OBSERVATORI FORESTAL | 20/12/2018  Ruralcat

La ‘Guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya’ descriu les característiques de les 16 espècies catalanes

Els boscos catalans tenen un volum total de fusta de 151.492.338 m3. Les principals espècies forestals són el pi roig, el pi blanc, pinassa i l’alzina, segons dades de l’Inventari Forestal Nacional. L’INCAFUST ha elaborat aquesta guia que descriu i analitza les propietats de les espècies fusteres locals catalanes comercialment més importants.

Aquesta guia recopila en fitxes sistemàtiques les principals dades obtingudes de les 16 espècies forestals que es troben a Catalunya

Aquesta guia recopila en fitxes sistemàtiques les principals dades obtingudes de les 16 espècies forestals que es troben a Catalunya

La fusta és un material que ens proporciona la natura gràcies a milers d’espècies llenyoses distribuïdes arreu del planeta, de tal forma que en cada emplaçament trobem una combinació particular d’aquestes.

Catalunya és un país forestal amb una diversitat d’espècies fusteres comercialment aprofitables molt més rica que el centre i nord d’Europa. Aquest fet provoca que la gestió forestal i industrial sigui més complexa, però al mateix temps, fa que el potencial d’obtenir matèries primeres més ben adaptades a aplicacions i productes concrets sigui superior. Per aprofitar aquest potencial és necessari realitzar caracteritzacions tecnològiques imprescindibles per desenvolupar noves aplicacions i obtenir certificacions voluntàries i marcatges obligatoris.

Amb aquesta finalitat, l’any 2005 l’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) endegà una tasca exhaustiva de descripció i anàlisi de les propietats de les espècies fusteres locals catalanes comercialment més importants, un treball que s’ha concretat amb la ‘Guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya’, que compta amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Aquesta guia recopila en fitxes sistemàtiques les principals dades obtingudes de les 16 espècies forestals que es troben a Catalunya: Avet, Castanyer, Faig, Freixe, Pi blanc, Pinassa, Pinastre, Pi pinyer, Pi insigne, Pi roig, Pi negre, Plàtan, Avet Douglas, Roure africà, Roure cerrioide i Roure de fulla gran. 

Cada fitxa descriu el nom científic i els noms comuns de l’espècie, la tipologia, l’aspecte de la fusta, les propietats bàsiques, la distribució, la seva durabilitat i impregnabilitat, l’assecat, processat i acabat i les seves principals aplicacions.
Respecte a la seva tipologia, dins del regne vegetal les espècies fusteres es redueixen quasi exclusivament a les gimnospermes (coníferes) i a les angiospermes dicotiledònies (planifolis o frondoses). Des de l'Observatori Forestal es pot consultar el mapa visual de les característiques principals de cada espècie recollides en la guia.

L’aspecte macroscòpic de la fusta és molt ric en matisos, i per definir-lo acuradament cal fer-ho en base a al color, la tonalitat, la estructura, el gra i l’aspecte de la fibra. 

La distribució, la superfície ocupada i el tipus d’ambient que habita una espècie en el territori català ens dóna informació sobre el seu potencial productiu i comercial. També és important considerar si l’espècie és autòctona o ha estat introduïda.

Dins de la descripció de les propietats bàsiques es detalla la densitat, la contracció volumètrica, el coeficient de contracció volumètrica, la higroscopicitat, la duresa, la resistència a compressió axial, la resistència a flexió estàtica i el CO2 emmagatzemat.

També s’indica la classe resistent de les fustes emprades habitualment per bastir estructures. Conèixer la classe resistent de cada espècie permet conèixer els seus valors característics de resistència, rigidesa i densitat per emprar la fusta en estructures amb plenes garanties. A més, aquest és un pas imprescindible per obtenir el marcatge CE obligatori per comercialitzar tots aquells materials que, amb caràcter permanent, s’hagin d’incorporar a les obres de construcció.

Dins d’aquestes anàlisis s’inclou la durabilitat, que és la resistència al decaïment o, el que és el mateix, la resistència intrínseca als atacs dels agents destructors. La impregnabilitat, una altra propietat essencial, descriu la resposta del material als tractaments protectors en cas d’aplicar-se. L’assecat és necessari per disminuir la minva i l’inflament de la fusta en front els canvis d’humitat, estabilitzar-la dimensionalment per treballar-la amb garanties i també reduir el cost del transport i la manipulació. També es descriu el processat i acabat, donat que la fusta és un material que es pot emprar en nombrosíssims productes, i en l’obtenció de cada un d’ells ja que es realitzen processos de transformació específics. Els més habituals són el serrat, l’obtenció de xapa a la plana o desenrotllada, diversos tipus de mecanitzats com el tornejat, el fresat, el regruixat o el calibrat, l’aplicació de cola, el clavat i cargolat i en general els processos d’acabat superficial com l’envernissat i el pintat.

Per últim, s’inclou en cada fitxa les aplicacions de la fusta amb el recull dels usos més comuns als que es destina cada una d’elles de forma específica.

 

Jornades tècniques del 18 al 24 de març

El proper 18 de març s’obren les inscripcions a 10 cursos de formació a distància

DT nº 95: “Els Grups Operatius a Catalunya. Convocatòria 2015”