Eduard Mata Albert "Estem duent a terme els treballs necessaris per a l'elaboració del Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2011-2015".
Durant el 2010, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) elaborarà el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2011-2015. Per conèixer millor les activitats d'aquest organisme, hem parlat amb el seu director: Eduard Mata.
Eduard Mata, director de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Font: ACSA.
Durant el 2010, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) elaborarà el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2011-2015. Per conèixer millor les activitats d'aquest organisme, hem parlat amb el seu director: Eduard Mata.
L'ACSA és un organisme autònom adscrit al Departament de Salut, que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors l'activitat dels quals incideixen, directament o indirectament, en la seguretat alimentària.
Eduard Mata és llicenciat en Veterinària, diplomat en Sanitat i màster en Administració Pública. Des de 1983 ha treballat en diferents càrrecs en el Departament de Sanitat i Seguretat Social, des de 2003 és director d'ACSA, i va ser president de la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària des de 2004 fins a 2008 i a partir de llavors és vocal de la seva junta directiva. També ha exercit com a professor i col·laborador en diferents universitats del nostre país.
Senyor Mata, en els darrers anys, especialment durant aquesta última dècada, la Unió Europea ha anat introduint noves mesures estratègiques i lleis en matèria de seguretat alimentària. Podria explicar-nos, breument, quins canvis creu que han estat els més necessaris o importants? Com han afectat a les administracions, les empreses i als ciutadans?
Les reformes que s'han produït van encaminades a abordar la seguretat alimentària amb un plantejament global i integrat, mitjançant l'aplicació de mesures preventives al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al subministrament al consumidor final, definint, en cada una de les baldes, les responsabilitats de tots els que hi intervenen, amb un únic objectiu: la protecció de la salut de la població.
L'exercici de la responsabilitat dels agents econòmics que hi participen passa per situar els autocontrols i les bones pràctiques de fabricació a totes les activitats de la cadena alimentària com a eix de la seguretat alimentària. Les administracions públiques, en aquest context, hem de vetllar perquè els agents econòmics compleixin amb la seva obligació. Es tracta, en definitiva de compartir objectius per alinear les actuacions.
Vull dir amb això que el treball de les administracions públiques en la millora de la seguretat alimentària és una condició necessària però no suficient. Els consumidors han de percebre que els fabricants d'aliments per animals, els agricultors i ramaders i els productors o manipuladors d'aliments destinats al consum humà també se senten implicats en la seguretat dels aliments i les matèries primeres que produeixen. La confiança només es mantindrà si tots aquell que intervenen en la cadena alimentària es comprometen amb la seguretat i, a més, actuen segons aquest compromís.
A peu de carrer sembla que la Unió Europea és l'organisme que impulsa aquest àmbit dins la sanitat? Quin nivell d'autonomia i iniciativa por tenir l'Estat espanyol? I Catalunya?
La normativa bàsica és la de la Unió Europea. No oblidem que estem actuant en un mercat interior de 27 països on les regles del joc han de ser iguals per a tots. Els requeriments de seguretat alimentària, en conseqüència, també han de ser equivalents a tota la Unió ja que, entre els objectius de la nova política de seguretat alimentària, també hi figuren, de forma explícita, accions que han de fer possible el funcionament efectiu del mercat interior.
A Catalunya, però, ens queda marge d'intervenció. En primer lloc, en tot allò referent al subministrament directe al consumidor final, que resta fora de l'abast dels Reglaments. La venda directa del productor al consumidor, el comerç local, els productes de proximitat, etc. són àmbits en què, des de Catalunya, podem decidir com garantim la innocuïtat dels productes i, conseqüentment, com protegim la salut dels nostres consumidors. En segon lloc, hem de tenir en compte que els Reglaments de la Unió són molt genèrics, ja que regulen activitats per a tota Europa i hem d'adaptar-los a la nostra realitat. En sectors concrets podem crear instruments voluntaris (Codis de Pràctiques Correctes d'Higiene) que especifiquin com es complirà un Reglament a casa nostra. En aquest cas la iniciativa i participació dels sectors alimentaris és vital.
Com qualificaria l'actual nivell de recerca en matèria de seguretat alimentària a Catalunya?
Molt elevat. El nivell de la recerca en matèria alimentària a Catalunya és excel·lent, com demostren els resultats obtinguts pels diversos grups de les universitats catalanes i de l'IRTA. No podria ser d'altra manera quan som el primer clúster agroalimentari d'Europa, com vareu publicar a “RuralCAT”. En aquest context crec que ha d'haver un lloc per a la investigació en seguretat alimentària i, el que és més important, que la seguretat sigui considerada sempre com un element nuclear quan s'aborden altres línies de recerca relacionades amb els aliments.
L'aplicació de la Llei 18/2009 i l'entada en funcionament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya “no hauria d'afectar a les activitats de l'ACSA”.
