INDÚSTRIA AGROALIMENTPARIA | 10/01/2019  Ruralcat

La PAE publica els resultats del projecte de recerca sobre la llaurada mínima, la fertilització i els adobs verds en cultius herbacis extensius ecològics de secà

El projecte ha estat finançat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a través de l’ajut per incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica.

Arada de pales per a les labors del sòl a les parcel·les experimentals (Autor: Alejandro Pérez)

Arada de pales per a les labors del sòl a les parcel·les experimentals (Autor: Alejandro Pérez)

La Unitat de producció agrària ecològica (PAE) del Departament d’Agricultura, ha publicat la fitxa tècnica on s’exposen els resultats obtinguts en el projecte de recerca “Experiència a llarg termini sobre la llaurada mínima, la fertilització i els adobs verds en cultius herbacis extensius ecològics de secà”, encapçalat pel doctor i membre del Grup de Recerca Ecologia dels Sistemes Agrícoles del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Sans. 

En aquesta fitxa tècnica es resumeix l'experiència pilot realitzada al Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs entre els anys 2011 i 2016 que va constar d’una rotació de cinc anys amb conreus ecològics de cereals (espelta i blat) i lleguminoses (cigró i llentia) on es va avaluar l’efecte de la llaurada mínima respecte l’arada de pales, l’efecte de la fertilització amb fems compostats i de la presència o absència d’adobs verds abans dels cultius de primavera sobre la biodiversitat del sòl i la qualitat del sòl en termes de matèria orgànica. També es va analitzar l’abundància d’herbes i els rendiments dels diferents cultius, així com els balanços econòmics obtinguts en els diferents tractaments estudiats. 

El seguiment agronòmic dels primers cincs anys de l’experiment ha permès posar en evidència que la fertilització és un dels factors que té més importància en els paràmetres agronòmics (rendiments i balanços econòmics) i ambientals (qualitat del sòl, biodiversitat i abundància de fauna edàfica i herbes). De manera general, l’abundància d’herbes i els rendiments dels cultius no varien de manera significativa entre les parcel·les llaurades amb l’arada de pales i amb l’arada de cisells.  

L’estudi també conclou que la utilització de l’arada de cisells pot suposar un lleuger increment del benefici econòmic i un estalvi en hores de feina i que la biomassa microbiana, un dels paràmetres de qualitat del sòl, augmenta significativament amb l’ús de la llaurada mínima amb l’arada de cisells, sobretot quan va acompanyada de la incorporació de fems, i provoca un augment en el contingut de nitrogen i fa que les pèrdues dels estocs de carboni no siguin tan elevades com amb l’arada de pales. D’altra banda, es constata que la fertilització amb fems compostats comporta un augment en els rendiments dels cultius de cereals. 

 

RuralCat estrena nou format de butlletí setmanal

Creada la primera xarxa europea de recerca en viticultura de muntanya i heroica

El proper 18 de març s’obren les inscripcions a 10 cursos de formació a distància