Francesc Batalla i Camarasa "L'assessorament del nostre expert en nutrició és fonamental per a l'explotació"
L'alimentació és un dels factors més determinants en l'èxit d'una explotació ramadera perquè afecta tant a la qualitat del producte com a la viabilitat del negoci. En aquesta entrevista parlem amb Francesc Batalla, president de l'APROC, sobre un model d'alimentació basat en productes locals i la innovació
Francesc Batalla és president de l'Associació de Productors d'Oví i Cabrum de Qualitat de Catalunya (APROC)
Francesc Batalla és titulat en ciències empresarials i fa més de trenta anys que es dedica al sector de l’oví de carn. Des de 2008, és el president de l’Associació de Productors d’Oví i Cabrum de Qualitat de Catalunya (APROC).
Quan i per què va néixer l’APROC?
L’Associació va néixer l’any 2008 i la vam presentar en el marc de La Fira de Sant Miquel de Lleida, en un acte que va comptar amb la presència del conseller del Departament d’Agricultura i Ramaderia, càrrec que aleshores ocupava Joaquim Llena.
Les raons que ens van portar a formar l’APROC van ser vàries però la principal fou la creació d’un producte de qualitat i amb una marca per diferenciar-lo de la resta.
A Catalunya, tres de cada quatre xais que es consumeixen són d’altres parts de l’Estat, d’Europa i, fins i tot, d’altres continents; és molt difícil conèixer la traçabilitat. Aquesta carn no es consumeix tant com d’altres per diverses raons, per exemple perquè el preu és car o perquè ja no es poden fer tantes barbacoes i no hi ha costum de cuinar-la d’altres maneres. A més el consumidor, si ha tingut una mala experiència a l’hora de comparar-la, no disposa d’una marca a la que discriminar o una altra a la que canviar; per tant, se sent desenganyat o enganyat i deixa de consumir.
Nosaltres vam voler canviar tot això amb una marca de confiança. Oferim un producte del territori amb tota la traçabilitat, ben identificat, de qualitat, amb totes les garanties sanitàries i adaptat als gustos dels consumidors locals. Donem als consumidors una seguretat que no trobaran en lloc més.
Com ho van aconseguir? Quins objectius i requisits comparteixen el socis?
Actualment som nou ramaders, tots de les Terres de Ponent. Tots teníem ovelles abans de formar l’associació però vam imposar uns requisits, entre els quals destaquen la base genètica i l’alimentació. Només així aconseguiríem el mateix gust i la mateixa textura i qualitat de producte.
La base genètica que vam triar fou el creuament de la raça lacaune amb la xisqueta. La primera té molt bona composició càrnia i la segona és autòctona i rústega però té més greix. El creuament dóna una carn amb el greix just i necessari i menys colesterol. També proporciona uns xais de creixement ràpid que, de mitjana, arriben als 12-13 quilos/canal en 65-70 dies de vida i són alletats fins als 40-45 dies. Per tant, la carn té poc greix i és molt tendre, dues qualitats valorades al nostre mercat.
Per altra banda, l’alimentació era i és un factor importantíssim...
Com i quins criteris d’alimentació es fixen per a l’obtenció d’un producte com “el nostre corder”?
L’èxit de la nostra carn de corder depèn molt de l'alimentació que segueixen els xais. Per això és molt important que sigui de qualitat. La base són els pinsos amb cereals com ara el blat, l'ordi, el blat de moro i la civada. Si el client ho demana, també tenim un estudi fet per poder oferir una alimentació lliure transgènics.
Per altra banda, l'alimentació de les nostres ovelles està basada fonamentalment en les produccions pròpies de cada explotació ramadera. A les finques produïm farratge normalment de veça, civada i alfals; i, a vegades però molt poc, trepadella i triticale. Els nostres cultius són convencionals.
"Actualment, a l’hora de ser competitius per vendre un producte i obtenir més marge de benefici, els ramaders només podem mirar de reduir els costos de producció. Els últims anys els preus dels farratges i els cereals han pujat molt i el fet de consumir producció pròpia i local ens ha permès guanyar un marge"
Als darrers anys, com ha evolucionat la influència de l’alimentació en els costos de producció i el preu de venda? Quines avantatges ofereix l’APROC en aquest àmbit?
Actualment, a l’hora de ser competitius per vendre un producte i obtenir més marge de benefici, els ramaders només podem mirar de reduir els costos de producció. Els últims anys els preus dels farratges i els cereals han pujat molt i el fet de consumir producció pròpia i local ens ha permès guanyar un marge.
En aquest sentit, l’assessorament del nostre expert en nutrició és fonamental. En funció dels preus dels productes, mira de trobar substitutius més econòmics per introduir a les racions d’alimentació.
Hi ha innovació en el camp de l’alimentació?
Sí, i encara és pot innovar més. De fet, és un dels camps on els ramaders podem jugar més fort per no dependre dels altres, no només tenint producció pròpia sinó també incorporant productes locals. El ventall és ampli, aquí a Lleida tenim la fruiteria, a les Garrigues tenen la pela d’ametlla, en altres llocs utilitzen la fulla de l’oliver o la brisa del raïm... Així, a més de reforçar l’economia local, aprofitem recursos que d’altre manera serien tractats, molt probablement, com a residus.
A les nostres explotacions incorporem a les racions molts productes derivats de la fruiteria que són tant energètics com proteínics; per exemple, la polpa de la poma i la taronja són un bon complement i es conserven millor que la de préssec o pera. També tenim un producte que és molt bo perquè té tanta proteïna que pot substituir els cereals, es tracta del bagàs de la cervesa. Malauradament per a nosaltres se’l queden gairebé tot en les vaqueries.
Quins altres serveis dóna la associació? Quina producció tenen? Com distribueixen i comercialitzen en comú?
A més dels servei d’un veterinari, tant per a les patologies com per a la nutrició i les racions alimentàries, tenim els serveis d’una enginyera agrònoma que ens assessora en els llibres que estem obligats a portar i els tràmits dels ajuts.
Actualment, la nostra producció és d’uns 12.000 xais a l’any, és a dir, uns 145.000 quilos de canals, i està calculada i repartida entre les explotacions de manera que podem garantir als clients l’abastiment durant tot l’any.
Per a nosaltres també és molt important la finalització del producte. Cada ramader finalitza la producció en la seva explotació i l’escorxador ha de ser el més a prop possible perquè l’animal no s’estressi i tingui unes bones condicions sanitàries. També fem un repòs mínim de 24 hores abans de la comercialització de la carn.
La totalitat de la carn la comercialitzem nosaltres mateixos de dues maneres. Una és en canal a la carnisseria pròpia o a d’altres carnisseries i restaurants. L’altre és en viu; tot el que no poden sacrificar i vendre en canal, ho enviem a comercials o carnissers. Per fer la distribució comptem amb un vehicle frigorífic propi. Tot i que podríem, nosaltres no venem fora de Catalunya, treballem un producte local adaptat als gustos del consumidor del país.