Un pastor virtual per al control de ramats de muntanya a distància
El projecte Agripir ha desenvolupat un collar emissor-receptor dotat d'un sistema de geolocalització, que permet localitzar els caps de bestiar, conèixer el seu estat de salut i dirigir-los a la zona desitjada
Font: IRTA
Tradicionalment, els pastors pirinencs traslladaven els seus ramats a les pastures de muntanya entre maig i setembre, i romanien a les seues cabanes durant tota la temporada estival amb l'única companyia dels seus animals. En l'actualitat, el pasturatge s'ha modernitzat en molts dels seus aspectes, però la permanència dels animals a la muntanya segueix plantejant problemes, sobretot pel que fa als exàmens veterinaris i al control dels desplaçaments del bestiar.
No obstant això, les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions (TIC) poden suposar una autèntica revolució en l'activitat agroramadera. Un dels exemples més recents és el projecte pilot e-Pastura, que es desenvoluparà al Pirineu. Emmarcat en el projecte europeu AGRIPIR (cofinançat per FEDER en el marc de POCTEFA), que reuneix socis bascos, francesos i catalans en una iniciativa de cooperació transfronterera, es tracta d'una iniciativa original i innovadora, que consisteix a posar en marxa un "pastor virtual "que controli els ramats a distància, des de la pantalla d'un ordinador o de dispositius portàtils (tablets, per exemple).
Per mitjà d'un collar emissor-receptor dotat d'un sistema de geolocalització per satèl·lit, serà possible conèixer a distància la ubicació en temps real de cada animal a la muntanya, ja es tracti de vaques, ovelles o cavalls. El sistema serà capaç també de controlar el seu estat de salut i pot detectar si la resposta està pasturant o no i si es desplaça en un moment determinat. I, el que és més important, aquest "pastor virtual" serà també capaç d'interaccionar amb el ramat per dirigir-lo a la zona desitjada, per mitjà de senyals com sons, vibracions o impulsos elèctrics.
D'aquesta manera, amb la posada en marxa d'e-Pastura s'evitarà la necessitat d’instal·lar tanques físiques per controlar els ramats, contribuint a preservar el paisatge pirinenc. Aquest projecte pilot de "tanques virtuals" acaba de posar-se en marxa en la primera fase experimental a les pastures de muntanya de Prat d'Albis (Departament de l'Arieja, a la regió francesa de Migdia-Pirineus), i l'any que es traslladarà a la segona fase a la comarca guipuscoana d'Urola-Erdia. L'àrea escollida per a aquesta primera fase experimental té una superfície de 2.000 hectàrees, a una altitud d'entre 900 i 1.600 metres, i acull en el període estival a més de 1.000 caps de bestiar oví, prop de 600 de boví i 65 equins, pertanyents a una agrupació pastoral de la comarca.
Segona fase en Urola-Erdia
Després de la primera fase experimental, el projecte e-Pastura es traslladarà el 2014 a la comarca guipuscoana d'Urola-Erdia. El sector agropastoral de les dues zones té en comú la utilització d'equipaments per delimitar les zones de pastura, així com l'obligació de respectar els límits cadastrals i les zones on el pasturatge no està permès (aiguamolls, zones de regeneració forestal o d'activitats d'oci, àrees de risc com avencs i precipicis, etc.). La possibilitat de conduir el bestiar a distància suposa un avantatge per a qualsevol tipus de pasturatge quan es tracta de desplaçar la rajada a la zona desitjada, gestionar les pastures disponibles o reagrupar el ramat.
El dispositiu ha de ser petit i lleuger, de manera que pugui estar integrat en els tradicionals collarets i, al mateix temps, ser prou robust enfront de cops, fregaments o mossegades per evitar que es perdi o quedi inutilitzat.
També s'ha d'adaptar al comportament del bestiar, i en aquest sentit caldrà planificar una fase d'ensinistrament de caps de bestiar per acostumar a l'ús del collaret i estudiar les seves reaccions, de manera que pugui establir quina proporció i quina tipologia d'animal (adult, jove, dominant, líder ...) s'ha d'equipar amb el dispositiu electrònic en cada ramat. Igualment, caldrà estudiar el mecanisme d'interacció més adequat per a cada ramaderia: tipus d'estímul, duració, freqüència i intensitat. En aquest sentit, es barregen diverses opcions, des de la reproducció de la veu del ramader, d'un xiulet, dels lladrucs d'un gos o dels mateixos bramuls del líder del grup, fins a senyals o impulsos de tipus vibració o petites descàrregues elèctriques, així com la combinació de diverses d'elles.
D'altra banda, l'usuari del sistema no només pot geolocalitzar el ramat i dirigir-lo a la zona desitjada, sinó també rebre alertes a través d'alarmes o missatges al mòbil quan es detecti algun problema, com un animal inactiu, amb símptomes de malaltia o fora de la zona delimitada.
El desenvolupament del prototip integrarà diferents elements: d'una banda, el desenvolupament del collaret pròpiament dit que inclogui el dispositiu electrònic, que és responsabilitat de l'Escola Superior de Tecnologies Industrials Avançades ESTIA de Bidart, de l'altra, el desenvolupament de les bases de dades i del programa d'interfície, tasca assumida pel Centre de Tecnologies d'Interacció Visual i Comunicacions Vicomtech-IK4, amb seu al Parc Tecnològic de Donostia. Els requisits tècnics del projecte inclouen garantir l'autonomia pel que fa a energia elèctrica del dispositiu que porti l'animal, així com l'accessibilitat a distància mitjançant ordinador i telèfon mòbil. Igualment, la solució proposada haurà de suportar condicions climàtiques quant a temperatures extremes (gelades i insolació), pluges i llamps, a més de ser immune als camps electromagnètics.
Sobre Agripir
La iniciativa s'inscriu en el marc del Projecte Agripir, el principal objectiu és la implantació de les noves tecnologies en el sector ramader dels Pirineus i la constitució d'una xarxa d'actors transfronterers. Es tracta d'un projecte de cooperació per al futur de l'agricultura de muntanya al massís pirinenc, que consisteix en la creació d'una xarxa entre diversos tipus d'actors involucrats en la promoció de projectes de col·laboració innovadors.
Els socis de Agripir inclouen, per part basca, el centre d'investigació agrària Neiker i la Corporació Tecnològica Tecnalia, les fundacions guipuscoanes Vicomtech-IK4 (Centre de Tecnologies d'Interacció Visual i Comunicacions) i Loiola Berrikuntza (fundació publicoprivada impulsora de la innovació de la comarca d'Urola Erdia). Per part catalana està present l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Els socis francesos inclouen al Consell General dels Pirineus Atlàntics, AgriMip Sud-Ouest Innovation, Aerospace Valley, l’Agència de Desenvolupament Econòmic Ariège Expansió / CEEI, la Federació Pastoral de Ariège, el Centre d'Estudis Espacials de la Biosfera, de la Universitat Paul Sabatier de Tolosa (CESBIO), l’Escola Superior de Tecnologies Industrials Avançades amb seu a Bidart-Cambra de Comerç i Indústria de Baiona (ESTIA) i i el Laboratori del Comportament i Ecologia de la Fauna Salvatge (INRA ) amb seu a Tolosa.