Jornada sobre Gallipyr, un projecte transfronterer d'espècies protegides

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha organitzat una jornada informativa sobre els resultats de les accions executades a Catalunya dins del marc del projecte Gallipyr. L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat crear una xarxa de seguiment dels gal·liformes de muntanya i millorar l’hàbitat i les poblacions d’aquestes espècies de manera concertada entre els diferents territoris a banda i banda dels Pirineus.

Gallipyr és un projecte d’abast internacional que pretén la creació d’una xarxa de coneixement, gestió i protecció de tres espècies de gal·liformes de muntanya: el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu blanca (Lagopus mutus) i la perdiu xerra (perdix perdix). El projecte forma part del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013 i es finança mitjançant els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Les comarques catalanes que abasten aquest projecte són: Ripollès, Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Solsonès, Alta Ribagorça i la Vall d’Aran.

Gallipyr és un conjunt immens d’actuacions que ha suposat un catalitzador d’iniciatives que permet guanyar molt de temps en el coneixement de les espècies i la seva protecció. Precisament, en el marc d’aquesta jornada es presenten diferents resultats d’aquest projecte de quatre anys de durada en els quals s’han realitzat actuacions per afavorir aquestes tres espècies de gal·liformes de muntanya. A més del gall fer, la perdiu blanca i la perdiu xerra, també s’ha realitzat un estudi per facilitar el retorn d’una quarta espècie, el grèvol (Bonasa bonasia).

Els gal·liformes de muntanya són una fauna que viu en un fràgil equilibri amb les activitats humanes, tant agrícoles com recreatives, i que habita en un espai transfronterer: països diferents amb legislacions diferents i maneres de fer diferents. L’interès d’un projecte de tipus transfronterer és treballar conjuntament a banda i banda de la frontera per anar tots en una mateixa direcció. Per aconseguir aquesta compenetració de criteris s’ha treballat en tres grans línies d’actuació:

• Creació d’una base de dades comuna per recollir la informació de les tres espècies i fer-la accessible a tots els socis del projecte.
• Actuacions de formació i d’intercanvi d’experiències per fer comparables les dades obtingudes a les diferents zones.
• Creació d’una xarxa de comunicació i informació tant per als organismes locals com per a les persones que viuen a les zones que formen part del projecte.

En el projecte hi han participat 10 socis, de la part pirinenca de França, el Principat d’Andorra i, pel que fa a Espanya, les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra i el País Basc.