Jordi Capdevila "Un bon màrqueting és tant important com una bona producció"
La venda de proximitat uneix dues grans tendències: consumidors que aposten per la sostenibilitat, la seguretat i la qualitat, i productors que cerquen també independència i rendibilitat. En aquesta entrevista Jordi Capdevila ens explica l'exemple de Carn Sargaire i la seva explotació familiar que produeix tota l'alimentació de les vedelles i en fa venda directa de la carn
Jordi Capdevila és enginyer tècnic agrícola en explotacions agropecuàries i el germà gran dels quatre que porten l'explotació agrícola i ramadera Sargaire S.L.
Jordi Capdevila és enginyer tècnic agrícola en explotacions agropecuàries i el germà gran dels quatre que porten l’explotació agrícola i ramadera Sargaire S.L., fundada al 1985, i la marca Carn Sargaire, creada al 2009, amb dues botigues i el web a través dels quals fan venda directe.
Quina és la trajectòria de l’explotació familiar? Quan i per què us vau decidir a fer venda directa?
Als anys cinquanta el meu avi va comprar una vaca i poc a poc va anar incrementant els caps de bestiar. Quan als anys setanta es va incorporar el meu pare, l’activitat lletera ja era força important i, als vuitanta, es va consolidar amb uns 140 animals i un milió de litres de quota.
Els fills ens vam incorporar professionalment a l’empresa a finals dels anys noranta i principis del dos mil. Aleshores ja s’havia complicat força la producció lletera perquè l’única manera de créixer era comprant quota i era una despesa massa gran. Vam decidir mantenir l’explotació lletera estancada perquè no teníem massa finca per créixer i era una inversió poc rentable. Al mateix temps vam anar deixant algun animal i vam comprar d’altres per a l’engreix, sempre sota la norma de treure de la pròpia finca l’aliment per l’engreix. Així es va fer des de l’any 1998 fins el 2004, quan ja teníem clar que la producció d’engreix era molt més a costos; és a dir, amb l’alimentació produïda a la finca podíem treure un engreix més barat que el que s’estava fent amb pinso i palla. Llavors, potser en l’últim any que es podia fer, vam vendre la quota i vam finalitzar l’activitat lletera.
Al principi produíem per als escorxadors però la rendibilitat per animal era molt baixa. Estàvem fent uns 800-1000 animals i el benefici era molt petit. Nosaltres sabíem i podíem demostrar que el nostre producte era de millor qualitat i el presentàvem com a un producte diferent. Malgrat tot, els escorxadors i els intermediaris ens deien que a la línia de matança no es diferencien les carns per qualitat sinó per conformació...
Un dia, algú ens va aconsellar: “Si no tens una marca no et reconeixeran”. I amb aquesta idea al cap, el 2009, vam crear Carn Sargaire i vam inaugurar una botiga a la granja. El boca orella va fer que cada cop vingués més gent i l’èxit ens va animar a obrir una altra a Lleida. També hem fet una botiga a Internet però no l’anunciem gaire per por de no poder satisfer totes les comandes.
“Només qui coneix tot i controla bé el què produeix, pot explicar sense dubtar la seguretat i qualitat del producte”
Quina producció de vedella teniu actualment?
Nosaltres sacrifiquem dimarts, madurem la carn en la canal sencera a càmera i la venem a partir del dimarts següent. Ara estem entre 7-8 vedelles setmanals, totes femelles.
Quina producció de farratges feu? Són ecològics?
Estem al Pla de Lleida, al regadiu d’Almacelles, que és una zona força extensa i amb una bona oferta d’aigua al llarg de l’any. Fem doble collita de cultiu per poder organitzar i collir sobre la mateixa superfície de terra dos cultius diferents a l’any. Els cultius de primavera són el raigràs i la civada, i els de tardor-estiu el blat de moro no transgènic i el gira-sol. Aquests són els quatre aliments que combinem en l’alimentació de les vedelles. No comprem res més.
No utilitzeu cap complement o altres productes de producció local?
L’alimentació de les nostres vedelles prové únicament de les nostres finques. No utilitzem ni tan sols complements minerals.
Aquesta és una decisió que hem pres a base d’estudis i investigacions. Hem consultat i comparat estudis d’universitats de països on s’utilitzen molt els farratges, com Estats Units, Canadà, Irlanda o França. La conclusió ha estat que si agafes la planta en la seva plenitud nutritiva aporta tots el nutrients necessaris i no cal afegir res més.
Aquesta decisió també ha comportat una important inversió en maquinària per poder collir cada planta en el moment que és més rica per l’animal. Només tenim una setmana o setmana i mitja per a cada cultiu i necessitem tractors, embaladores, picadores, ensitjadores, pales, remolcs grans...
Com afecta l’alimentació a la qualitat de la carn?
Per Carn Sargaire és fonamental que els animals estiguin sans perquè la carn tingui unes determinades característiques nutritives i organolèptiques.
