La campanya, que es va iniciar com a pla pilot el 2011 a les riberes de Lleida, el 2012 es va fer extensiva a la Catalunya Central i enguany s'amplia a les riberes de Barcelona. Reduirà a més de 360km el risc d'incendi que suposa la propagació del borrissol
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) està actuant aquests dies per prevenir els incendis forestals que tenen el seu origen en els boscos de ribera. El Departament un cop valorats positivament els resultat de les actuacions dutes a terme l’any passat, ha decidit aquest 2013 ampliar la zona d’actuació de la campanya “Borrissol 2013” a Barcelona. Aquesta expansió ha estat possible gràcies al compromís de col·laboració que han manifestat les diferents Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) que hi ha presents en el territori.
El Departament considera molt important dur a terme aquests dies un pla de prevenció d’incendis forestals que tenen l'origen en els boscos de ribera. Bàsicament per la importància biològica d’aquests espais, les riberes son veritables corredors biològics on habiten multitud d’espècies de fauna, especialment ocells, que en aquesta època inicien el període reproductor.
En total s’actuarà sobre més de 364 km per aconseguir reduir el risc d’ignició que suposa la propagació del borrissol que produeixen els arbres de ribera, bàsicament el Populus alba (àlber) i el Populus nigra (pollancre).
La importància d’aquesta campanya com a eina de prevenció d’incendis
Un altre motiu bàsic que justifica la realització de la campanya és la prevenció de danys tant personals com materials. Aquestes riberes han esdevingut importants llocs d’afluència de gent, sigui per la pràctica d’esport, per lleure, pel gaudi de la natura o l'observació de fauna, per la qual cosa s’han habilitat espais i infraestructures que es poden veure afectades pel foc.
D’altra banda les diferents plantacions lineals d’arbres fruiters que han requerit una forta inversió que es troben en aquests espais també es veuen afectades per aquests incendis.
La campanya va començar fa unes setmanes a Lleida i és previst que finalitzi a principis del mes de juny, a la part més oriental de Catalunya depenent dels diferents períodes de floració.
La problemàtica del borrissol
El pollancre (Populus nigra) és un arbre caducifoli de la família de les salicàcies que viu als boscos de ribera i llocs humits i, fora de les zones més seques, a les terres remogudes dels terraplens. La pol·linització d’aquestes espècies es realitza mitjançant el vent. D'abril a maig, quan maduren, alliberen unes llavors minúscules que presenten llargs pèls cotonosos i poden ser transportades molt lluny pel vent.
Per mor d’aquesta forma de reproducció, en zones on abunda aquesta espècie, les masses cotonoses de llavors (conegudes col·loquialment com a borrissol) poden ser transportades molt lluny pel vent, com si estigués nevant, i arriben a crear veritables cobertes sobre el terra. Aquestes masses cotonoses de llavors presenten una inflamabilitat extraordinària per la seva estructura volàtil i lleugera, amb la qual cosa esdevenen un greu problema de cara a l’inici d’incendis si coincideixen aquestes zonesnevades amb llocs d’afluència de persones.
La pluviometria elevada de les primaveres dels darrers anys ha fet que aquest perill hagi quedat “camuflat” i no s’hagi produït un nombre gaire elevat d’ignicions. Però en anys on la pluviometria no acompanya, el risc d’ignicions en aquestes zones augmenta proporcionalment. Si hi sumem la facilitat de propagació, tenim que, en els darrers anys, aquesta problemàtica ha estat la causa d’incendis, la majoria en terreny forestal, o bé ha suposat un risc latent important.
Cal tenir present que aquesta tipologia d’incendis de ribera presenta el màxim risc en l’època de floració del pollancre i amb la caiguda del borrissol. Després, a l’estiu, aquesta problemàtica minva ja que l'arbre es troba en condicions d’humitats altes (vora rieres, torrents i rius) i disminueix notablement la possibilitat que a la zona s’iniciï un foc.
