El Parlament Europeu aprova les esmenes al nou Fons Europeu Marítim i de la Pesca

Aquesta setmana, el Ple del Parlament Europeu ha aprovat les esmenes al nou Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP). S’han debatut més de 600 esmenes a la proposta de Reglament presentada per la comissària Damanaki.

El conseller Josep Maria Pelegrí ha assenyalat que “tot i que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) celebra algunes de les mesures adoptades pel Parlament, ens preocupa greument la definició de flota costera adoptada (small-scale coastal fishing) o la incertesa en relació amb l’aplicació final de les ajudes a la paralització temporal i definitiva d’embarcacions”.

“La definició de pesca costera adoptada (pesca realitzada per embarcacions de menys de 12 metres d’eslora que no utilitzin arts d’arrossegament definits al quadre 3 de l’annex I del Reglament (EC) No 26/2004) deixa fora les modalitats d’encerclament, arrossegament, dragues i sonseres, amb independència de l’eslora, i les embarcacions de tremalls, palangre i nanses de més de 12 metres d’eslora” ha assenyalat el conseller Pelegrí.

La definició acordada pel Parlament europeu deixa fora, per tant, el 65,80% de la flota catalana, que representa el 96,47% de les captures en pes i el 92,71% de les recaptacions generades per la primera venda a les llotges catalanes. A més, aquesta flota exclosa representa el 70,68% dels llocs de treball directe del sector pesquer català (armadors i mariners).

La definició de pesca costera adoptada tindrà dues conseqüències directes. D’una banda, reduirà els fons europeus destinats a Catalunya, i, de l’altra, reduirà l’accés de les embarcacions catalanes a ajudes per a la diversificació, la substitució de motors, l’accés de joves al sector, etc.

Segons el conseller, Catalunya continuarà defensant que les negociacions en tríada incorporin la nostra flota litoral i estableixin una segmentació de la flota europea que diferenciï la flota litoral o de bajura que realitza jornades de pesca de menys de 24 hores en aigües del calador proper, i aporta diàriament a les nostres llotges un producte fresc de proximitat i gran qualitat.

En relació amb el futur de les subvencions a la parada temporal i definitiva, el text acordat pel Parlament Europeu deixa algunes incògnites i possibilitats d’interpretació que preocupen l’Administració catalana. En aquest sentit, la proposta del Parlament no incorpora explícitament les vedes realitzades en el marc dels plans de gestió adoptats d’acord amb el Reglament de pesca del Mediterrani, a diferència dels plans plurianuals de les pesqueries atlàntiques que sí que estan reconeguts.

D’altra banda, la proposta exclou les embarcacions de fusta de l’accés a les ajudes a la paralització definitiva quan precisament aquestes embarcacions han permès l’enfonsament substitutori de desballestament amb el doble objectiu de reduir la capacitat de flota i crear biòtops de producció en les zones adequades. Aquests matisos s’hauran d’aclarir en les negociacions que properament iniciaran en tríada el Parlament Europeu, el Consell de Ministres i la Comissió.

Pel que fa a altres aspectes, es considera positiu l’establiment d’ajudes a la diversificació del sector pesquer de manera complementària a l’activitat de pesca, i no per reconvertir el sector cap a altres activitats com pretenia la comissària. També es valora l’increment del finançament per a la investigació, la recol·lecció de dades i el control, o la incorporació de noves ajudes per implementar models de cogestió pesquera. El Departament també considera adient que el Parlament hagi recuperat les ajudes a la transformació i comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura, i les inversions en les llotges i els ports de desembarcament que havien quedat excloses en la proposta de la Comissió.