A moltes explotacions d’engreix l’objectiu és que els animals, en el mínim temps possible, guanyin un pes determinat per entrar a la línia de sacrifici. No els alimenten amb herbes, que és el què els correspon segons la seva fisiologia, sinó amb pinsos sovint mal calculats i, quan emmalalteixen per aquesta raó, els hi donen correctors i additius... Així ens trobem, per una banda, una societat cada vegada amb més problemes de salut derivats de la seva dieta com l’obesitat o el colesterol, i carns que es tornen negres o se’n brunzeixen als quatre o cinc dies i per això ens les hem de menjar de seguida quan és dura i fa aigua.
Nosaltres criem animals sans amb l’alimentació adequada i prova d’això és que, quan els separem el dia abans per portar a l’escorxador, els animals estan tan àgils que són capaços de saltar una tanca d’un metre i trenta centímetres, quelcom impensable per un animal obès.
Al mateix temps, ja fa temps que fem estudis i col·laboracions amb la Universitat de Lleida per controlar com anem pel que fa a la composició de la carn, per exemple, en d’àcids grassos. Així corroborem per què la nostra carn és més perdurable i la podem deixar madurar set dies, així no fa aigua, és tendre i té bon gust.
Ara mateix estem acabant un estudi sobre la incidència d’incorporar o no el blat de moro a la dieta sobre els nivells d’àcids grassos omega 6 i 3 de la carn.
“Nosaltres hem crescut a base d’experiències i de creure moltíssim en allò que fem. La venda directa a la botiga ens ajuda molt perquè podem escoltar als clients”
El futur del producte local depèn de la seva aposta per la sostenibilitat, la qualitat i la seguretat?
És curiós com, sovint, aquestes paraules no signifiquen el mateix per a tothom. Jo entenc la sostenibilitat com la independència de tercers i productes de fora. Només qui coneix tot i controla bé el què produeix, pot explicar sense dubtar la traçabilitat, la seguretat i qualitat del producte. Per tant, tots aquest conceptes estan interrelacionats.
El que no té sentit és vendre les pastures a no sé on i/o comprar pinsos que venen del port de Tarragona per alimentar els animals, per després queixar-se del preu dels cereals i que les subvencions no paguen prou bé el preu de la carn...
Quines avantatges econòmiques i comercials aporta aquesta filosofia d’explotació?
Té totes les avantatges. L’únic impediment és la inversió per a la maquinària i que s’ha de tenir coneixements universitaris per a continuar innovant. Després d’errors i diners perduts, arribes als teus objectius. Nosaltres ara ho controlem tot, els únics proveïdors que tenim són els bancs i els de les vedelles que comprem a les pastures. Fa un any estàvem a quatre vedelles setmanals i ara gairebé hem doblat. Tenim unes 100 hectàrees de terra i estem a un 38-40% de l’aprofitament real de la producció de cultius que dediquem a la producció de carn. Això vol dir que encara tenim més marge per crèixer perquè amb una hectàrea podem alimentar 15 vedelles l’any. A més, nosaltres decidim el preu de venda i, en les botigues, el cobrament és immediat.
“arran del decret, s’obriran noves possibilitats de negoci per a molts productors que veuran la possibilitat de reorientar llur producció cap a la venda directa”
Com valores la vostra experiència en venda directa?
Una bona comercialització i un bon màrqueting són tant importants com una bona producció. Pots tenir una carn excel·lent però si no la saps vendre o donar a conèixer et quedaràs amb un producte boníssim a les mans... Crec que és tant important que s’hauria de fer una assignatura de màrqueting a la carrera d’agrònoms. Està molt bé aprendre a millorar l’eficiència i la qualitat de les produccions però un negoci ha de ser rendible.
Nosaltres hem crescut a base d’experiències i de creure moltíssim en allò que fem. La venda directa a la botiga ens ajuda molt perquè podem escoltar als clients. És molt gratificant que la gent ens digui que li agrada la nostra carn. A més, la botiga on-line i el facebook també ens permeten comunicar el per què, com i què fem.
Heu implantat també el vostre esperit innovador en la venda directa?
Hem fet una botiga diferent. Tant és així que a vegades la gent s’acosta i pregunta: “És aquí la carnisseria?” Tots els productes estan embassats al buit, perfectament etiquetats i classificats. Gairebé podria ser un supermercat o autoservei però el tracte és personalitzat, preguntem, ensenyem, parlem... Tenim als inspectors de sanitat encantats i als clients satisfets. És ràpid i còmode per a tothom.
Com valores el decret que va aprovar el DAAM en col·laboració amb altres departaments, el gener passat, per regular l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris?
Ho valoro molt positivament, ja que representa el suport directe de les administracions públiques a una iniciativa que ja s’estava produint de forma irregular entre productors i consumidors. Aquesta regulació dóna un marc legal i clarifica la relació comercial entre els dos extrems de la cadena agroalimentària. Potser, d’aquesta manera i arran del decret, s’obriran noves possibilitats de negoci per a molts productors que veuran la possibilitat de reorientar llur producció cap a la venda directa dels seus productes, per la major demanda dels consumidors d’aquest tipus de producció agroalimentària, més transparent, més saludable, més econòmica i amb més qualitat.