El Consell de Ministres de la UE arriba a un acord sobre la PAC

El compromís assolit a Luxemburg pel Consell de Ministres sobre la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2014-220, a falta de conèixer en profunditat els detalls i de la ratificació del Parlament Europeu, ha aixecat valoracions generals positives no exemptes de reserves pel que fa a la seva aplicació a Catalunya i altres aspectes encara no concretats i específics d’alguns sectors.

 

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha senyalat que des de Catalunya es valora positivament tot allò que s’ha aconseguit en termes generals en el Consell de Ministres, “però ens preocupa, i molt, com es realitzarà dins l’Estat la distribució del sobre nacional”. La setmana vinent està previst que es convoqui als representants de les organitzacions professionals agràries, sindicats agraris, federació de cooperatives, etc. per analitzar les darreres novetats que encara s’han de consensuar amb el Parlament Europeu i la Comissió Europea. També està previst constituir un grup de treball permanent fins a finals del mes de juliol -ja que la conferència dels dies 24 i 25 de juliol pot ser decisiva- per tal d’incidir millor en aquest tram final de la negociació.

 

El Departament recorda que tot i que s’ha avançat en alguns temes que es reclamaven des de Catalunya i d’altres indrets del territori de l’Estat com el manteniment del suport financer global, una certa flexibilització del greening, la no introducció de la tarifa plana, o la moratòria en l’aplicació de la convergència total d’ajuts per al 2019, altres aspectes igualment importants per al sector agraolimentari català, com el de la vinya o els fruiters, estan encara sobre la taula i cal aclarir com s’aplicaran i quin impacte tindran algunes de les mesures aprovades, com per exemple els sectors que podran rebre ajuts acoblats, ja que es demana que el sector de la ramaderia, molt important a Catalunya, pugui beneficiar-se de la mesura.

 

Pelegrí ha alertat que allò que des del Ministeri pot valorar-se com a positiu –el fet de disposar d’un PDR nacional i PDR’s regionals- pot ser greument lesiu per a Catalunya, i ha reclamat al Ministeri que expliqui amb claredat quin serà el model de distribució del fons del PDR ja que “fins ara no li han acceptat cap dels models que ha presentat”.

 

“Des de Catalunya seguirem defensant una distribució del sobre nacional que s’adapti a les especificitats de l’agricultura mediterrània, que són molt diferents de les d’altres indrets de l’Estat, i on les comunitats com la catalana, que tenen un percentatge important d’activitat sense base territorial (superfície agrària), com la ramaderia, poden veure’s greument perjudicades en la percepció dels fons”.

 

A més, el conseller ha recordat que en el cas del PDR Catalunya pateix una doble discriminació motivada d’una banda per la desigual distribució dels percentatges de cofinançament entre Estat i CCAA que fa que Catalunya aporti molts més recursos dels que hi posa l’Estat en comparació amb altres CCAA. I de l’altra, que aquesta desigual distribució i els perjudicis que comporta es veuen incrementats encara més a causa de l’aturada de pagaments del Ministeri, que “fa que no puguem pagar les partides cofinançades pel ministeri que en el nostre cas són les destinades a la incorporació de joves, la modernització, les agroambientals, les de la ramaderia ecològica i ajuts a les industries. Estan penalitzant als que portem un bon ritme de execució i carregant el 2015 on coincidiran els compromisos dels vells PDRs amb els del nou, amb la pèrdua de fons per al sector que això comporta.

 

Els comunicats de diferents associacions i organitzacions professionals no s’han fet esperar. 

 

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora positivament que l'aplicació del nou sistema de pagaments directes s'hagi flexibilitzat però destaca que hi ha hagut menys interès en millorar els instruments de gestió de mercat i el reequilibri de la cadena agroalimentària. 

 

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) emfatitza que la Política Agrària Comuna hauria de prioritzar encara més als professionals de l’agricultura. 

 

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) es felicita per l’eliminació de la primera proposta de la Comissió d’una “taxa plana”.

