Els efectes de la selecció artificial del genoma del blat de moro

Segons aquest equip, encapçalat pel genetista Michael McMullen, de la Unitat d'Investigació de la Genètica de Plantes de l'ARS a Columbia, aquest descobriment pot ajudar a millorar en un futur els cultius, tant els de blat de moro com els d'altres espècies. A continuació us reproduïm la informació publicada a l'ARS sobre aquesta troballa científica.

Escollint la panotxa de panís perfecta ¿ durant més de 6.000 anys

Per Erin Peabody Les panotxes de blat de moro dolç i cruixent que són una part tan familiar de picnics a l'estiu no sempre han tingut el mateix gust o aparença. Aquest vegetal bàsic i els seus gens han estat modificats durant molt de temps per milers de generacions d'humans que buscaven una millor collita. Ara, un genetista del Servei de Recerca Agrícola (ARS) i els seus col·legues de tots els Estats Units han descobert l'impacte que tots aquests anys de sembrar el millor panís ha tingut en la seva composició genètica. Michael McMullen, genetista en la Unitat de Recerca de la Genètica de Plantes de l'ARS a Columbia, Missouri, ha treballat amb investigadors de la Universitat de Califòrnia a Irvine, la Universitat de Missouri i la Universitat de Wisconsin, per a descobrir quins dels gens tenen un paper en la producció del blat de moro, que avui dia és tan important com a menjar i pinso. El treball dels científics ha estat publicat a la revista Science (número 5726, 27 de maig de 2005). En general, es pensa que el blat de moro va ser domesticat a partir del teosinte, el seu parent silvestre, fa entre 6.000 i 9.000 anys a Mèxic. El teosinte és una gespa silvestre que no s'assembla al blat de moro, fins i tot li manquen les panotxes que caracteritzen les plantes de panís. Els investigadors han descobert que els humans, des dels americans antics fins als conreadors d'avui dia, han tingut un impacte en el 2 al 4 per cent dels gens de blat de moro en la seva recerca d'un cultiu més saborós i més fàcil de fer créixer. Els científics creuen que els gens afectats probablement estan relacionats amb qualitats com el creixement i el rendiment. El treball dels científics té moltes implicacions, incloent l'establiment d'un enfocament per a l'estudi de la genètica per domesticar altres cultius i animals. La investigació també indica que encara hi ha una gran diversitat genètica a la majoria dels gens de blat de moro, el que fa possible la millora del panís en el futur. A més, conèixer del 2 al 4 per cent de gens que no han patit una variació genètica ajudarà als genetistes de plantes a utilitzar varietats silvestres i exòtiques de blat de moro per millorar contínuament aquest important conreu.