FruitMap: Mapa d'aptitud per a la producció de fruita dolça a Catalunya
FruitMap és el resultat de la recerca d'un equip tècnic d'especialistes en clima, agronomia i sòl amb l'objectiu de crear un instrument útil per planificar futures plantacions de fruita
Un dels mapes de FruitMap. Font: Afrucat
FruitMap és un projecte impulsat conjuntament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural (DAAM), a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, i l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya. El projecte compta a més amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’Agroseguro.
És el resultat de la recerca duta a terme per un equip tècnic format per especialistes en clima, agronomia i sòl amb l’objectiu de crear un instrument útil a l’hora de planificar futures plantacions de fruita a Catalunya. El resultat de l’estudi es plasma en un seguit de mapes d’aptitud que classifiquen els territoris de Catalunya segons la seva idoneïtat per a la producció de fruita dolça, idoneïtat que es fonamenta en al consecució d’una producció òptima qualitativament i quantitativa i el més sostenible possible pel que fa a la utilització d’inputs en el procés productiu.
El treball pren com a punt de partida les característiques de les principals varietats fructícoles que es planten a Catalunya, l’Atles Climàtic Digital de Catalunya i el Mapa de Sòls de Catalunya, i a partir d’aquesta informació crea i combina un seguit de variables agroclimàtiques i edàfiques que permet la classificació dels territoris.
Principals conclusions
En conjunt, les àrees fruiteres de Catalunya presenten una bona aptitud edàfica i climàtica per a una producció diferenciada i de qualitat de fruita dolça, tot i que entre les diferents opcions productives (espècies/varietats) n’hi han de més adaptades que d’altres. La informació disponible a nivell de sòls, clima, varietats, portaempelts i tècniques de cultiu permet avui en dia l’obtenció de produccions de qualitat sempre que s’hagi fet una tria adequada de la tecnologia a utilitzar i de la combinació portaempelt-varietat més adient. Les tècniques de fertirrigació permeten esmorteir alguns dels factors edàfics que limiten però a un cost més elevat i la situació és crítica quan es tracta de plantacions de llarga durada o quan l’excés de vigor és negatiu.
L’avaluació realitzada en el FruitMap s’ha fet tenint en compte la millor informació disponible sobre clima, sòls, varietats, portaempelts i tècniques de cultiu. Els resultats depenen de l’escala, essent bàsic una escala adequada de la informació de sòls i clima per a la seva utilitat pràctica.
POMA
La zona fruitera de Catalunya, presenta les millors condicions climàtiques per a la producció de varietats de poma de recol·lecció més tardana donat que requereixen un ample període vegetatiu i que es quan les temperatures són les òptimes per al desenvolupament del color. Per a les varietats de recol·lecció fins a primers d’octubre (grups varietals ‘Gala’, ‘Red Delicious’, ‘Golden’ i ‘Fuji’) s’obtenen les produccions de millor qualitat en aquelles zones amb més altitud o amb temperatures estivals més suaus, com és el cas de la demarcació de Girona.
A les zones més càlides de Lleida i Tarragona, les elevades temperatures d’estiu poden suposar una limitació tant pel desenvolupament de la coloració òptima en pomes vermelles i bicolors com per la fermesa dels fruits en ‘Golden’. Donades aquestes condicions, caldrà orientar les noves plantacions d’aquestes varietats cap a les zones menys càlides i de major altitud i, en el cas de varietats bicolors o vermelles (‘Gala’, ‘Red Delicious’, ‘Fuji’, etc.) escollir els clons de millor coloració dins de cada grup varietal.
Des del punt de vista edàfic, els sòls disponibles presenten una bona o molt bona aptitud per al conreu de pomera, el cultiu es pot veure condicionat en aquells casos on l’elevada capacitat de retenció d’aigua pugui donar un excés de vigor als arbres i on puguin existir problemes puntuals per salinitat o per entollament, principalment.
PERA
En general, l’aptitud climàtica de les zones fruiteres catalanes per a la producció de les diferents varietats de pera és bona o molt bona. Només en el cas de la varietat de pera ‘Conference’, les zones de Lleida i Tarragona amb el clima més sec, tant durant el quallat del fruit com durant el període estival, poden suposar una limitació donat que indueixen menys russeting als fruits, en el primer cas, i més dessecament foliar, en el segon. Tot i això, dins de cada demarcació hi han zones amb bona aptitud per al seu conreu.
Des del punt de vista edàfic els sòls disponibles presenten, en general, una bona aptitud per al conreu del perer. Les principals limitacions venen com a conseqüència de la inducció de clorosis fèrrica, especialment en el cas de la utilització dels codonyers com a portaempelts. Un segon condicionant és el vigor excessiu que la majoria de portaempelts poden conferir, en els sòls més fèrtils, a les varietats vigoroses com la ‘Blanquilla’.
PRÉSSEC I NECTARINA
Les diferències de clima entre les zones fruiteres de Catalunya permeten una especialització de la producció de préssec i nectarina cap a les zones més càlides, on les condicions climàtiques permeten rendiments productius elevats i òptima qualitat.
A nivell general, les demarcacions de Lleida i Tarragona presenten una millor aptitud climàtica per a la producció de préssecs i nectarines que la de Girona, degut a les elevades temperatures estivals i la menor pluviometria que suposen una menor incidència de malalties.
Per a les varietats més primerenques, la precocitat és el factor clau a tenir en compte per a la seva plantació. Per a les varietats de floració molt primerenca o primerenca es recomana la seva plantació en les zones amb menys risc de gelades.
Des del punt de vista edàfic, la majoria dels sòls presenten bona aptitud per al conreu de préssec i nectarina, tanmateix les demarcacions de Lleida i Tarragona presenten majoritàriament sòls calcaris que suposen una limitació per a l’ús de portaempelts francs per ser inductors de clorosis fèrrica. També la utilització de diferents portaempelts híbrids com el GF-677, pot ocasionar problemes per excés de vigor en aquells sòls més fèrtils i amb més disponibilitat d’aigua, així com els problemes puntuals per salinitat o entollament.
El FruitMap és un projecte viu que s’anirà actualitzant en el temps amb les noves dades que afecten l’esmentada aptitud. Totes aquestes dades es recolliran en el web www.fruitmap.cat
Catalunya com a potència fructícola
Catalunya és una potència en termes de producció de fruita dolça. En respecte a Espanya, només a Catalunya produïm (dades 2012) el 35% dels préssecs i nectarines (367.887 t), el 55% de les peres (182.114 t), i el 69% de les pomes (255.154 t).
L’augment de la producció catalana ha estat molt important sobretot en fruita de pinyol, amb una reestructuració varietal, orientada a les nectarines, préssecs vermells i préssecs plans, fins assolir la xifra, l’any passat, de les vora 400.000 t entre préssecs, nectarines i fruita plana. Superant així la producció total, per exemple, de tota França.
En canvi, les produccions de fruita de llavor (poma i pera) han experimentat una altra tendència. Així, la producció de pera ha disminuït considerablement per l’afectació de les arrencades de la varietat ‘Blanquilla’ principalment. Tot i la clara aposta cap al cultiu de la poma que experimenta la província de Girona, la producció de poma catalana presenta globalment una suau recessió perquè s’ha produït una reconversió cap a fruita de pinyol principalment al Segrià lleidatà.