 

I Unió de Pagesos (UP) manifesta que els acords sobre la PAC suposen un avenç cap a una distribució més equilibrada dels ajuts i en reforçaran la seva legitimitat.

 

Malgrat que, en general, les valoracions són positives, la majoria expressen reserves, com el DAAM, quan a l’aplicació regional de les polítiques i altres aspectes encara no aclarits i que poden afectar a sectors com el ramader, el làctic, la vinya o els fruiters.

 

 

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va ser el primer en donar a conèixer les principals conclusions sobre l'acord assolit pel Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europe (UE). El ministre Arias Cañete va destacar que el suport pressupostari és similar al del període actual i l’eliminació de la taxa plana per hectàrea, entre d’altres noves mesures.

 

 

Espanya disposarà de 47.000 milions d 'euros de fons comunitaris als quals se sumarà el cofinançament nacional per a les mesures de desenvolupament rural, elevant amb això la xifra superior a 50.000 milions d'euros

 

L'acord aconseguit en el Consell s'ha limitat la superfície potencialment elegible a 22,4 milions d'hectàrees, que és la superfície declarada en 2011.

 

A més Espanya no es veu obligada a aplicar una taxa plana, és a dir una ajuda igual per hectàrea per a tots els productors d'un Estat membre o regió en un procés de convergència interna plena. Aquest objectiu també s'ha aconseguit, per mitjà d'actuacions en diversos àmbits:

 

a) Desapareix l'obligació de convergir totalment cap a la mitjana nacional o regional a 2019.

b) Els petits agricultors, els que reben fins a 1.250 euros anuals (407.000) no estaran subjectes a la convergència interna. És a dir, un 46% del total de perceptors d'ajudes comunitàries (881.000) no estaran sotmesos a cap procés de convergència.

c) Les ajudes acoblades percebudes per agricultors i ramaders no estan subjectes a convergència interna, que suposen el 13% del total, és a dir, uns 637 milions d'euros.

d) El mínim de convergència interna s'estableix en el 60% de la mitjana de cada regió que s'estableixi.

i) S'ha aconseguit gran flexibilitat per configurar un que permetrà definir comarques amb imports homogenis d'ajudes, per tipus de superfície, de manera que la convergència efectiva ajudes entre agricultors dins de cada comarca sigui molt limitada.

D'acord amb les estimacions inicials de què disposa el Govern, basades en el sistema de comarques en què s'està treballant, amb més de 40 regions diferenciades, els moviments d'ajudes entre agricultors no seran significatius i es realitzaran en 5 anys.

f) S'ha aconseguit a més que el 30% del pagament per greening es calculi a nivell d'explotació, el que evita una convergència automàtica del 30%, que s'hagués produït d'haver calculat el greening a nivell nacional.

g) A més, com a clàusula de salvaguarda per a les situacions més excepcionals, que suposen menys de l'1% dels beneficiaris, s'ha establert una limitació del 30% en la reducció de l'import d'ajuda que pot patir un beneficiari.

 

El Ministeri també ha destacat que en aquest apartat s'han aconseguit millores respecte a la proposta inicial de la Comissió.

 

Els cultius permanents qualifiquen per se com a component verd, és a dir, no se'ls exigeixen condicions de greening. Això és molt important per a les gairebé 5 milions d'hectàrees de cultius a Espanya d'olivar, vinya, fruita seca, cítrics i fruiters.

 

Els cultius permanents són els únics cultius considerats com a embornals de carboni pel Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic de les Nacions Unides.

 

També els cultius sota aigua com l'arròs compleixen per se el component verd.

 

Pel que fa a la rotació de cultius, el ministre ha explicat que comença a aplicar-se a partir de 10 hectàrees, en lloc de les 3 que proposava la Comissió, i s'exigeixen tan sols 2 cultius per a les explotacions de menys de 30 hectàrees, davant els tres que proposava la Comissió.

 

L'exigència de mantenir un 7% de l'explotació dedicada a zones d'especial interès ecològic es redueix a un 5%, i s'amplia la llista de zones considerades com a tal.

