El DAAM presenta el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària 2013-2020
Es crearà el Consell Català de la Innovació Agroalimentària per a impulsar i implementar aquest pla
Un moment de la presentació. Font: DAAM
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, del secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, i del director general de Recerca, Josep M. Martorell, ha presentat el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència (R+I+T) agroalimentària de Catalunya 2013-2020, al Palau Centelles, a Barcelona.
Com ha remarcat Josep Maria Pelegrí, “l’aprovació d’aquest Pla reforça i consolida l’aposta que, des de sempre, tant el Departament com el Govern han fet per una R+D+I de qualitat, integradora, eficaç, eficient en els recursos, i orientada a augmentar la competitivitat i la sostenibilitat del sector agrari i agroalimentari de Catalunya”; i ha explicat que, des de l’inici, el DAAM ha tingut especial interès en aquest Pla bàsicament per tres motius: 1) per voluntat perquè era necessari analitzar i articular un programa d’actuacions interdepartamental -de Govern- per a l’impuls de l’R+D+I al servei de sector agroalimentari; 2) per mandat perquè així es va definir en el Pla de Recerca i Innovació (PRI) de Catalunya 2010-2013 que va encarregar al DAAM el lideratge del focus “Aliments de qualitat, saludables i plaents”; i perquè així es va concretar en el Debat de Política Agrària del 14 d’abril de 2010 al Parlament de Catalunya que va instar al DAAM a establir un pla estratègic interdepartamental en R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural; i 3) també per oportunitat, atès que actualment s’està definint les estratègies de la Unió Europea (UE) en la Política Agrària Comuna (nou PDR 2014-2020), els fons estructurals FEDER (Estratègia d’especialització intel·ligent en recerca i innovació, RIS3), en la política de recerca (Horizon 2020), entre d’altres.
El conseller ha afegit que en aquest escenari de voluntat, mandat i oportunitat, s’ha liderat des del Departament la redacció del Pla estratègic d’R+I+T agroalimentària de Catalunya per al període 2013-2020, un procés d’anàlisi i redacció realitzat amb la participació del Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACC1Ó, i del d’Economia i Coneixement, a través de la Direcció General de Recerca, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del DAAM, i de la Universitat de Lleida (UdL) a través de la Fundació UdL-IRTA. Josep Maria Pelegrí també ha volgut destacar la participació d’organitzacions sectorials, d’universitats, de centres de recerca i entitats totes vinculades al sector i a la recerca en l’àmbit agroalimentari, i agrair a totes les entitats participants les seves aportacions i dedicació en el procés de redacció realitzat fins ara, i les ha encoratjat a seguir treballant per la implementació de les actuacions descrites en el Pla.
Pelegrí ha incidit en què, des del Govern, aquest treball es desenvolupa “en favor del sector agroalimentari i rural perquè som conscients que, com a sector econòmic, és estratègic per la rellevància que té en tractar-se d’un sector completament vertebrat en tot el territori de Catalunya i perquè, a més, representa un 3,6% del PIB de l’economia catalana i un 17% del PIB industrial de Catalunya, a banda del fet que és un dels sectors menys exposats a les conseqüències de la crisi econòmica”, tal com mostren els índexs de la taula següent:
Variacions dels índexs macroeconòmics PIB, vendes totals i ocupació entre els anys 2008 i 2009. (Font: IDESCAT)
Índex | Sector agroalimentari | Resta de sectors |
PIB | -1,6% | -4,3% |
Vendes totals | -6,1% | -16,3% |
Ocupació | -3,7% | -16,4% |
En aquest punt, el conseller ha volgut fer palès que “el sector agroalimentari, més enllà de ser un sector anticíclic, actualment s’està demostrant que té capacitat clara per a liderar l’economia del nostres país, sobretot fruit de l’esforç i preparació prèvia del sector i les seves empreses envers la internacionalització; però, tot i així, hem de donar-li suport per a mantenir aquest lideratge en base a l’Economia del Coneixement, en base a la Recerca i la Innovació. La nostra voluntat és focalitzar els esforços en aquesta dualitat innovació – internacionalització”.
En aquest sentit, Josep Maria Pelegrí ha apuntat els punts forts de la R+D+I agroalimentària de Catalunya: “disposem d’una àmplia xarxa d’agents i infraestructures per a l’R+D+I orientades al sector agroalimentari i, en aquest escenari l’IRTA és l’element vertebrador de la recerca pública en el sector agroalimentari català. Només l’IRTA i el seu sistema cooperatiu aporten més del 50% del personal investigador al sistema públic d’R+D del sector. A més, tenim la sort de tenir el sistema universitari català orientat, en part, al sector agroalimentari, aportant el 40% d’efectius de personal per a la R+D+I. En el món universitari, la Universitat de Lleida és la que efectua una activitat més especialitzada en el món agroalimentari, però no és l’única, altres universitats també en realitzen activitat i tenen una alta potencialitat d’augmentar-la en aquest sector”.
Pelegrí ha recordat que “en el món universitari a Catalunya, al llarg dels anys de democràcia, s’ha realitzat una tasca molt intensa per a consolidar un sistema universitari del qual tots ens hem de sentir orgullosos. Actualment, el nivell de producció científica del nostre país està entre els més alts d’Europa i, també, del món. Així, una de les voluntats del Govern és preservar allò positiu que s’ha aconseguit amb aquest anys i fins i tot reforçar-ho. I d’altra banda, Catalunya disposa d’un teixit fort d’empreses del sector d’aliments i begudes (3.436 empreses) i d’empreses agràries àmpliament distribuïdes pel territori (prop de 60.000 explotacions) amb un llarg recorregut per innovar. En resum, Catalunya disposa d’un potent sistema públic de R+D+I (centres de recerca i universitats) en l’àmbit agroalimentari i d’un sector (productor i transformador) ampli i amb elevada potencialitat per incorporar innovacions”.
