"Fa molt temps que sembla que el pagès no fa les coses bé, però això no és veritat"

Actualment, conrea blat, ordi, colza i pèsol proteaginòs. El seu sistema de cultiu es basa en l¿alternança de varietats i cultius. Pel que fa al bestiar, a la seva granja hi té porcs d¿engreix en integració. Quina importància té el cereal d¿hivern en el seu negoci, i en el conjunt de la comarca? Evidentment, gran part dels ingressos provenen del cereal d¿hivern. Un 50 per cent més o menys. La comarca del Solsonès és eminentment agrícola. Tot i això, el pagès cada cop té més dificultats per viure de la terra i s¿ha dedicat a fer granges de porcs o de vedells. Alguns s¿han passat a fer altres feines com fer de paleta, manobre, treballar a la construcció, o a la ferreria. Avui en dia, no pots viure només de l¿agricultura.

"Estic d¿acord amb les bones pràctiques perquè el pagès està més professionalitzat"

Quina opinió li mereix el codi de les Bones Pràctiques Agrícoles (BPA) aplicades en conreus extensius? Això ho trobo un deu. Fa molt temps que sembla que el pagès no fa les coses bé, però això no és veritat. Passa com amb totes les professions, que n¿hi ha alguns que no fan bé les coses, però la majoria si que les fan. Aquests pocs danyen la imatge del pagès. Jo, tot el que siguin bones pràctiques les trobo perfectes. Com han evolucionat aquestes bones pràctiques en els últims anys? Evidentment, de les coses en vas aprenent. Potser fa uns anys no hi havia tanta cura amb els purins, es tiraven en més quantitat. En el tema herbicides estem més o menys igual, perquè les herbes són de molt mal controlar. Si cultives cereal, no tires tants pesticides. Aquests són més de cara a les plantacions de pomera i perer. Estic d¿acord amb les bones pràctiques perquè el pagès està més professionalitzat. Ens han fet cursets de reciclatge de moltes coses, i això és sempre positiu. Com es poden millorar les Bones Pràctiques? Crec que es pot millorar aquest petit percentatge de pagesos que no fan les coses bé, i no les faran fins que hi hagi més control al darrere. Com conrea els cereals d¿hivern? Abans es llaurava voltejant la terra i ara es va a un mínim laboreig. Alguns pagesos fan sembra directa, altres diuen que aquest any s¿ha de passar el cultivador amb més profunditat. És a dir, intentem reduir costos pel punt on es pot. Amb els adobs no podem reduir despeses perquè ja anem al límit i en el preu del cereal no podem incidir-hi. Així doncs, l'única sortida és reduir costos en el temps de conreu. Vostè està d¿acord amb el mínim laboreig? Sí, fins al punt que no tinc ni arreus. Jo utilitzo uns cultivadors que en lloc de passar en profunditat passen en amplada. Tinc eines de cinc i sis metres d¿amplada que només fan un mínim laboreig de cinc o sis centímetres de profunditat. Molt de tant en tant s¿ha de fer un treball més profund. Jo fa 25 anys que no llauro i veig que continuo collint més o menys el mateix.

"El fet de no llaurar implica que tindràs sempre males herbes"

Quines dificultats li plantegen les males herbes en els cereals? Moltes i molt grosses. El fet de no llaurar implica que tindràs sempre males herbes. El problema de les males herbes és que es creen resistències. En alguns camps he arribat a tenir veritables problemes amb el margall, ja que eren totalment resistents als herbicides. La solució és passar a l¿alternativa de conreus. Per exemple, durant dos anys no conrees cereals, i fas un any colza i al següent pèsol proteaginòs. Si treballes bé el tema herbicides durant aquest període, quasi amb total seguretat solucionaràs el problema del margall. Per a mi, la forma de conreu més ecològica, més neta i de més producció és, en les zones on la climatologia ho permet, l¿alternativitat de cereal. Vostè respecta les mesures ambientals? Sí, les respecto totes i faig el que em diuen. No se m'acudirà mai cremar herba del camp pel meu compte, cremar els marges, com es feia abans. Si tinc algun problema de males herbes, el tracto amb el producte adequat i legal. Mediambientalment ho tinc molt clar, no ens hem de carregar aquest món, i amb el que fèiem temps enrere hi anàvem encaminats. Com gestiona la productivitat i el rendiment de les seves explotacions? Pel que trec un any, adobo l¿altre. Si un any hi ha problemes de producció, utilitzo el càlcul d¿extracció de nitrogen, de fòsfor o de potassa que ha tingut la planta l¿any anterior, i torno a adobar. Passar un any sense adobar si l¿any abans hi ha hagut una mala collita, no té cap lògica. Al tractar-se d¿una empresa petita, la gestió la fem bastant a ull.

"Estem a tal punt d'informació que ens desborda"

Creu que el sector del cereal necessita modernitzar-se? Més que modernitzar-se, dinamitzar-se. Alguns pagesos fan servir màquines que et conreen per GPS i després et diuen l¿adobat que has d'aplicar a cada camp, però jo crec que tots coneixem la nostra terra. Estem a tal punt d¿informació que ens desborda. A mi, m¿interessa tenir la informació del temps que em farà de l¿1 de setembre al 30 de juny, ja que si et fa mal temps, tots els números que havies pronosticat durant l¿any se¿n van en orris. A què es refereix quan parla de dinamització? Que som rutinaris, però aquest fet no vol dir que no siguem moderns. El que passa és que el costum de fer una cosa sempre igual, fa que sembli que allò hagi d¿anar sempre d¿aquella manera. Això és el que passa amb l¿elecció de varietats de cereal. Hi ha varietats en aquests moments que són més productives. En aquest tema de varietats, a la comarca, hem considero un líder perquè tinc el camp d¿experimentació. Quan l¿altra gent vol provar una varietat, jo ja faig la pràctica, l¿estic mirant a nivell de camp d¿assaig, i l¿estic palpant sobre el terreny. A més, moltes vegades fem intercanvis de llavors de blat amb els camps veïns, ens combinem varietats amb altres pagesos de la zona. I tot això és positiu.