 

Es redueix substancialment la modulació de les ajudes a què estaven subjectes tots els productors pels imports rebuts per sobre de 5.000 euros, que suposava un descompte del 10% fins a 300.000 euros i del 14% per sobre d'aquesta xifra. En endavant només estaran subjectes a modulació dels productors de més de 150.000 euros i, a més, a tipus més reduïts, pendent de la negociació del Parlament.

 

Hi haurà millores específiques per a diferents sectors productius:

-Sucre: L'any de finalització del règim de quotes s'ha prorrogat fins 2017.

-Vi: Si bé estava prevista la liberalització absoluta de plantacions a partir de 2015, s'estableix un nou sistema de limitació de la producció basat en autoritzacions, que estarà vigent fins a l'any 2030. A més, s'estableix que els drets de plantació actuals mantindran la seva validesa i efectivitat durant un període transitori de 5 anys, fins al 2020. També s'ha aconseguit que la mesura de promoció, fins ara limitada a tercers països, es pugui realitzar en el mercat comunitari, la principal destinació de les exportacions espanyoles.

-Blat dur: s'ha reintroduït dins dels productes que són objecte d'intervenció pública.

-Carn de boví: s'ha incrementat el preu que desencadena l'obertura d'intervenció pública en un 21%.

-Oli d'oliva i oliva de taula: s'han reintroduït els preus de desencadenament d'emmagatzematge privat per a aquest sector, amb la possibilitat que la Comissió pugui revisar quan sigui necessari, en funció de l'evolució de la producció i del mercat, i per primera vegada, tenint en compte els costos reals de producció.

Igualment s'estableix que a l'hora de desencadenar l'emmagatzematge privat, la Comissió haurà de tenir en compte la necessitat de respondre a situacions de mercat difícils, que tinguin un impacte negatiu en els marges del productor.

D'altra banda, s'ha aconseguit que la Comissió elabori un informe abans de finals de 2014 sobre la possible ampliació dels programes escolars a l'oli d'oliva i a l'oliva de taula.

Per a tots els sectors, però amb especial transcendència per a aquest sector, en cas de pertorbació del mercat, la Comissió podrà permetre retirades de mercat, emmagatzematge privat i distribució gratuïta, entre altres mesures, a les organitzacions de productors, per a les quals es permet, a més, la negociació col • lectiva dels contractes, sempre que no superin un 15% de la producció nacional.

-Fruites i hortalisses: S'ha millorat el règim de preus d'entrada de fruites i hortalisses, recuperant la referència al "valor d'importació a tant alçat", que és l'import fonamental que calcula diàriament la Comissió Europea, i que en el cas d'Espanya permet saber si les importacions de tercers països respecten el preu d'entrada.

A més, en aquest sector es manté l'etiquetatge obligatori del país d'origen.

Igualment es recuperen la gran majoria dels requisits específics per a les organitzacions de productors, en particular, l'obligació de comercialització conjunta. Les associacions d'organitzacions de productors podran presentar programes operatius.

-Tabac i cotó: amb la proposta de la Comissió aquests cultius perdien els imports d'ajuda acoblats. Amb l'acord assolit, els agricultors podran incorporar aquestes quantitats en el càlcul dels drets de pagament bàsic.

-Sector lacti: la Comissió, al mes de setembre convocarà una conferència extraordinària per analitzar les actuacions que caldria realitzar a nivell comunitari en cas de desequilibris i crisi en el sector.

-Apicultura: es manté el cofinançament al 50% ajudes.

-Millora del funcionament de la cadena alimentari: El ministre ha explicat que en la reforma "s'obre la possibilitat de reconeixement per part dels Estats membres a les organitzacions de productors de tots els sectors, sota unes condicions i amb un ampli ventall de possibilitats que van des de l'adaptació de l'oferta a la demanda, passant per la comercialització en comú, incloent l'optimització dels costos de producció i accions mediambientals".

