SOSTENIBILITAT AGROALIMENTÀRIA | 07/09/2005  Ruralcat

Un sistema permet reciclar l'aigua del rentat de les olives

Un grup de científics de l'Institut de l'Aigua de Granada i de la Universitat de Jaén han desenvolupat una técnica de recuperació i reciclatge de l'aigua del rentat de les olives. Aquesta línia d'investigació s'engloba en el context d'un estudi europeu, l'UDOR.

Imatge d'unes olives en un punt de venda

Els investigadors andalusos han desenvolupat un programa anomenat Technology for Treatment and Recycling of the Water used to Wash Olives (UDOR). L'UDOR és la segona part d'un projecte internacional que ha dissenyat un sistema integral per tractar els afluents líquids de les almàsseres i l'aigua del rentat i oliassa, de forma conjunta. D'aquesta manera s'obté aigua apta per al reg o per al seu ús en la pròpia activitat industrial. No obstant, els nous processos de producció d'oli d'oliva no generen oliassa sinó pinyola de dues fases, un residu que es compon principalment dels sòlids de la molta de l'oliva. En conseqüència, l'aigua residual procedeix únicament de l'etapa de rentat, caracteritzada per tenir una càrrega orgànica petita i un alt contingut en sòlids. El projecte europeu va néixer al 2002 per a donar cobertura a les formes actuals de producció, amb la participació de petites i mitjanes empreses (pimes), i institucions docents d'Alemanya, Espanya, Itàlia i Portugal. Els representants espanyols són l'Institut de l'Aigua, de la Universitat de Granada, i la Cooperativa Torredonjimeno SCA, de la província de Jaén.

Les fases del procés de reciclatge


Transcorregut el període d'experimentació d'aquest sistema, s'ha configurat un procés cíclic i de funcionament continu basat en tres etapes. En un primer moment, es fa passar l'aigua del rentat de les olives a través d'uns filtres de sorra. Aquesta operació física pretén retenir gran part dels sòlids en suspensió presents en l'aigua. A continuació, l'aigua pretractada s'introdueix en un reactor biològic, on els microorganismes oxiden la matèria orgànica dissolta en l'aigua residual. Per a aquesta operació s'opta per l'alternativa d'un biofiltre submergit, dissenyat pel grup d'investigació en Microbiologia i Tecnologia Ambiental (MITA), de l'Institut de l'Aigua. Aquest sistema de biodegradació en condicions aeròbiques és suficient, donada la baixa concentració de matèria orgànica en l'aigua de rentat. L'última etapa del procés és l'ultrafiltració i l'osmosi inversa. L'operació consisteix en un tractament de l'aigua per membranes, que permet aconseguir exactament el grau de filtració desitjat. En ambdós casos, les membranes són semipermeables, i mentre les primeres deixen passar sals i sòlids de baix pes molecular, amb l'osmosi inversa únicament s'obté aigua. La qualitat de l'afluent resultant és excel·lent, i es recircul·la a l'etapa de rentat de les olives per a la seva reutilització. Els científics consideren que es tracta d'una instal·lació senzilla, de baix cost i fàcil maneig. Al mateix temps, suposa un estalvi important d'aigua. Actualment, la ciutat italiana de Caserta ja disposa d'una planta de depuració, inaugurada al 2004. Espanya és el principal productor mundial d'oli d'oliva, seguit a gran distància per Itàlia i Grècia. A l'Estat espanyol, la regió olivera per excel·lència és Andalusia, amb el major volum de producció (80%), seguida de Castella-la Manxa (7%), Extremadura (5%) i Catalunya (4%).