fort i un territori dinàmic i cohesionat. En aquest sentit, s’està tramitant al Parlament la Llei d’Espais Agraris (LEA). La nova norma busca assegurar la capacitat productiva del camp, dotar-nos d’eines de protecció per preservar els espais agraris, donar seguretat jurídica als productors que treballen la terra, assegurar la competitivitat de les explotacions i garantir el relleu generacional. Un dels aspectes més destacats de la llei serà el registre de terres en desús. El registre de terres permetrà que aquells propietaris que tinguin terres en estat no productiu o que no les vulguin treballar més però no les vulguin vendre tinguin un espai públic per posar-les en oferta de les explotacions. Cal afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària i també el dimensionament d’aquelles explotacions professionals que ho necessitin.

La tercera línia pretén construir un teixit productiu basat en l’economia circular. Cal destacar les accions següents: 

-Aprovació de l’Estratègia per a la bioeconomia per promoure un ús eficient de tots els recursos naturals, i aplicar la innovació i la tecnologia per fomentar una gestió integral i la millora del desenvolupament territorial.

-Aprovació de l’Estratègia forestal de manera consensuada amb els agents implicats i amb visió innovadora, incloent-hi l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, els riscos naturals -en especial els grans incendis forestals- i la gestió de la biodiversitat.

-Aprovació del decret de dejeccions ramaderes. Per assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, i garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

-Desplegar l’Estratègia Marítima de Catalunya, aprovada l’agost d’aquest 2018.