Els Estats membres podran establir l'obligatorietat dels contractes en els sectors i etapes de comercialització que decideixin, establint uns elements mínims de contingut en els contractes.

S'ha inclòs una nova disposició que permet a la Comissió actuar en situacions de greus desequilibris de mercat i exceptuar de l'aplicació de la normativa de la competència a les organitzacions de productors, les seves associacions i interprofessionals, permetent retirades de mercat, distribució gratuïta dels productes, transformació i processat dels mateixos, mesures promoció, etcètera.

 

Entre les mesures més potents de desenvolupament rural, es troben les inversions en regadiu i les que tenen a veure amb el medi ambient. A aquest conjunt de mesures es destinarà un 30% del pressupost assignat. Entre elles hi ha les forestals, la directiva marc d'aigua, zones Natura 2000, biodiversitat i les zones amb limitacions naturals.

Un altre aspecte essencial de la negociació ha estat el relatiu a les taxes de cofinançament, de manera que les regions menys desenvolupades (Extremadura) i les regions en transició (Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia i Múrcia) disposin d'una taxa del 85% (el 63% per a Múrcia), que poden incrementar-se en el cas de determinades mesures (agroambientals, LEADER, agrupacions de productors, cooperació, mesures finançades amb transferències del primer pilar).

 

També s'ha aconseguit incloure la diversificació cap a activitats no agràries de les petites empreses agroalimentàries ubicades en el medi rural, que inicialment estaven excloses del finançament.

 

Pel que fa al Reglament Horitzontal, en el qual es recullen els aspectes financers i de control de la PAC, les principals millores aconseguides amb l'acord assolit són:

- Els ajuts directes es podran començar a pagar, en forma de bestretes, a partir del 16 d'octubre de cada any.

- En l'aplicació del nou "component verd" o greening, se simplifica l'aplicació de les sancions aplicables en cas d'incompliment i s'ha reduït el percentatge màxim de les sancions al 25%, després d'un període transitori de dos anys en què les sancions màximes seran del 15 i del 20%. Amb això es permet que "el component verd", al tractar-se d'un nou pagament, sigui exceptuat del règim sancionador general, amb un percentatge de sancions més reduït i amb un període transitori, amb l'objecte de que els agricultors i ramaders puguin adaptar-se més fàcilment.

 

S'ha aconseguit un període transitori perquè els estats membres puguin incorporar en els seus registres de parcel·les agrícoles (el SIGPAC a Espanya) les superfícies d'interès ecològic, donada l'enorme quantitat de recursos que seran necessaris per digitalitzar aquestes informacions en els sistemes informàtics.

 

S'ha aconseguit una simplificació real de la condicionalitat, eliminant requisits i normes de difícil compliment per part dels agricultors, en no estar el seu compliment directament vinculat a l'activitat agrària. És destacable també que, en l'àmbit de la Condicionalitat, amb l'objecte d'aconseguir un tracte equitatiu, a tots els agricultors i de proporcionar la seguretat jurídica necessària, s'ha aconseguit posposar la introducció dels requisits derivats de la Directiva Marc de l'Aigua i l'ús sostenible dels fitosanitaris, fins que aquestes normes estiguin plenament aplicades en tots els Estats membres.

 

S'ha aconseguit introduir la possibilitat que els Estats membres puguin reduir el percentatge de controls sobre el terreny que realitzen sobre els beneficiaris, quan els seus sistemes de control demostrin que reuneixen els requisits necessaris per garantir que els pagaments es realitzen correctament. Aquesta possibilitat, permetrà reduir costos administratius a les administracions i, sobretot, reduirà la càrrega inspectora i els costos als agricultors i ramaders.

 

S'ha ampliat de 2 a 3 anys, el període addicional de què disposaran els Estats membres per a executar els fons de Desenvolupament Rural procedents del FEADER. D'aquesta manera, els Estats membres disposaran de més flexibilitat per executar els fons que tenen assignats i, amb això, evitar el risc de pèrdua de finançament.