Nou mètode per a la detecció primerenca de míldiu, oïdi i botritis
L'Institut basc d'Investigació i Desenvolupament Agrari, Neiker-Tecnalia, ha desenvolupat un nou mètode basat en tècniques de biologia molecular per detectar aquestes malalties abans que apareguin els símptomes a la vinya
Autora: Marta Montmany
L'Institut basc d'Investigació i Desenvolupament Agrari, Neiker-Tecnalia, ha desenvolupat un nou mètode de detecció primerenca de les malalties míldiu, oïdi i botritis, habituals en les vinyes. La nova metodologia, basada en tècniques de biologia molecular, permet detectar la malaltia abans que apareguin els símptomes a la planta. D'aquesta manera es pot dur a terme el tractament ràpid de les parcel·les o àrees afectades i evitar així que la patologia es propagui en el conjunt de la vinya, amb el que s'aconsegueix disminuir la pressió infectiva.
D'altra banda, el centre tecnològic ha estudiat l'evolució de la infecció del patogen Plasmopara vitícola causant del míldiu sobre quatre varietats de vinya: Solaris, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Petit Courbu.L'espècie que presenta una major resistència al fong resultar ser Solaris.
La importància de la detecció primerenca
La detecció primerenca de les patologies resulta fonamental per al sector agrícola. En l'àmbit de la viticultura hi ha tres malalties causades per fongs que afecten enormement a les vinyes. Es tracta del míldiu, oïdi de la vinya i la botritis, també coneguda com floridura gris o podridura grisa i que afecta també a altres cultius fructícoles. Els fongs que les provoquen són, respectivament, Plasmopara viticola, Erysiphe necator i Botrytis cinerea. Les tres disminueixen el rendiment del cultiu i la qualitat de la fruita, el que suposa grans pèrdues de producció i econòmiques per al sector vitícola. A això cal sumar els riscos derivats de les intenses aplicacions de fitosanitaris per combatre aquestes malalties, ja que provoquen la contaminació del sòl i aigua de les vinyes, a més de suposar un risc per a les persones que duen a terme la fumigació.
Una tècnica basada en la Reacció en Cadena de la Polimerasa o PCR
Per a la detecció ràpida de les tres malalties esmentades, Neiker-Tecnalia ha posat a punt una tècnica de biologia molecular basada en la Reacció en Cadena de la Polimerasa o PCR, mètode capaç d'identificar el material genètic de les espores d'interès per confirmar o no la seva presència a la vinya. Aquesta tècnica suposa una alternativa al mètode basat en la identificació al microscopi de les espores recollides a la vinya mitjançant capturadors d'aire, bé volumètrics o passius, i que en qualsevol cas s'avança fins a diversos dies a l'aparició de símptomes en planta, moment en que l'ull humà és capaç de detectar la patologia. El problema a què s'enfronta aquesta metodologia és la contaminació de les mostres d'espores amb restes de fungicides, pols de sòl, pol·len i altres matèries. Aquests elements són potencials inhibidors de la reacció de la polimerasa i per tant poden impedir la identificació de les espores.
La tècnica de PCR proposada per Neiker inclou el rentat de les espores i que aquestes arribin netes al procés d'obtenció d'ADN. Un cop eliminats els possibles inhibidors, els investigadors del centre tecnològic sotmeten les mostres a la tècnica de PCR per identificar la presència d'espores de Plasmopara viticola, Erysiphe necator i Botrytis cinerea, i d'aquesta manera constatar cada malaltia a la vinya.
Solaris, la varietat més resistent al míldiu
L'altra línia d'investigació de Neiker-Tecnalia s'ha dirigit a estudiar el grau de resistència al míldiu que presenten les varietats de raïm Solaris, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Petit Courbu. La varietat Solaris, d'origen alemany, ha resultat ser la més resistent, ja que compta amb un gen de resistència a aquest fong i és la que desenvolupa d'una manera més lenta el procés infectiu de la malaltia. El Cabernet Sauvignon va presentar una resistència intermèdia i les menys resistents al patogen van ser l'Ull de llebre i Petit Corbou.