Des de l’any 2000, s’han produït 187 incendis originats pel borrissol acumulat a les riberes que han cremat 262 hectàrees forestals. La comarca amb més incendis és el Segrià, amb 62 incendis on han cremat unes 200 hectàrees.
Disseny de la campanya
Per dur a terme una campanya de prevenció d’aquest tipus d’incendis, es proposa organitzar un operatiu del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural format per personal del GEPIF (Servei de Prevenció d’Incendis Forestals), agents del Cos d’Agents Rurals i les ADF que s’han incorporat al dispositiu. La campanya va encaminada a treballar sobre la disminució de la inflamabilitat del borrissol mitjançant l’aplicació d’aigua per disminuir-ne el potencial.
Zones principals d’actuació
Aquestes actuacions es duen a terme a les comarques de la Catalunya Central (Anoia, Solsonès, Bages, Berguedà i Osona), Lleida (Noguera i Segrià), i com a novetat, a Barcelona (Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Alt Penedès). La campanya minimitzarà el risc d’incendis en aquestes zones amb presència de borrissol que acostumen a tenir molta afluència de persones durant la primavera. L’operatiu treballa sobre la disminució de la inflamabilitat del borrissol mitjançant l’aplicació d’aigua per disminuir-ne la inflamabilitat, ignició i posterior propagació.
Aquest Pla a la Catalunya Central s’aplica sobre comarques de la conca del Ter-Llobregat com l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. En aquest sentit, s’han establert sobre el terreny unes rutes de treball en els llocs de les comarques esmentades on hi ha aquesta problemàtica amb l’aplicació de dos paràmetres objectius: l’existència de zones d’acumulació de borrissol i la presència de persones durant l’època de propagació.
Aquestes rutes han donat lloc a 10 recorreguts distribuïts per les cinc comarques. Des d’aquest punt de vista, la campanya preveu l’actuació sobre un total d’uns 240 kilòmetres.
El Pla a Lleida es concentra a les comarques del sud de la Noguera i el Segrià. Concretament, al voltant dels rius Segre, Cinca i Noguera Ribagorçana. L’actuació va començar el 16 d’abril passat i es treballen uns 100 km de bosc de ribera.
Concretament a Lleida gran part de les actuacions es duen a terme a les ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus) dels Secans del Segrià a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca, i de l'aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana. Qualsevol petit incendi en aquestes zones tan sensibles a l’època de nidificació pot tenir greus conseqüències per a la biodiversitat.
Els recorreguts han estat delimitats mitjançant visita i inspecció in situ dels Agents Majors especialistes en prevenció i investigació d’incendis. D’aquestes localitzacions, s’han establert un total de 56 zones de treball: 11 al Baix Llobregat, 1 al Garraf, 5 al Maresme, 17 al Vallès Oriental, 12 al Vallès Occidental i 10 a l’Alt Penedès
Realització dels treballs
Els efectius del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural que duran a terme la campanya són personal del GEPIF, de manera coordinada amb els agents rurals de cada comarca afectada, i les ADF que s’incorporin al dispositiu.
Els treballs de la campanya consistiran en dues mesures principals: l’aplicació d’aigua i el precintament de les àrees recreatives.
Aplicació d’aigua sobre el terreny cobert de borrissol: Amb aquesta acció es tracta d’aconseguir l’eliminació de la capacitat d’inflamabilitat de les masses cotonoses de borrissol. L’actuació es realitza a les zones d’afluència de gent, als marges de camins i als vorals de les carreteres afectades, i consistirà en l’aplicació d’aigua sobre el borrissol amb la finalitat d’eliminar-ne la capacitat d’ignició i propagació. Es fa amb una màquina on s'adapta un canó amb una turbina d’aire, el qual s’alimenta amb aigua que s’aplica sobre aquesta capa esponjosa de combustible sec, i que aconsegueix treure l’oxigen i humidificar el combustible.
Clausura temporal mitjançant precinte: de les barbacoes en aquelles instal·lacions o àrees recreatives que es consideri oportú, d'acord amb el risc.