INVESTIGACIÓ I RECERCA | 11/08/2005  Ruralcat

Els melons poden ser més nutritius i saborosos

Científics del Servei de Recerca Agrícola (ARS) del Departament d'Agricultura dels Estats Units estudien un mètode per a desenvolupar melons més nutritius.

Gene Lester (esquerra) de l'ARS examionant la qualitat del melons tractats amb potasi

Gene Lester (esquerra) de l'ARS examionant la qualitat del melons tractats amb potasi. Font: ARS

Gene Lester, un fisiòleg de plantes postcollita de la Unitat de Recerca de la Qualitat de Collites i Insectes de Fruita de l'ARS a Texas, vol millorar encara més els nivells de nutrients dels melons. Entre les fruites i les verdures, els melons destaquen pels seus elevats nivells de vitamines i minerals, que promouen la salut. Col·laborant amb els conreadors més grans de cantalup i de meló dolç a Texas, Lester ha estudiat extensivament la ruixada de potasi en els melons durant el creixement de la fruita. Segons Lester, la formulació del potasi és relativament simple, barata i segura. A més, es pot combinar amb tractaments per combatre insectes o malalties. En estudis d'hivernacle i de camp amb varietats comercials populars de meló, l'aplicació del potasi durant el desenvolupament de la fruita ha augmentat significativament el nivell de betacarote, un dels antioxidants dietètics més poderosos. L'aplicació foliar de potasi també ha ajudat al procés de fotosíntesi de la planta, augmentant el contingut de sucre en la fruita. Així doncs, han augmentat els nivells de la vitamina C, donant lloc a un meló més dolç i més saborós. Lester també va treballar amb Mike Grusak, un fisiòleg de plantes del Centre de Recerca de Nutrició de Nens de l'ARS, a Houston, Texas. Ambdós van col·laborar en un estudi d'aplicacions de calci, per a cantalups i melons dolços en vinya, com un suplement -o alternativa- per a tractaments poscollita que milloren la resistència a les malalties, preservar-ne la seva qualitat i augmentar la vida de prestatge. El potasi i el calci es poden aplicar junts per produir un meló més ferm i més nutritiu que pot tolerar un emmagatzematge més llarg.