El 2010 és l'any de l'aplicació de la Llei 18/2009 i de l'entada en funcionament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que integrarà a les actuals agències de Protecció de la Salut i de Seguretat Alimentària. Com afectarà aquest canvi a l'ACSA? I als empresaris rurals i de l'alimentació?
En principi, de cara enfora de l'Administració, aquest canvi no hauria d'afectar a les activitats de l’ACSA. La nova Llei preveu una Comissió Directora de Seguretat Alimentària, que ha d'orientar l'acció de l'Agència, amb una bona representació dels departaments de la Generalitat, de les administracions locals implicades i també dels diversos sectors econòmics que conformen la cadena alimentària. Per tant, crec que continuarem disposant de la complicitat i de la implicació dels departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge i de l'Agència Catalana del Consum, de les administracions locals i dels agents econòmics per disposar d'un elevat nivell de seguretat i confiança en el sector alimentari català.
La recerca científica i les noves tecnologies desenvolupades els últims cinquanta anys han transformat el sector alimentari com mai no havia passat en la història. Des del seu punt de vista, quins són els aspectes més positius i els més negatius d'aquesta revolució?
Aquesta transformació del sector alimentari ha estat paral·lela a una transformació social al nostre país que ens ha fet passar d'una societat rural a una societat urbana. Les transformacions tecnològiques i industrials ens han permès, a la nostra societat, accedir a productes alimentaris variats, segurs i barats, però això ja no és suficient. En aquests moments, cal equilibrar una mica la balança i reforçar la vessant cultural de la nostra alimentació, prestant atenció als nostres productes tradicionals i de proximitat. El nostre repte, com a ACSA, és ajudar a garantir que tota aquesta activitat no es faci en detriment de la innocuïtat amb la utilització adaptada de tots els coneixements tecnològics disponibles: Productes artesans i de proximitat sí, però amb les màximes garanties de seguretat.
La societat actual està força sensibilitzada amb conceptes com la modificació genètica, els aliments funcionals o la nanotecnologia. Creu que la imatge que té la gent i la que transmeten els mitjans de comunicació sobre aquestes temàtiques s'ajusten a la realitat?
La utilització de la tecnologia és inherent a la humanitat i marca el seu progrés. En les últimes dècades s'han aplicat al món de l'alimentació, noves tecnologies com la enginyeria genètica o la nanotecnologia que han creat, per la seva complexitat, un pòsit de desconfiança entre la població. Crec que a la Unió Europea existeix un sistema sòlid d'avaluació científica comandat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària que analitza, un per un, els productes que es volen introduir al mercat i que garanteix la seva innocuïtat. En aquest àmbit, doncs, hem de persistir en ser rigorosos i, per sobre de tot, transparents.
“Hem detectat àrees de millora en temes com les malalties transmeses pels aliments, el control dels aliments i matèries primeres de fora de la Unió Europea, el comerç minorista d'alimentació i la restauració col·lectiva o la comunicació dels temes relacionats amb la seguretat alimentària”.
Des del pròxim 1 de juliol els productes ecològics envasats i produïts dins de la UE hauran de portar un segell europeu que els identifiqui. L''eurofulla', com ha estat batejat pel seu disseny (una fulla d'arbre formada per estrelles sobre fons verd) certifica que un producte compleix els criteris. Com creu que afectarà al mercat aquesta mesura?
Tot el que siguin regles comunes de joc en el mercat interior és una bona notícia. Cada vegada més, a les prestatgeries dels nostres comerços es troben productes procedents de diversos països, tant de la Unió com de països tercers. El que tots els aliments que compleixin les normes de la producció ecològica tinguin el mateix segell pot ajudar a eliminar confusions entre els consumidors.
L'actual pla de seguretat alimentària de Catalunya respon al període 2007-2010. Quan hi haurà un nou pla i quines novetats s'hi poden incorporar?
Durant aquest any 2010 estem duent a terme els treballs necessaris per a l'elaboració del Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2011-2015. A finals d'abril esperem comptar amb un primer document que sigui producte del consens dels organismes de les administracions públiques responsables de la seva execució (els departaments de la Generalitat i les administracions locals). En una segona fase, fins a l'estiu, el discutirem amb totes les altres parts interessades (agents econòmics de tota la cadena alimentària, consumidors, etc.) i, finalment, amb la població en general en un període d'informació pública, per a recollir, en ambdós casos, les seves aportacions.
La majoria d'activitats i objectius ja estaven recollits al Pla 2007-2010 ja que estem parlant de programes molt consolidats i el que cal és mantenir-los. En tot cas, hem detectat, entre tots, àrees de millora en temes relacionats com, per exemple, el coneixement de les malalties transmeses pels aliments a Catalunya, el control dels aliments i matèries primeres provinents de fora de la Unió Europea, el control del comerç minorista d'alimentació i la restauració col·lectiva o la comunicació a la població dels temes relacionats amb la seguretat alimentària.