En el capítol d’amenaces o febleses quant a R+D+I agroalimentària de Catalunya, el conseller ha indicat que les universitats i centres de recerca del sector agroalimentari català capten els recursos per a finançar els seus projectes d’R+D+I en un 75% a partir de fons públics i la resta els obtenen de contractes amb empreses; i que en la captació d’aquests fons públics existeix una forta dependència dels fons estatals i autonòmics (80%) respecte als fons captats de la UE i altres països, que només representen el 20% del total.
Josep Maria Pelegrí ha reflectit que “aquesta situació ens obliga a anar a cercar recursos més enllà de les nostres fronteres i en la Unió Europea la política de recerca per al 2020 (Horizon 2020) preveu destinar prop de 4.000 milions d’euros a la R+D+I agroalimentaris, augmentant considerablement el pressupost de períodes anteriors. I competir en aquest nou marc europeu ens obliga a millorar en conjunt, a ser més eficients, a estar més organitzats i orientats a les polítiques que es prioritzen a la UE. Aquest és, precisament, un dels objectius del Pla estratègic de R+I+T agroalimentària de Catalunya i, per això, es preveu actuacions per augmentar la participació, sobretot de les PIME, en els projectes de R+D+I, principalment els cooperatius (els que agrupen més d’una empresa i més d’un centre de recerca). Per a avançar en aquesta direcció també és imprescindible millorar les seves competències en la gestió de projectes de R+D+I”.
D’altra banda, a més de l’elevada dependència de fons públics per a la R+D en universitats i centres de recerca públics, Pelegrí ha assenyalat que “el personal investigador d’aquests en el sector agroalimentari és aproximadament el doble que l’existent en el sector privat, és a dir, per cada dues persones que investiguen R+D en el sector públic, únicament una ho fa en el privat, una relació de 2:1 que està lluny de la de països com Dinamarca on és 1:1. A més, el sector privat també ha patit un fort recés en la inversió en R+D+I agroalimentària. Entre els anys 2008 i 2009 la inversió privada en R+D va disminuir més d’un 23%. El pes de la inversió en R+D del sector agroalimentari respecte el seu PIB és del 0,94%, lluny dels valors superiors al 2,5% que executen alguns dels països avançats de la Unió Europea. És un risc, per tant, el fet que les empreses del nostre país, en l’entorn actual de recessió econòmica, optin per reduir la inversió en R+D+I quan justament aquest és el principal camí per a adaptar-nos a un entorn globalitzat i competitiu”.
A més, el conseller ha constatat que els valors d’intensitat d’innovació (despesa realitzada en innovació respecte a la xifra de negoci de les empreses) mostren com el sector industrial (en general) és el motor de la innovació a Catalunya (1,8%) mentre l’agroindustrial (1,1%) encara té un llarg camí per recórrer en inversió en innovació; “una realitat que ens obliga a promoure i a vetllar per augmentar la inversió del sector privat en l’R+D+I i per establir un marc idoni per a les col·laboracions público-privades en matèria de R+D+I al sector agroalimentari. Aquest fet permetria augmentar la taxa d’èxit en productes i serveis innovadors, a partir de l’establiment de sinèrgies i justament pel fet que la innovació es realitzaria en entorns (empreses) amb una major visió i coneixement de les necessitats del mercat”.
Cal recordar també, com ha fet Josep Maria Pelegrí, que el sector agroalimentari pot ser receptor de moltes innovacions d’altres sectors no considerats estrictament com a agroalimentaris (maquinària, materials, logística, noves tecnologies, etc); “som conscients d’aquesta realitat i per això el Pla també contempla accions per a aproximar aquests ‘altres’ sectors a l’agroalimentari.
Així, les conclusions que es desprenen de tot plegat i que ha destacat Pelegrí, són que “un dels principals camins per a aconseguir un sector agroalimentari competitiu en el marc d’una economia global i per a fer de Catalunya el principal clúster agroalimentari europeu és fent una aposta clara i decidida en la recerca, el desenvolupament i la innovació. Un sector competitiu és aquell capaç de mantenir-se present als mercats internacionals. Per això cal haver fet, i seguir fent, una feina d’estímul de l’R+D que permeti crear un entorn (capacitats i facilitats) per a què la innovació formi part de les prioritats de les empreses del nostre país; cal augmentar la participació de les empreses agràries i agroalimentàries en projectes de R+D+I i per això hem d’orientar esforços a establir mecanismes que facilitin la col·laboració público-privada en R+D+I agroalimentari i estimular que les empreses inverteixin en innovació per convenciment”.
En aquest punt, el conseller ha afegit que “com a país, tenim molts elements pels quals podem ser (i som) referents al món; i hem de treballar per ser-ho també en innovació i per això creiem transcendental continuar apostant per una “Agricultura del coneixement” que permeti crear una ampli teixit de persones i entitats (universitats, centres de recerca, administracions públiques i empreses) treballant conjuntament. Des del DAAM tenim la voluntat de liderar aquest procés i per això hem preparat les bases per crear el Consell Català de la Innovació Agroalimentària, un òrgan que vetllarà per la implementació i l’impuls del Pla i en què hi seran presents els principals agents dels sector agroalimentari, des de la producció fins a la recerca”.
Josep Maria Pelegrí ha clos la seva intervenció destacant que, “en definitiva, el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020 és el full de ruta del Govern de la Generalitat de Catalunya dels propers anys per a esdevenir més competitius i estar més presents en tots els programes europeus de R+D+I per a impulsar encara més l’estratègia de fer de Catalunya el principal clúster agroalimentari d’Europa i referència al món”.