Es localitza el "punt crític" que inactiva la fotosíntesi en situacions de sequera

Segons la UIB, el projecte "Efectes del dèficit hídric sobre el metabolisme fotosintètic i respiratori en plantes", desenvolupat per un grup d'investigadors dirigits pels doctors Jaume Flexas Sans i Miquel Ribas Carbó, "ha suposat un gir de 180 graus respecte als models existents fins a avui sobre la fotosíntesi sota condicions de sequera". La investigació, finançada pel ministeri de Ciència i Tecnologia, pot suposar la racionalització de les dosis i el calendari de reg, amb una reducció considerable de la despesa d'aigua, sense que això obligui a renunciar a una producció abundant. Per aquest motiu és d'especial interès per a cultius en zones àrides i semiàrides. A més, a llarg termini, amb les aportacions d'aquesta investigació es podria obtenir una millora genètica d'espècies amb interès agrícola per augmentar la seva resistència en situacions d'escassesa d'aigua. El projecte ha desvetllat el paper d'una de les vies respiratòries dels vegetals com a mecanisme de defensa davant la manca d'oxigen i també s'ha pogut establir una cadena de successos d'importància cabdal que es produeixen en situacions de manca d'aigua. En primer lloc, la planta va tancant progressivament les seves estomes (obertures microscòpiques en l'epidermis de les parts verdes dels vegetals que permet l'intercanvi de gasos i líquids amb l'exterior), fet pel qual el dióxid de carboni penetra amb dificultat en l'interior de la cèl·lula. La respiració, en canvi, no disminueix sinó que, a més, s'allibera, amb un balanç "absolutament negatiu". "A partir d'aquí, la planta pot arribar a un punt crític que una vegada traspassat té efectes catastròfics: tot el procés fotosintètic s'inhibeix, no solament en alguns components sinó en la seva totalitat. Tot el sistema entra en fallida. Aquests resultats i el fet que des del mes de desembre de 2004 la UIB compti amb l'únic espectrómetre de masses de quocient d'isòtops d'Europa, un dels dos existents en el món juntament amb el de la Universitat de Illinois a Xicago, "obre noves expectatives a la investigació en respiració vegetal", segons la Universitat. L'aparell permet realitzar proves de discriminació d'isòtops en teixits vegetals vius, de gran rellevància per a la investigació en aquest camp.